Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SUCCESSOS HISTÒRICS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SUCCESSOS HISTÒRICS. Mostrar tots els missatges

06 de juliol 2012

6 DE JUNY DE 1944 DESEMBARCAMENT A LA NORMANDIE. FA 68 ANYS.....

 CEMENTIRI  AMERICÀ (ALIAT) 
CEMENTIRI ALEMANY

El 6 de juny de 1944, conegut com el "dia D", els aliats iniciaren el desembarcament d'un exercit de més de 150.000 soldats  (73.000 nord-americans i 83.000 britànics i canadencs) sobre les platges de Normandíe.

Molts joves van deixar la vida per salvar a Europa del feixisme, altres, també joves i alemanys van morir creien defensar el millor pel seu país.

La història cal no oblidar-la, és necessari aprendre d'aquestes confrontacions d'aquestes barbaritats i de tot allò dolent que es deriva d'aquestes lluites, d'aquestes guerres que van suposar una quantitat de desgràcies i danys col.laterals,   difícils de quantificar.

Les imatges són de l'any 2005, realitzades en un viatge personal a  les platges de la Normandie i al Memorial de Caen.

Ricard Ramos


21 de febrer 2012

L'ENSURT DEL 23-F


A Montcada els fets del cop d'estat va ser molt especial, doncs, els regidors d'esquerra, més un bon nombre de militància es van tancar al nostre ajuntament per protegir-lo de possibles elements d'extrema dreta. La nit, llarga i tensa, va reunir a l'alcaldia una militància generosa, valenta i compromesa que defensava els valors d'allò que tant havia costat aconseguir: la democràcia.

Una anècdota que crec interessant destacar d'aquella dissortada tarda. Va ser que el secretari particular de l'alcalde Campos, que estava de servei, el qual va tenir coneixement puntual del cop d'estat a través del cap de la policia local, que pujava amb celeritat les escales que separàvem les dependències de la policia local i el despatx de l'alcalde. Duia un petit receptor de ràdio a transistors que portava a tot volum..., va escoltar esparverat, aquell dramàtic moment on la Guardia Civil entrava a la sala del Parlament espanyol, i al moment, va trucar a la Corporació Metropolitana de Barcelona per avisar a l'alcalde, que es trobava reunit, junt amb tots els alcaldes metropolitans, un plenari presidit en aquell temps, per l'alcalde de Barcelona: Narcís Serra.

La persona que es va posar al telèfon no volia passar-li de cap manera la trucada a l'alcalde de Montcada, doncs, estaven tots reunits amb el senyor president....i tenia l'ordre de no passar cap trucada fins al final del plenari, tot dient-li , amablement, que truques una mica més tard o bé que deixés un avís....aquest va a tornar a insistir amb un to de veu més cridanera i més enfervorida...de l'habitual, moment que la telefonista es va adonar que quelcom greu estava passant, sense més va passar la trucada amb la sala i va demanar amb urgència que volia parlar amb Campos.

Aquest, alertat, va donar a conèixer la notícia, primer al senyor Serra i després als reunits. Van passar pocs minuts, perquè els alcaldes congregats van començar a sortir-ne amb preses per adreçar-se al seu corresponent municipi. El temps de produir-se la notícia del cop d'estat va trigar en saber-se a la Corporació Metropolitana uns quatre minuts després.


Ricard Ramos


20 de febrer 2012

La trista història de la primera locomotora de tren.

Una d’igual, o potser la mateixa, va arribar a Montcada l’any 1854.


Parlem de la primera que va circular per terres catalanes que és igual que dir per Espanya.


Un record que rememorem.
Aquesta locomotora es una de las quatre que van adquirir-se l’any 1847/48 a l’empresa anglesa Jones&Potts i del model Allan-Crewe. Van donar servei a línia ferroviària Barcelona-Mataró, la primera que es va construir a Espanya i inaugurada l’any 1848. Miquel Biada , important financer de Mataró en va ser el principal promotor.


Una locomotora del mateix model, amb algunes millores tècniques ( en aquest cas el muntatge de la màquina es va fer a Barcelona ) va ser també la que va inaugurar el 22 de Juliol del 1854 la segona línia ferroviària construïda a Catalunya , el tram Barcelona-Montcada-Granollers.


