82 è ANIVERSARI DE LA II REPÚBLICA ESPANYOLA

15/4/1931. Manifestació popular d'adhesió a la República. Rbla de Santa Mònica (foto-Josep Maria Segarra (atribuïda). Publicació Ajuntament de Barcelona - Arxiu històric de la Ciutat -arxiu fotogràfic

La Segona República espanyola (1931-1936)

El 12 d'abril del 1931, unes eleccions municipals convocades pel cap de govern general Berenguer i celebrades durant el govern de l'almirall Aznar, donen el triomf al partits republicans a 41 de les 50 capitals de província El Rei Alfons XIII, valorant que unes properes eleccions generals donarien un resultat similar i havent perdut a més el suport de l'exèrcit, abandona l'exercici del poder i parteix a l'exili. El dia 14 proclama la República  dirigida per un govern provisional encapçalat per Niceto Alcalá Zamora, que després serà primer president de la República És clar la caiguda de la monarquia no va ser un fet sobtat, i cal buscar les causes en el desprestigi en que s'havia anat forjant, a partir de la farsa electoral ideada per Cànovas del Castillo a partir de la Restauració  del caciquisme, la corrupció i la falta d'una veritable democràcia, al que s'ha d'afegir la llarga i sagnant guerra del Marroc i la mateixa dictadura de Primo de Rivera, que havia acabat de deteriorar qualsevol imatge democràtica del monarca.

MONTCADA I REIXAC & TRADICIÓ OCELLAIRE

Sabies que l’any 1927 es va celebrar a  Montcada i Reixac   l'assemblea de les societats d’ocellaires de Catalunya?

Sabies que  hi assistiren representacions d’un centenar de pobles  de Catalunya?

Sabies que l’èxit obtingut, posteriorment entre altres qüestions,  va originar  una  sol·licitud  que  reclamava   a les autoritats  fos reconeguda ,  aquesta  antiquíssima tradició , com  activitat de caire cultural?  

Reproduïm  la notícia tal com es publicà a La Veu de Catalunya el 29 de març del 1927 :

Una de les societats  d’ocellaires que més activament va treballar en l’organització de l’assemblea va ser la de Sant Andreu de Palomar ( documentalment una de les més antigues de Barcelona)   .   Van escollir Montcada  ,  concretament  la  Font Pudenta , no per casualitat  sinó perquè els era molt conegut ,  ja  que sovint  es desplaçaven a  les vessants del Turó així com a  l’esplanada  de Torre Joana (actual polígon La Ferreria)  per a practicar  la caça dels ocells amb vesc.

 Els  montcadencs, coneguts per la seva participació  als  certamens ocellaires comarcals,  també van rebre dels participants a l’assemblea   tota mena d’elogis per les atencions rebudes. L’afició montcadenca als ocells  és una tradició que s’ha traspassat de pares a fills  i  que actualment, entre altres, manté ben viva la Societat Ocellaire de Montcada  ubicada al barri de Can Sant Joan,  carrer Viver 67 . 

Nota complementaria: La tradició associativa a Catalunya ve de molt lluny,  probablement el cas de les societats d’ocellaires  en sigui una de les més antigues que es coneixen  i només comparable,  pel que fa a tradicions ,  amb les de caràcter religiós.

El blog “ Societat Ocellaire l’Estesa d’Agramunt” , així ens ho recorda:

“…no hem nascut fa quatre dies, fa molts i molts anys que estem entre la societat i les cultures. Hi ha escrits que mostren perfectament que fa segles que existim, com per exemple el primer llibre que es publicà  a Espanya d'ocells en captivitat datat en l'any 1604 i escrit pel Sr.Juan Bautista Xamarro, inclús es coneixen uns escrits de Catón "el Vell" 243-149 anys a.c que els nobles romans posseïen en gàbies de marfil i argent uns ocells, que era probable que fossin pinsans, que es valoraven més que els esclaus.

Anys enrere els ocells eren capturats per guarir-se d'aliment, però a mesura que van anar passant els anys els ocells cantaires es van començar a valorar pel seu cant i es van començar a fer concursos entre la gent dels pobles, i aquí va començar l'inici dels concursos ocellaires a Catalunya.
No es pot donar una data exacta de l'inici dels concursos a Catalunya però es té referència  que en els arxius del Bisbat de Vic hi ha escrits que els hi donen més de 500 anys d'antiguitat, també tenim constància que a finals del segle XVII ja es realitzaven concursos al barri de Sant Andreu...”

Imatges respectives concursos d'ocellaires celebrats a Agramunt (1930) i Bellmunt ( 2004) 

JOSEP BACARDIT  I  SANLLEHÍ

  

MONTCADA ANY 1936. CAMPIONAT DE CATALUNYA DE CROSS-COUNTRY

per veure més gran
la imatge, clica sobre la
mateixa

Segons la premsa es tracta de dues veïnes del poble encarregades de  lliurar  el ram de flors al guanyador d’una cursa atlètica que es va celebrar a Montcada el 2 de febrer del 1936. 

La Federació Catalana d’Atletisme conjuntament amb l’Ajuntament de Montcada i  l’Esport Club Montcada van organitzar el XXè Campionat de Catalunya de Cross-Country.  La cursa va tenir la sortida i arribada davant l’ajuntament al carrer Major. El recorregut   passava per la Font Pudenta, riera de Sant Cugat, camí de Sant Iscle, pla de la Ferreria i  sorrals del riu Ripoll.

Les cròniques van destacar l'esdeveniment com un dels millors campionats celebrats fins aleshores. El circuit escollit va resultar un lloc ideal on es combinava la duresa del seu recorregut amb la bellesa del seu entorn (la premsa de l'època utilitzava  l'expressió: "pintorescos paisajes". Tant la federació catalana com els clubs participants van elogiar la seva organització,   tasca que  va anar a càrrec de  "l’Esport Club Montcada"  el qual va posar a disposició dels participants el gran local de l’AVI , lloc a on després tots van poder-se recuperar de l’esforç. La jornada va finalitzar amb un vermut popular a on hi van assistir centenars de veïns del poble. 

El guanyador de la prova va ser Manuel Andreu de la secció atlètica del Futbol Club Barcelona  trencant totes les apostes que donaven  com  gran favorit  l’atleta del mateix club Àngel Mur que sembla  no va tenir  sort aquell dia (va ocupar la vintena posició).  Aquesta persona va ser després el popular massatgista de l’equip de futbol de Barça de l’època de Ramallets, Kubala, Cèsar, etc.

Josep Bacardit Sanllehí 


Nota: Agrairíem la vostra col·laboració  si algú ens pot ajudar a  identificar  les  senyoretes  que apareixen a la imatge. Moltes Gràcies.

81è ANIVERSARI DE LA II REPÚBLICA

Celebrem enguany el 81è aniversari d’una de les dates més importants de la nostra història contemporània: La proclamació de la IIª República, que va suposar la lliure determinació dels homes i les dones amb la creació d’un nou règim amb tots els ingredients perquè fos definitiu: garantia d’un esdevenir de llibertat i convivència democràtica.

Deixàrem enrere segles d’autoritarisme i foscor. Reeixia el llarg treball de les classes populars per la llibertat: una lluita gloriosa i tràgica d’organització del moviment obrer en sindicats, partits, ateneus, cooperatives i escoles per assolir l’accés de tothom a la cultura i a la democràcia. Fins aleshores, les lluites dels treballadors eren aixafades per les dictadures de torn i morien els nostres joves en absurdes guerres colonialistes en profit de la saga militar, trastocada per l’ambició i beneïda per l’Església Catòlica, incrustada la seva jerarquia en l’administració i direcció de l’estat.

El nostre desenvolupament polític, econòmic i social anava cinquanta anys per darrere de les nacions de més enllà dels Pirineus quan el 14 d’abril de 1931 férem un gran pas de gegant. El poble fou el determinant que obriria les portes a la llum. El que s’havia de fer es féu, ens desempallegàrem de rèmores i atavismes i s’aprovà una Constitució que ens havia de situar al nivell de les democràcies més avançades del món. La IIª República representa per al nostre país el salt cap a la modernitat que s’havia volgut impedir durant molts anys.

La IIª República seria laica per garantir la llibertat de consciència; i per això es separava la religió de l’estat i es crearien escoles públiques. Seria igualitària per evitar el sotmetiment de cap persona; i per això les dones també votaren i s’aprovà la Llei del Divorci. Seria justa, protegiria els treballadors, i per això es féu la Reforma Agrària i es regulà la Setmana Laboral. Seria una aliança fraternal entre pobles, i per això s’aprovaren Estatuts d’Autonomia. Aquestes no foren totes les mesures, però sí les primeres i més importants que es prengueren. N’havien de seguir moltes altres.

Ja coneixem la història: ens varen impedir que aquell avenç emancipador continués. Un cop d’estat fallit i, com a conseqüència, prop de tres anys de guerra contra el feixisme de dins i de fora i gairebé quaranta anys de dictadura, reduïren a zero tot el que havíem aconseguit. 

