Joan Bordas, veí de Montcada i Reixac va ser l’inductor de l'horrorós crim. L'assassinat de l'alcalde Josep Cot Puig, va succeir el dia 3 de setembre del 1858 a Ripollet. Degut a la importància d’aquest fet i del ressò que va tenir a la comarca, es va fer popular un romanço (1) que durant dècades es va cantar per les places, mercats i festes populars. Us fem una còpia d'algunes de les estrofes:
“ Asesinato del alcalde de Ripollet”
Vivan los mozos escuadra terror que son de bandidos mueran los malos malvados que nos tienen aterridos.
El que a los setenta años aun conserva valor de ser infame homicida no merece compasión.
Es Francisco Vilaró labrador y propietario del termino de Barberá muy falso y estrafalario.
Cuando gallinas faltan , ninguno las busca, no, porqué es cosa segura que las robó Bordas o Vilaró.
..../....
Un Bordas carnicero ochenta duros le dió para matar al alcalde de Ripollet , Sr.Cot.
Un tiro por las espaldas sin piedad le asentó.Descubrieron las escuadras de mozos al foragido.
Y así como a èl , al Juan Bordas de quien Vilaró diez duros habia recibido como pago adelantado y de los diez encontró que habian cinco de falsos .
.../...
Aquest fet donà lloc, el 15 de setembre, a la detenció pels mossos d’esquadra de dos individus de nom Francesc Vilaró, pagès i veí de Barberà i Joan Bordas, carnisser i veí de Montcada com possibles autors de l’assassinat, detencions que es van ampliar el dia 27 del mateix amb set persones més, entre las quals hi havia l’Agustí, Jaume i Pere tots ells germans d’en Joan Bordas . Tots plegats formaven una quadrilla de malfactors que capitanejava Joan Bordas i que segons notes trobades en l’arxiu de l’Ajuntament (2) (tant de Ripollet com de Montcada i Barberà) , eren el terror de la gent de bé de la comarca; puix que amb les seves amenaces, incendis i atropellaments els tenien acovardits fins a l’extrem que ningú s’atrevia a denunciar-los per por a les represàlies. Quadrilla que actuava per iniciativa pròpia o per encàrrec de tercers cobrant un bon preu .
Van ser jutjats al mig d’una gran expectació a Barcelona , i condemnats a mort en Francesc Vilaró com autor material i en Joan Bordas Casas a cadena perpètua amb confiscació de tots els seus béns com inductor del crim. La resta es van salvar en no poder-se demostrar la seva participació.
El Govern Militar va ordenar a tots els fusters del poble de Ripollet que amb urgència, aixequessin un patíbul en el lloc anomenat “el Masot” a fi de executar la sentència . Envoltada d’una gran expectació amb presència de les autoritats i bona part de gent dels pobles veïns, en Vilaró va ser executat a les 10 hores del mati del dia 29 de setembre del 1858 mitjançant el garrot vil .
En Joan Bordas amb argolla i encadenat va ser obligat a presenciar la mort del seu company. Era tradicional que en el moment de l’execució, si algú duia un infant , li donaven una forta bufetada perquè, segons deien , així es recordés d’aquell fet perquè li servís d’exemple.
Per a finalitzar, un apunt més sobre aquesta “banda” de malfactors :
Desembre de 1858. La fiscalía davant les denuncies presentades per veins de la comarca va obrir l’instrucció d’ un nou sumari contra la quadrilla d’en Bordas . Entre altres es sospitava d’en Josep Gorchs (a) Chupa , Joan Amigó (a) Joan del Papiol , Francesc Font (a) el Negre , Pau Bigas (a) el Pau del Simon i algún germà de Joan Bordas com autors de molts dels actes criminals que fins aleshores no havien estat resolts a la comarca .
Josep Bacardit i Sanllehí
Notes:
(1) És una narració escrita en vers o prosa que s’acostumava a fer servir a fi de que tothom pogués conèixer un fet considerat destacable. Com a norma general,era llegit i interpretat per els joglars a totes les places o fires dels pobles.Equivalent, salvant les distàncies, el que ara és un informatiu de notícies.
(2) A Montcada en aquells anys existia una família de cognom Bordas que regentava una carnisseria, també consta en l’arxiu municipal alguna denúncia en contra d'aquella família, feta per veïns que consideraven que els havien robat bestiar. Josep Bordas i Solà, era el cap de família, es va queixar a l’alcalde de Montcada de la mala fama que els adjudicaven i li va sol.licitar l’any 1870 ajuda per poder-li rebaixar la pena de la condemna del seu fill Joan .
- Fons documentals: Arxius municipals de Montcada i Ripollet i el llibre "Histories de Ripollet" de J.Mogas.
Parlem de la primera que va circular per terres catalanes que és igual que dir per Espanya.
