Entre les moltes famílies burgueses i benestants que van triar Montcada per passar l’estiu, entre el segle XIX i XX, podem destriar dos personatges que pel seu tarannà benefactor van aportar de manera altruista un bon nombre d’obres socials i culturals, les quals varen contribuir i incidir en benefici del nostre poble.
Domingo Fins Sagarra, va ser un benefactor nat, mitjançant donacions, obres socials i culturals, que han deixat penjada i que encara avui perduren. Uns altres, la família Ubach, principalment a través d’Albert Ubach, van fer possible que avui Montcada tingui un important patrimoni documental sobre la seva història.
PETITA BIBLIOGRAFIA DE DOMINGO FINS I SAGARRA
Domingo Fins va néixer a Mataró l’any 1835, el més petit d’una família de sis fills, en que les cinc grans eren noies. Als dos anys es va quedar sense pare i ell va créixer envoltat de mare i germanes. La seva era una família benestant, per part paterna provenia de notaris i senyors d’Argentona i per part materna, l’avi Sagarra era d’Arenys, feia vaixells i tenia negocis a Cuba on hi havia mort; l’àvia era de la família dels Viade (emparentada amb els Biada, (Miquel Biada va fer portar el tren fins a Mataró i es va canviar el cognom).
(imatge d'en Domingo Fins)L’any 1857 marxa de Mataró cap a Barcelona; el 1866 es casa amb Josefa Diaz Serra, filla de mariner que viatjava contínuament a Cuba i de mare nascuda a Vilanova i la Geltrú, ciutat també on abundaven els nomenats “indians”. És Agent de Duanes, té empresa pròpia. L’any 1880 la senyora Fins compra els terrenys situats al c/ Sant Antoni -també nomenat camí de Sant Iscle- de Montcada Reixac, a Anna Galzeran i es construeix la torre nomenada Torre Fins, tal com figura encara al reixat de l’entrada.
El 1886 traslladen el seu domicili, prop de la Via Laietana de Barcelona, al c/ Princesa, 56, entresòl, cantonada c/ Industria (actualment Pg. Picasso) en un edifici construït per Antoni Cuyas i dissenyat per l’arquitecte Enric Sagnier; cal esmentar que tant l’un com l’altre tenen relació amb Montcada, el primer per diverses propietats i el segon per ser l’arquitecte de l’antiga Església Parroquial, cremada i enderrocada el 1936.
Els Fins, matrimoni sense fills, venen a passar l’estiu com d’altres tantes famílies de Barcelona que estiuejaven a Montcada sobretot atrets per les seves aigües i fonts; hi ha diverses fotografies on es poden veure sortides al cim del Turó i d’altres. El 1897 mor la senyora Fins; tot i que gestiona l’empresa de Duanes que té Domingo Fins amb altres socis a Barcelona i Port-Bou, les estades a Montcada són cada vegada més llargues i sovint. El 1909 trobem un altre domicili de Domingo Fins a Barcelona, al c/ Cortes 390 (ara Gran Via).
Inicia una etapa de “mecenatges” a Montcada Reixac: les portes de l’Església, les de la Casa de la Vila, la restauració de la capelleta de Sant Antoni, a la façana de Cal Pursals, l’obra, el 1909, de l’Associació Benefico-Instructiva, a l’antic Cafè Colon, conegut actualment com a ABI i on es desenvolupen tota mena d’activitats culturals i educatives, amb un Patronat que ha de vetllar pels interessos del poble... i un projecte molt important, el que havia de ser Asil (també nomenat Hospital) pels avis de Montcada en els terrenys propietat de l’Ajuntament però que el senyor Fins n’assumia tot el cost. Des de l’any 1915, ja trobem que figura en el Cens de Montcada, amb tot això i per la seva edat sembla que es deuria dedicar de ple a Montcada, tot i que hi ha el document de propietat de dues tombes al Cementiri de Montjuïc on hi ha enterrada la seva esposa i on ell desitja ser enterrat.
De totes les germanes no n’hi va sobreviure cap i només una s’havia casat i havia tingut descendència, tots vivint a Mataró. El cas és que poc abans de morir-se, ja en plena efervescència de la construcció del futur Asil-Hospital fa testament per deixar ben lligat el tema econòmic; fa hereva universal a Elisa Roca Mestres, la seva serventa amb l’encàrrec de dissoldre la Societat de Duanes i vendre les accions que tenia del Crèdit Lyonnais per fer front als pagaments de l’edifici; també deixa la quantitat de 2.500 pessetes a una altra serventa, la Joana Suarez i Fontanals, esposa del Miquel Galofre, nomenat l’Arengader. De tot això en va quedar la casa-torre Fins on la família formada per l’Elisa Roca i en Miquel Capdevila, al qual també havia nomenat com a marmessor, s’hi quedaren a viure i on encara hi viuen els seus descendents. Amb agraïment es canvià el nom del carrer Sant Antoni pel de Domingo Fins.
El senyor Fins morí a l'edat de 84 anys.
ARXIU UBACH - FAMILIA UBACH
(estracte del treball publicat a "Quaderns" (Fundació Cultural de Montcada) del mes de desembre de 2008 i escrit per Elisenda Bertran)
"El senyor
Francesc Ubach i Vinyeta va néixer a Tiana l'any 1843 i va morir l'any 1013 a Barcelona. Poeta i dramaturg pertanyent al moviment de la "Renaixença". Va ser contemporani i amic d'Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer i de Marià Aguló. Publicà diversos llibres de poesies líriques, però cultivà especialment el romanç històric i de caràcter social.
La família Ubach estiuejava a Montcada i segons les seves pròpies paraules, consideraven el poble com un
"recó del cel" probablement sigui per sentir-s'hi tan bé que recollien tot el material escrit que tingués a veure amb aquest indret. Així la majoria de documents de l'arxi
u Ubach (donació de la família a la Fundació Cultural de Montcada) són retalls de premsa, notes i fitxes que es refereixen a Montcada i Reixac. El fill d'aquest escriptor en
Albert Ubach i Mascaró, era afeccionat a l'estudi de la història i es va dedicar, com el seu pare, a espigolar totes les referències històriques però també va recollir totes les anècdotes i fets curiosos de Montcada des de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX. Són petites històries transcrites amb paciència i a mà que contenen l'alè de la cosa viscuda i que parlen de persones i de fets que no ens hauria estat possible de conèixer si no hagués estat per aquesta tasca.
(caricatura d'en Francesc Ubach i Vinyeta)
Nota: Agraïm a la família Riera - Capdevila per facilitar-nos les dades bibliogràfiques i la imatge d'en Domingo Fins. Moltes gràcies
.BMP)