Ens cal recordar i celebrar, tot i afegint-hi pedagogia, aquella que fou la IIª República amb el ple convenciment que allò que el poble aconseguí es pot tornar a tenir enriquit i millorat, tan bon punt ens ho proposem. Celebrem, doncs, aquells dies i homenatgem les persones que van fer-ho possible.

(manifest: Amical de la República)

CONFERÈNCIA DE MARIUS SERRA

"LLEGIR FONT DE PLAER"

Conferència del periodista i escriptor popular MARIUS SERRA, col.laborador de TV3 en temàtica lingüística, autor d'una vasta obra literària, guardonada i traduïda varis idiomes.

COL.LOQUI AMB EL PÚBLIC ASSISTENT

Dia 20 d'octubre

Lloc: AUDITORI MUNICIPAL - Plaça de la Església - MONTCADA I REIXAC

Horari: a les 8 del vespre

Organitza: FUNDACIÓ CULTURAL MONTCADA

Imparteix: MARIUS SERRA

Preu: entrada lliure

UN LLAMPEC VA MATAR A TRES PERSONES .

El succés va passar a la vora de la masia de Can Castells ( Mas Rampinyo).

El 24 de Juliol del 1949 era diumenge , el dia es va despertar xafogós amb molts núvols . Cinc veins de Sabadell, després de dinar van decidir sortir d’excursió amb bicicleta fins a Montcada i Reixac , tot anava perfecte fins que passat el poble de Ripollet i en direcció a Mas Rampinyo els va sorprendre en plena carretera una tempesta de pluja acompanyada de llamps i trons. Van decidir aixoplugar-se a la pineda que envoltava la Masia de Can Castells , dos dels cinc ciclistes varen guarir-se sota el pi més gran i els altres es van escampar entre els altres pins on ja si trobaven altres persones, amb tanta mala sort que un llampec els va caure a sobre produint la mort de tres persones , les dues situades sota el pi gran van morir al moment i la tercera el dia següent a conseqüència de les ferides rebudes per l’ impacte i l’ona expansiva que el va llençar a 30 metres .

Dels infortunats excursionistes en coneixem el nom de dos , eren : Lluis Pérez Pamplona , de 31 anys , natural de Sabadell i Joan Gil Berlanga, també de 31 anys, resident a Sabadell però natural de La Unión ( Murcia) .

En quan a la identitat de la tercera persona que de moment no hem pogut confirmar, ¿ es podria tractar d’un pagès/carreter que vivia al carrer Sant Jordi de Mas Rampinyo que al bell mig de la tempesta havia escollit també refugiar-se sota els pins de Can Castell ? . Per el que hem pogut esbrinar sembla que el seu cognom era Villalonga o Vilallonga i que molts veïns del barri el recorden com el germà de la Mundeta. Agrairíem a qui ens pogués facilitar més dades sobre aquest veí de Mas Rampinyo.

Imatge de l'esquerra la pineda de Can Castells ( Foto F.Casajuana), dreta:llampec.

L’antiquíssima masia de Can Castells es trobava situada al final del carrer Industria ( actual zona del polígon Foinvasa) .Va desaparèixer l’any 1981 a conseqüència del mal anomenat progrés , una més que cal sumar a una llarga llista masos que poc a poc han seguit el mateix destí .

Per cert , ja que hem recordat el centenaris pins que l’envoltaven, aprofitem també el moment per sol·licitar a tots els amics que ens segueixen si saben quelcom més d’una, diguem-ne, “llegenda” sobre aquests singulars pins que s’ha tramés oralment entre generacions: Antigament es deia que aquella pineda era un lloc on algú/alguns suïcides escollien per a penjar-se , que hi ha de cert?

Josep Bacardit Sanllehí

i Ricard Ramos Jiménez

Nota: Fonts documental de l’Arxiu Municipal i Hemeroteques

EL PROPER DIA 13 DE JUNY, ES COMPLEIX EL 80è. ANIVERSARI DE LA MORT DE SANTIAGO RUSIÑOL.

Entre la seva extensa obra pictòrica i literària, volem recordar que en Rusiñol en "L’Auca del Senyor Esteve” dedica unes paraules envers al nostre poble, aquestes:

[...] “ –Jo només havia estat a Montcada- va dir la senyora Roseta- i em va agradar tant, que si mai m’amagrís hi tornaria. Tot és regadiu, a Montcada. Com que el camp, perquè sigui camp, en té de ser, de regadiu –varen dir les tres Maries.

-Segons –va saltar el senyor Esteve-; el ram de la Naturalesa ha de ser com una botiga: ha d’estar surtida de tot. Hi ha d’haver regadiu, secà, fruites, verdures i aigües fresques....”