Aquesta línia inicialment de caràcter local, la companyia promotora ( principal soci accionista el banquer Manuel Girona) va adoptar el nom de “ Caminos de Hierro del Norte de Barcelona” , possiblement amb la intenció d’ampliar-se en un futur com així va ser al crear-se la M.Z.A ( Madrid-Saragossa-Alacant) .


Doncs bé , aquesta autentica joia de museu va desaparèixer per sempre més degut a la manca de cura que s’hauria d’haver tingut , es una llàstima el que va passar i que tot seguit recordem :


El Rei Alfons XII , en motiu d’una exposició que es va celebrar a la Universitat de Barcelona ( exposició que mostrava els avanços industrials de Catalunya) , va visitar Barcelona l’any 1877 i per donar més relleu a l’acte els promotors van decidir muntar davant la porta d’entrada a la Universitat i a sobre d’un pedestal , la primera locomotora que va fer el primer viatge de la línia Barcelona-Mataró . El monarca va quedar admirat de tot el progres que mostrava la societat catalana immersa en aquells moments en ple procés de la primera revolució industrial .


La trista anècdota es que al voler baixar-la del pedestal , una vegada finalitzada l’exposició , els va caure a terra i la històrica màquina va quedar destrossada amb tanta mala sort que els promotors van decidir convertir-la en ferralla .

Josep Bacardit i Sanllehi

Fons documentals : Fons antic de la UPC ( Patrimoni bibliogràfic històric de les Biblioteques de la UPC)




Imatge : Portada del llibre que recorda aquella exposició de l’any 1877.
Es pot entrar a :
http://fonsantic.upc.edu/handle/2099.4/1026#page/19/mode/1up
clicar sobre “visualitzar”

10 de setembre 2011

“ EL NOI BALIARDA”…BANDOLER i HEROI.

Els boscos de Montcada, llocs on s’amagava quan era perseguit.


Francesc Baliarda i Ribó (a) “El Noi Baliarda” (1813-1850), considerat un heroi pel poble i bandoler per les autoritats, va néixer a Sant Andreu del Palomar, de professió teixidor, va ser milicià, jamancià, trabucaire, sindicalista, coronel i lluitador contra les injustícies. És dels personatges llegendaris i mítics de la història recent que té major càrrega ideològica, el qui representa més la lluita i el sacrifici per uns ideals de justícia social, que no pas el lucre o la simple subsistència personal.

Són moltes les accions que va protagonitzar al llarg de la seva vida, ens centrarem només en unes poques. La seva fama neix l’any 1843 quan decebut pel comportament del General Prim ( militar amb el qual havia lluitat durant la 1ª Guerra Carlina a les seves ordres) motivat per els incompliments que havia promès (entre altres la recuperació dels drets històrics catalans). S’hi va enfrontar en una de les” bullangues” que van originar-se amb motiu del malestar que existia aleshores a les capes més populars, on va demostrar la seva capacitat organitzativa en oferir una tenaç resistència que obligà a Prim a bombardejar Sant Andreu (encara es conserva un projectil enquestat a un edifici del carrer Sòcrates cantonada carrer Gran).

La seva figura com “líder popular” va augmentar encara més quan a l’any 1845 va esclatar una protesta generalitzada a molts ajuntaments per la discriminatòria forma emprada alhora de seleccionar les quintes que havien d’anar a l’exèrcit , mètode que a la practica significava que només els pobres anaven a la guerra, fet al qual Baliarda s’hi va oposar, encapçalant la revolta acompanyat de molts veïns que van impedir l’acte i es feren forts a l’església de Sant Andreu . La Vila fou atacada per 700 soldats i desprès de resistir dies amb moltes baixes, els amotinats van poder fugir direcció Terrassa. Posteriorment, va seguir lluitant contra la política centralitzadora dels governs espanyols participant a la segona Guerra Carlina (Guerra dels Matiners ) , nomenat coronel de la seva pròpia companyia, va actuar a la zona d’operacions que anava des del Massís del Garraf fins el Vallès, amb topades serioses amb la tropa isabelina als boscos de Capcentelles, a Sant Cugat o Molins de Rei . Finalitzada la guerra i desenganyat dels sistemes monàrquics i ja netament identificat com a republicà va seguir lluitant acompanyat d’unes desenes de fidels seguidors i hostilitzant les comunicacions amb Barcelona fins la seva mort l’any 1850 .

(Imatges: A dalt, Baliarda amb l'esglesia de Sant Andreu al fons, a baix, façana de la casa on va morir)

Per les seves constants accions i per tot el que significava , les autoritats isabelines van decidir capturar-lo com fos, posant preu al seu cap. Sotmès a una forta persecució se’l veia tot sovint per les rodalies de Montcada (tenia vincles familiars a Sant Fost) zona que coneixia pam a pam, concretament els mesos d’abril i juny del 1850, va romandre unes hores a Can Fontanet i Can Pesses(1) , llocs que li servien per a descansar o abastir-se de queviures i que sembla, amenaçava en cremar si algú denunciava la seva presència, així ho va manifestar el masover de Can Fontanet, en Jaume Nadal
en declaracions fetes uns dies desprès a l’Ajuntament de Montcada. Fos per la por a una revenja o potser per l’empatia que gaudia, el resultat era que “el Noi Baliarda” es movia per la zona amb certa seguretat , fins que, la nit del 27 al 28 d’agost del 1850 , fou delatat quan era a casa seva (ara carrer Baliarda) amb el seu germà Pau i el seu cunyat Josep Puig , encerclat pels Mossos d’Esquadra i un Esquadró de Cavalleria , fou abatut quan s’hi enfrontava , possibilitant als seus companys escapar.

(Imatges: Any 1900 aprox. Can Fontanet (dalt) i Can Pesses (baix)

Una vegada mort va néixer la seva llegenda que propagava arreu els fets que va protagonitzar, fins un punt que el mateix Ajuntament de Barcelona a l’any 1907 va decidir donar el nom de Baliarda a l’antic carrer del Carme de Sant Andreu del Palomar , lloc on regularment es celebren recreacions històriques de les seves gestes .

JOSEP BACARDIT I SANLLEHI

Notes:
(1) Fonts documentals: Diari de Barcelona, llibre “ El noi Baliarda, trabucaire andreuenc “ escrit per Joan Pallarès, web.sant-andreu.com, arxiu Fundació Cultural Montcada i l’arxiu municipal de Montcada i Reixac.



27 de juliol 2011

“Romanço de l’assassinat de l’alcalde de Ripollet”

Joan Bordas, veí de Montcada i Reixac va ser l’inductor de l'horrorós crim.

L'assassinat de l'alcalde Josep Cot Puig, va succeir el dia 3 de setembre del 1858 a Ripollet. Degut a la importància d’aquest fet i del ressò que va tenir a la comarca, es va fer popular un romanço (1) que durant dècades es va cantar per les places, mercats i festes populars. Us fem una còpia d'algunes de les estrofes:

“ Asesinato del alcalde de Ripollet”

Vivan los mozos escuadra terror que son de bandidos mueran los malos malvados que nos tienen aterridos.

El que a los setenta años aun conserva valor de ser infame homicida no merece compasión.

Es Francisco Vilaró labrador y propietario del termino de Barberá muy falso y estrafalario.

Cuando gallinas faltan , ninguno las busca, no, porqué es cosa segura que las robó Bordas o Vilaró.

..../....

Un Bordas carnicero ochenta duros le dió para matar al alcalde de Ripollet , Sr.Cot.

Un tiro por las espaldas sin piedad le asentó.Descubrieron las escuadras de mozos al foragido.

Y así como a èl , al Juan Bordas de quien Vilaró diez duros habia recibido como pago adelantado y de los diez encontró que habian cinco de falsos .

.../...

Aquest fet donà lloc, el 15 de setembre, a la detenció pels mossos d’esquadra de dos individus de nom Francesc Vilaró, pagès i veí de Barberà i Joan Bordas, carnisser i veí de Montcada com possibles autors de l’assassinat, detencions que es van ampliar el dia 27 del mateix amb set persones més, entre las quals hi havia l’Agustí, Jaume i Pere tots ells germans d’en Joan Bordas . Tots plegats formaven una quadrilla de malfactors que capitanejava Joan Bordas i que segons notes trobades en l’arxiu de l’Ajuntament (2) (tant de Ripollet com de Montcada i Barberà) , eren el terror de la gent de bé de la comarca; puix que amb les seves amenaces, incendis i atropellaments els tenien acovardits fins a l’extrem que ningú s’atrevia a denunciar-los per por a les represàlies. Quadrilla que actuava per iniciativa pròpia o per encàrrec de tercers cobrant un bon preu .

