COMENTARI SOBRE UN FET DE LA GUERRA CIVIL A MONTCADA I REIXAC

(imatge d'un avió Savoia Marchetti SM-81 igual que l'abatut que va caure a Montcada)

Imatge de la dreta: Plànol de l'aviació feixista italiana, on s'especifiquen objectius de guerra per ser destruïts. Publicat a la Revista d’Història Sàpiens novembre de 2007.
Concretament aquests objectius militars són: 1.- Estació ferroviària. 2.- Dipòsit de carburant. 3.- Fàbrica d’èter i àcid sulfúric. 4.-. Dipòsit de municions. 5.- Fàbrica d’armament de guerra, i 6.- Una foneria d’acer (forns de l’Asland),

Montcada, durant la guerra civil de 1936-1939, segons la documentació que hem pogut trobar, va estar bombardejada al menys en tres ocasions per avions del bàndol franquista, concretament: un el 30 de desembre de 1937, un altre el 31 de maig de 1938 i un tercer amb victimes el 9 de juliol de 1938, encara que aquest últim no hem pogut saber quantes persones van morir. Creiem que podien haver estar més, atès els nombrosos atacs aeris efectuats a les ciutats de Barcelona, Badalona, Granollers, Santa Coloma, Mollet, Mataró, etc. Tenim coneixement que a la muntanya de l’Asland va ser instal·lada el 2 de març de 1937 una peça antièria en un lloc a prop de la fàbrica de ciment. Entre els nombrosos atacs aeris efectuats a Barcelona, concretament el 25 d'octubre 1937, un dels avions bombarders actuats i procedent de la base de Mallorca, un aparell Savoia S.81 de l’aviació Legionària italiana amb sis ocupants a bord, va ser abatut per un caça republicà Polikarpov I-15 més conegut popularment com “chato” procedent de l'aeroport de Sabadell. L’aviador d’aquest caça i autor d’aquest fet bèl·lic, era el pilot republicà anomenat Stepanov, Eugeni Nikolayevich, voluntari soviètic arribat a l’Espanya republicana el 20/08/1937. Formà part de la primera esquadra d’avions caça amb base a Sabadell, va ser cap d’esquadrilla a partir del mes de novembre de 1937. Abatut el seu avió va caure presoner de les tropes nacionals, després va estar intercanviat per altres presoners el 27.7.38, data on va regressar a l’URSS.

Imatge: caçes de fabricació soviètica Polikarpov I-15 coneguts popularment com "chato".

Aquest avió italià abatut va caure justament al bosc de Can Sans a Terra Nostra, prop de la carretera de Barcelona Sabadell. Va produir un incendi al bosc i els bombers de BCN van actuar per apagar el foc provocat per aquest sinistre. Un nombrós número de veïns, picats de curiositat és van desplaçar al lloc dels fets, per observar “in situ” els resultats d’aquest fet de guerra. Les restes calcinades de l’aparell i els cossos carbonitzats dels pilots ens van mostrar sense embuts a la vista del veïnat congregat.

Els cadàvers d’aquests tripulants, tots ells italians, van ser traslladats al cementiri municipal i dipositats en nínxols per ordre de les autoritats de la Generalitat: Les seves afiliacions eren aquestes: tinent pilot en Maccani Ezio; Sergents M. pilots en Bertocchini Luigi i Sergio Pulcini; Alessandro Amici aviador de segona radio-telegrafista; en Marino Sodini i en Paolo Sola tots dos aviadors motoristes.(mecànics).
Fins ací la noticia, però hi ha quelcom més, un fet que mereix un comentari sobre aquest succés de la guerra a casa nostra. Concretament desprès d’acabada la guerra, el nostre ajuntament, a requeriment de les tropes i autoritats de l’exercit del General Franco, va efectuar uns primers informes sobre les victimes de “la revolució produïts a Montcada i Reixac” un d’aquests informes apareix un comentari sobre el dipòsit d’aquests aviadors que ocuparen els nínxols números 201 (dos cossos) i 202 (dos cossos) i els 206 i 211 (un a cadascú). El funcionari que realitzà dit informe es feia aquesta reflexió que transcrivim literalment:

Ferralla de l'avió abatut i caigut a Terra Nostra, on van morir tots els seus ocupants (aviadors legionaris italians amb base a Palma de Mallorca). Per veure la imatge més gran clica sobre la mateixa.

Imatge procedent d'una publicació exposada al Museu de la G.Civil a Gandesa. Arxiu Ramos)


“Aquests 6 italians, dels quals no es feu fitxa, tan per esser innecesaria com per lo dificil de ferla, eran els que, en 25 d’octubre de 1937, tripulant un avió, que en companyia d’altres de la seva nacionalitat passavan per damunt de St. Iscle i Sta. Victoria de les Feixes, potser ab l’intenció d’anar a atacar el camp que l’aviació republicana tenía a Barberà de quin camp en sortiren uns aparells que travant combat ab els primers n’aterraren un d’ells, el tripulat per les 6 victimes citades, y que anà a caure al bosch de la casa dita Sants, al peu de la carretera que uneix Barcelona ab Sabadell, dins del terme de Montcada i ben prop de Cerdanyola. Per conseqüència de la topada contra terra, l’aparell va incendiarse morint cremats els tripulants.


Foto: peces de l'avió Italià (Museu de Gandesa) arxiu Ramos
per veure la imatge més gran clica sobre la mateixa


Comunicada la nova al President de la Generalitat de Catalunya, en Lluís Companys, aquest disposá que les despulles que restessen de les dites victimes, fossen inhumades a Montcada i en ninxols, no en la fossa comú i que totes les despeses que per tal fet es produhissen , serian satisfets pel Sr. Bosch, que era el tresorer de la Generalitat. ¿ Perquè aquesta deferencia per part del President Companys , envers dits aviadors italians y per tant enemichs seus ? “

Crec que aquest antic escrit, es comenta aixì mateix.

Un ofici de la "Jefatura Provincial de Sanitat de Barcelona”, a requeriment del Governador civil de Barcelona, amb data 24 de maig s’adreça al nostre ajuntament per posar en coneixement de la nostra primera autoritat, l’ordre d’exhumació dels cadàvers dels aviadors legionaris italians caiguts “en defensa de nuestra Patria”, i per ser conduïts a la capital aragonesa. El dia 8 de juliol de 1940 es presenten al Cementiri de Montcada i Reixac dos caps de l’exercit italià, acompanyants per sis soldats espanyols, a fi i efecte de retirar les despulles dels sis aviadors italians inhumats als diferents nínxols, per traslladar-los a Saragossa a fi de ser inhumats, juntament amb 87 despulles més, de pilots i tripulats italians caiguts a diferents llocs d’Espanya.

Avui, al Centre d’Estudis “Batalla de l’Ebre” a Gandesa (Terra Alta) es troben en una vitrina algunes peces mecàniques d’aquest avió abatut, juntament amb dues fotografies, on en una d’aquestes es pot observar les restes calcinades i vigilades per un membre de les forces populars de l’època.

Ricard Ramos Jiménez