Publiquem una imatge inèdita realitzada l’any 1931 (16 d'abril) on es mostra el túmul funerari d’en Santiago Rusiñol, instal.lat a la Sala Noble del Consell de Cent de la Ciutat Comtal. Entre les persones que custodiaven les despulles del nostre admirat artista, hi ha una representació de la “Societat d’Artistes Lírics i Dramàtics de Barcelona”, societat que tenia la seva seu a la plaça Arc del Teatre.

(per veure la imatge més gran, clica sobre la mateixa)

Comentari i fons fotogràfic: Ricard Ramos

SOTERRAMENT TOTAL...ARA!

(Foto: Ahir dia 19 a les 20,40 h. estació Montcada - via França

Podeu fer més gran la imatge si cliqueu sobre la mateixa)

AQUEST BLOC S'ADHEREIX AMB LA CIUTADANIA DE MONTCADA I LA PLATAFORMA CÍVICA, QUE VOL EL SOTERRAMENT DE LA LÍNIA DE FRANÇA EN EL SEU PAS PER MONTCADA.

(Per veure la imatge molt més gran, "clica" sobre la mateixa)

MARXA A PEU DE MONTCADA A MONTSERRAT

(19,15 hores, dia 7 de maig, la capçelera dels participants enfila el carrer Major)
Si vols ampliar la imatge clica sobre la mateixa) foto RRJ

Enguany no ha estat possible completar aquesta caminada des de Montcada a Montserrat. El seny i la prudència de l’excursionista, s’imposaren davant de les adversitats del temps plujós. A Terrassa es va decidir no continuar.

Una altra vegada serà.... d’això , el CIM té prou experiència i empenta, per repetir aquest esdeveniment que ja ha calat amb força entre la ciutadania de Montcada i d’altres llocs que hi participen, tot plegat, una manera noble i neta de fer PAÍS.

Volem felicitar a tots els caminadors/caminadores i, especialment al CIM, que compleix el seu 25è. Aniversari. Enhorabona!

Ara, una petita pinzellada de poesia del nostre inoblidable Mossèn Verdaguer:

..."Formosa n’és la terra

vestida amb l’or del blat.

Formosa és vostra serra
Verge de Montserrat...”

R.R.J.

14 D'ABRIL DE 1931...

79 è. ANIVERSARI DE LA II REPÚBLICA ESPANYOLA

El nostre desenvolupament polític, econòmic i social anava cinquanta anys per darrere de les nacions de més enllà dels Pirineus quan el 14 d’abril de 1931 férem un gran pas de gegant. El poble fou el determinant que obriria les portes a la llum. El que s’havia de fer es féu, ens desempallegàrem de rèmores i atavismes i s’aprovà una Constitució que ens havia de situar al nivell de les democràcies més avançades del món. La IIª República representa per al nostre país el salt cap a la modernitat que s’havia volgut impedir durant molts anys.

La IIª República seria laica per garantir la llibertat de consciència; i per això es separava la religió de l’estat i es crearien escoles públiques. Seria igualitària per evitar el sotmetiment de cap persona; i per això les dones també votaren i s’aprovà la Llei del Divorci. Seria justa, protegiria els treballadors, i per això es féu la Reforma Agrària i es regulà la Setmana Laboral. Seria una aliança fraternal entre pobles, i per això s’aprovaren Estatuts d’Autonomia. Aquestes no foren totes les mesures, però sí les primeres i més importants que es prengueren. N’havien de seguir moltes altres....

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

DIA 13 D'ABRIL A L'AUDITORI DE MONTCADA A 2/4 de 8 del vespre presentació del llibre:

"LA MARE DE DÉU DEL...CIMENT?

Història d'un conflicte

Autors: Josep Bacardit Sanllehí i
Ricard Ramos Jiménez

Edita: FUNDACIÓ CULTURAL MONTCADA "La Mare de Déu del ... ciment?"

[...] "El treball històric que hem encetat ha estat cabdal la recerca de documents arxius, imatges, etc., alguns d'aquests eren desconeguts, i en algun cas fins i tot inèdits. Documents que feien una llarga migdiada en caixes emmagatzemades. El material estudiat ens ha permès descobrir i poder endinsar-nos en la veritable història que ha estat mal explicada, o bé desconeguda en el pitjor dels casos..."

[..] "El moll d'aquesta història és entre altres connotacions paral.leles, el relat d'un conflicte que va dividir a una part de la societat montcadenca d'aquell temps; la fabrica de ciment Asland que defensava llurs interessos i la buguesia estiuenca, catòlica i conservadora, junt a un sector veïnal de la població que van fer pinya davant l'amenaça perquè la recent i reconstruïda ermita de la Mare de Déu del Turó pogués ser victima i enderroc de la voraç extracció de pedra calcària, una de les matèries primes per l'elaboració del ciment...

14 d'abril aniversari de la II República

"Tristes armas sino es amor la empresa
Tristes, tristes.
Tristes armas si no son las palabras
Tristes, tristes.
Tristes hombres si no mueren de amores
Tristes, tristes"


"Miguel Hernández Cancionaro y romamcero de ausencias (1938-1941)"

Dedicat a la memòria de tots aquells i aquelles que van creure i van defensar la II República...
Vagi el nostre record, la nostra salutació allà on siguin.

(imatge: composició R.Ramos)

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

Imatge: Una antiga poesia patriòtica de l'any 1931, trobada entre les pàgines d'un vell llibre de l'època (arxiu Ramos)

Antic dibuix, plaça Sant Jaume de Barcelona, on Francesc Macià, president de la Generalitat el dia 14 d'abril de 1931, va proclamar l'Estat Català, dintre de la Federació de Repúbliques Ibèriques. La proclamació de la República a Catalunya va ser proclamada abans que Madrid.

LA PAU DEL TURÓ... ARA FA 20 ANYS....

Enguany és compleix un esdeveniment, avui quasi oblidat, la celebració d’un àpat dalt del Turó i la col.locació, ara fa vint anys, d’una placa commemorativa, en el lloc anomenat: “La Miranda” sobre la Font de la Mitja Costa, on una pinya de veïns amants de la història de Montcada, van tenir la iniciativa de celebrar durant uns anys un fet de guerra ocorregut al castell dels Montcada en temps de moros i cristians.... Aquesta celebració anomenada: La Pau del Turó, neix d’una de les moltes llegendes que corren i que han estat cantades, llegides o bé escrites per gent anònima, veus populars i recollides finalment, per autors i poetes romàntics, però que no deixen de ser això: llegendes, i d’acord amb l’autora A. Ruíz de Elvira, que ens diu:

“Llegenda és tot aquell relat d’esdeveniments que són incerts i improbables, però sobre els quals existeix una tradició que els presenta com realment ocorreguts”

Aquesta Pau del Turó neix d’un setge sobre el castell dels Montcadas realitzat per tropes àrabs comandades per Mohamed Ben Alí. Com anava passant el temps i els ocupants del castell no es rendien i responien amb força els escamots i els intents d’assalt al castell, van posar-se força nerviosos, doncs, no entenien com podien mantenir-se sense queviures desprès de llarg període d’assetjament. Però, vet aquí, que un dia un parell de missatgers del castell es van sortir amb una bandera blanca i van demanar per parlamentar amb el capità general dels moros , és a dir, Mohamed Ben Alí. Aquest va rebre als parlamentaris creient, de bona fe, que li venien a oferir la rendició, però es va quedar de pedra picada quan aquest li van dir:

Demà el senyor del castell de Montcada celebra la diada del seu Sant patró amb un dinar de gala, i et prega que vulguis honorar la seva taula amb la teva noble presència i dels teus principals capitans.

L’endemà, doncs, Mohamed Ben Alí i els seus capitans van pujar al castell on van ser rebuts cerimoniosament pel senyor de Montcada, el qual els va fer passar tot seguit a la sala principal on s’havia parat la taula del tiberi. El magnífic àpat ofert van ser més que sospitós per fer pensar al cabdill moro que aquests, anàvem ben servits de queviures, i encara va anar més lluny amb els seus pensaments, quan els hi van oferir peix fresc, la qual cosa demostrava plenament que aquest castell tenia, per força, un passadís subterrani que anava a parar a l’altra banda del riu Besòs , potser cap als boscos de la Conreria.

Acabat el dinar, Mohamed Ben Alí, va donar les gràcies al senyor de Montcada per la seva gentilesa i se’n va anar al seu campament. L’endemà mateix va aixecar el setge del castell i se’n va anar a fer mal a uns altres indrets.

Bé, fins aquí la llegenda, i l’origen d’aquest àpat que els amics de Can Sant Joan, junt a membres de la Fundació Cultural Montcada va tenir la feliç idea de commemorar aquest fet. Per això van col·locar com us deia, un monòlit de ferro amb l’escut de Montcada, dissenyat per Joan Capella i construït per Joan Pérez, era el dia 12 de juny de 1988. Aquest acte va aplegar unes 15o persones, en un matí lluminós, cel blau i un sol de justícia. Tots al voltant d'una sardinada ben peculiar, units en un àpat que simbolitzaba la "Pau" o al menys el desig per aconseguir un món sense violències, sense guerres....

fotos i comentari d'en Ricard Ramos