Van ser jutjats al mig d’una gran expectació a Barcelona , i condemnats a mort en Francesc Vilaró com autor material i en Joan Bordas Casas a cadena perpètua amb confiscació de tots els seus béns com inductor del crim. La resta es van salvar en no poder-se demostrar la seva participació.

El Govern Militar va ordenar a tots els fusters del poble de Ripollet que amb urgència, aixequessin un patíbul en el lloc anomenat “el Masot” a fi de executar la sentència . Envoltada d’una gran expectació amb presència de les autoritats i bona part de gent dels pobles veïns, en Vilaró va ser executat a les 10 hores del mati del dia 29 de setembre del 1858 mitjançant el garrot vil .

En Joan Bordas amb argolla i encadenat va ser obligat a presenciar la mort del seu company. Era tradicional que en el moment de l’execució, si algú duia un infant , li donaven una forta bufetada perquè, segons deien , així es recordés d’aquell fet perquè li servís d’exemple.

Per a finalitzar, un apunt més sobre aquesta “banda” de malfactors :

Desembre de 1858. La fiscalía davant les denuncies presentades per veins de la comarca va obrir l’instrucció d’ un nou sumari contra la quadrilla d’en Bordas . Entre altres es sospitava d’en Josep Gorchs (a) Chupa , Joan Amigó (a) Joan del Papiol , Francesc Font (a) el Negre , Pau Bigas (a) el Pau del Simon i algún germà de Joan Bordas com autors de molts dels actes criminals que fins aleshores no havien estat resolts a la comarca .


Josep Bacardit i Sanllehí


Notes:

(1) És una narració escrita en vers o prosa que s’acostumava a fer servir a fi de que tothom pogués conèixer un fet considerat destacable. Com a norma general,era llegit i interpretat per els joglars a totes les places o fires dels pobles.Equivalent, salvant les distàncies, el que ara és un informatiu de notícies.

(2) A Montcada en aquells anys existia una família de cognom Bordas que regentava una carnisseria, també consta en l’arxiu municipal alguna denúncia en contra d'aquella família, feta per veïns que consideraven que els havien robat bestiar. Josep Bordas i Solà, era el cap de família, es va queixar a l’alcalde de Montcada de la mala fama que els adjudicaven i li va sol.licitar l’any 1870 ajuda per poder-li rebaixar la pena de la condemna del seu fill Joan .

- Fons documentals: Arxius municipals de Montcada i Ripollet i el llibre "Histories de Ripollet" de J.Mogas.


14 d’abril 2011

80è. ANIVERSARI DE LA PROCLAMACIÓ DE LA II REPÚBLICA

(per poder veure més gran la imatge i llegir el contingut d'aquesta portada de L'Esguard (*) de l'any 1932, cal que "cliqueu" sobre la mateixa)


CATALUNYA I LA REPÚBLICA...
ARA, COM COMENÇA A DIR EL VELL ARTICLE, PORTADA DE L'ANTIGA REVISTA LOCAL "l'ESGUARD", PODRÍEM DIR....ARA, DESPRÉS DE 80 ANYS......



(*)
L’Esguard va nèixer a Montcada el mes d’octubre de 1932, segons la seva capçelera deia ser una “Publicació Catalana de Joventut”. L’edició d’aquest butlletí informatiu era d’un exemplar al mes, després, durant uns mesos, va tenir una periocitat quinzenal. En total es van publicar 28 números. El darrer, sortir el mes de juny de 1934. La redacció hi era al carrer Colon, 7 baixos (avui l’ABI). Aquest mitjà local d’informació va convertir-se el mes de juliol de 1933 en una publicació del Centre Nacionalista Republicà, adherit a Esquerra Republicana de Catalunya.

R.R.J.

17 de novembre 2010

MONTCADA el dia que morir PRAT DE LA RIBA

Enric Prat de la Riba, va ser el primer president de la Mancomunitat Catalana .

Havia nascut a Castellterçol el 1870 i va morir relativament jove el 1 d’agost de 1917 a la casa que l’ havia vist néixer. Patia una malaltia incurable que se l’havia agreujat des de feia mesos ( hipertiroïdisme coneguda com la malaltia de Basedow) .
Advocat i periodista, fou un dels principals artífex del ressorgiment del sentiment nacional català del segle XX.

Prat de la Riba va ser president de la Diputació de Barcelona i com a tal el 18 de juny de 1907 va fundar l’ Institut d’Estudis Catalans . Impulsà la creació de la Mancomunitat de Catalunya de la qual va ser el primer president, el 6 d’abril de 1914, fins a la seva mort.

Des del 1899 va impulsar un corrent polític catalanista, primer al Centre Nacional Català i després a la Lliga Regionalista . També és autor de l'obra referencial “La nacionalitat catalana", escrita el 1906 . També va donar suport a l'intervencionisme de la Lliga a la política espanyola; una mostra és la redacció del manifest Per Catalunya i per l'Espanya Gran (1916). I El ahorro propio de los catalanes (1916).

Prat de la Riba serví Catalunya des del "seny ordenador", conegut popularment a la resta de l'Estat com " seny català" que el portà a la creació d'un gran nombre d'infraestructures, d'institucions cíviques i culturals, malgrat les adversitats polítiques i econòmiques que hagué de suportar, així com la salut precària que li llevà la vida en plena maduresa creativa.
El 4 d’agost va ser enterrat al Cementiri de Montjuic .

Durant el trasllat del seu cos el dia 3 d’agost de 1917 des de Castellterçol a Barcelona , va rebre , de tots el pobles per on va passar la comitiva fúnebre ,un calorós comiat. L’Ajuntament de Montcada i Reixac va celebrar un ple extraordinari i va convocar a tot el poble a dir l’últim adéu a una persona que tant havia ajudat als montcadencs .

Reproduïm l’acta municipal d’aquell dia que entre altres coses recorda que gràcies a ell es va poder construir el pont sobre el riu Besòs l’any 1910 . Aquest pont és el que s’emportà la riuada del 1962 .


Acta Ajuntament de Montcada del 3 d’agost de 1917 : Presidia Tomàs Ricart , com alcalde accidental per malaltia d’Estanislau Abadal :














(per llegir cal clicar a sobre dels documents)

3 d’agost de 1917 . Imatge d’aquell dia on la població de Montcada i Reixac rendeix l’últim homenatge al President de la Mancomunitat Catalana . Lloc : Carretera de la Roca a l’alçada de la Torre dels Conills . El seguici venia de Montornès del Vallès. (Foto de la revista "Ilustració Catalana").


Josep Bacardit Sanllehí
Novembre del 2010.

31 de març 2010

Any 1908 entronització de la Mare de Déu del Turó. Processió pel carrer Major, camí del Turó...

foto original (clixé THOMAS) fons R.Ramos

Per veure la imatge molt més gran "clica" sobre la mateixa.
Podeu identificar alguna persona ?
Resto als vostres comentaris.

03 de març 2009

SUCCESSOS HISTÒRICS: TOPADA DE DOS TRENS

"CATÁSTROFE FERROVIARIA
Choque de trenes entre San Andrés y Moncada
UN MUERTO Y DIEZ HERIDOS
QUEDA INTERCEPTADA LA LÍNEA DEL NORTE
INTERVENCIÓN DE LAS AUTORIDADES"



Portada de La Vanguardia del dia 6 d'octubre de 1933

27 de febrer 2009

SUCCESSOS HISTÒRICS: LA RIUADA DEL MAS BAGÀ


Imatge de l'estat del vehicle del senyor Ramon Mas Bagà, que va ser arrossegat per la força de les aigües quan intentaven creuar la confluencia de la riera de Sant Cugat i el riu Ripoll. Van morir nou persones.
La foto pertany a la publicació gràfica de l'època: "Blanco y Negro" l'any 1926
Segons una crònica de La Vanguardia quan el cotxe va quedar aturat i sense poder avançar o recular, les aigües prenien força amb ràpida crescuda, moment que un grup de veïns en adonar-se de la greu situació dels ocupants, els hi llencen una corda i tracten de poder -los salvar d'aquesta situació extrema, però tots els esforços seràn inútils. En aquest intent de salvament, va morir un d'aquests voluntaris anomenat Jaume Flaquer Casas (fill de Montcada).
La data d'aquest tràgic accident va ser la nit del dia 31 d'agost.

El vehicle era conduït per Juan Segura, xofer al servei d'aquesta benestant i coneguda família de Barcelona.