La “picaresca” sobre el pes , preus o qualitat dels aliments es “més vell que l’anar a peu” .
Per molt que les administracions al llarg dels temps han intentat controlar mitjançant lleis i tot un reguitzell de normatives sancionadores , no han pogut acabat mai del tot amb el problema . L’enginy d’alguns ràpidament trobava la forma com saltar-se aquest controls ( feta la llei feta la trampa) i sant tornem-hi a ensarronar amb els preus , el pes o enganyar fent passar una cosa per altra, fet conegut com “ donar ( o vendre) gat per llebre”.
Tot i que en períodes les autoritats volguessin controlar els preus ( sobre tot en temps de la fam) no hi havia res a fer, ja que els botiguers o comerciants feien el que fos a fi d’evitar la venda del producte a preus que hi podrien perdre diners , em ve a la memòria el cas( relativament fa poques dècades) de quan el govern , malgrat l’augment preu del blat , va prohibir la pujada de la barra de pa . Sí , efectivament, la barra va mantenir el mateix preu anterior , però , en lloc d’un quilo pesava 900 grams. Quantes vegades hem cregut que menjàvem “llenguado” quan era “fletan” el que ens servien , per no dir el cas de les maduixes quan generalment són maduixots.
Com exemple d’un dels molts casos que ens
recorden aquestes “picaresques “ ,n’hem recuperat un de Montcada i Reixac . Va
ser publicat per “ La Publicitat” el 11
de setembre de 1927 (1):
Ara , en comparació , existeix un més i rigorós control , però, l’Agencia Catalana del Consum ( organisme que
te la competència) encara ha de seguir imposant
multes al descobrir que
alguns articles no compleixen el
que està anunciat a les seves etiquetes tant pel que fa a productes envasats
com a la venda a granel.
(1)
Nota complementaria : Aquelles multes van estar originades arran
d’unes inspeccions que la Junta de Proveïments
de la Diputació va fer a la comarca del Vallès. En honor a la veritat
s’ha de deixar constància que la nostra població va ser una de les menys sancionades en
comparació amb la resta de pobles com Sabadell
que encapçalava la llista amb 72 multes , seguit de Terrassa amb 63 , les
18 de Cerdanyola o Ripollet amb 17 . En aquella època els Ajuntaments tenien
l’obligació de disposar dels corresponents
pesos i mesures oficials els
quals en podien fer us qualsevol persona que ho
sol·licitava a fi de presentar la
denuncia, cosa que per cert era un fet
no massa habitual.
JOSEP BACARDIT I SANLLEHÍ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada