Aquest "goig de la verge" dedicada a la Mare de Déu del Turó, podem observar una clara simbologia que hi ha a la imatge, concretament la figura del nen Jesús, (hi porta a la mà esquerra un vaixell), la qual cosa demostra allò que us deia en un treball publicat a “Quaderns” (núm. 1), sobre aquesta icona vallesana. Aquest detall iconogràfic fa pensar, encara més, en la fervorosa advocació dels mariners envers a la imatge, que també era anomenada, com:
"NOSTRA SENYORA DE MONTCADA" PATRONA DEL VALLÈS, LA COSTA I EL PLA DE BARCELONA"
Era, doncs, una veneració molt sentida i seguida per gent de la mar.
Una imatge estava en una capelleta a dalt de la porta de la Boqueria. Amades, el nostre venerable i admirat costumista, ja feina menció que aquesta i la del Turó de Montcada eren com dues germanes. Un cop l’any els pescadors del Raval de Barcelona la portaven en processó al Turó i feien d’aquesta trobada de ambdues icones, un costum ancestral i que es perd en la llarga nit del temps. El Turó, les seves coves prehistòriques i estudiades per diferents autoritats de l’època (segle XIX) i l’assentament ibèric, fan abocar-nos en una més que segura possibilitat que el nostre malmès turó, fos un lloc especialment de devoció pagana.
També, i ja és ben curiós allò que he trobat en una antiga publicació de Barcelona, i que que diu entre altres coses, textualment això:
“De lo dicho, por información de las Historias antecedentes, solo pueden convencer, que los Indigetas Españoles, permitieron, que à Osiris, que se fingia Jupiter Sol, se le dedicasen Aras en Montjuich; y despues a su mujer Isis, en Moncada, à Venus en Vendrell; y a Marte Oron, en Martorell y a la Minerva en Pallas “ (1)
(1) “Diario Curioso, historico, erudito y comercial Publico y Economico... que con real Privilegio, ofrece al publico de esta ciudad y principado de Cataluña”)
(1) Arxiu d’història de Barcelona. Revistes i diaris antics. Any 1762 Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada