Diàleg imaginari des del Turó, amb un xic d'humor...

Sant Josep Oriol i Montcada

Aquest sant, entre altres advocacions, era també venerat a Montcada. La raó? Tot seguit ho expliquem:

Allà, dalt... al Turó.... avui més conegut com el pic de l'Asland, estava tranquil·la i aposentada sobre un llit de rics estrats de pedra calcària de la major qualitat, un antic lloc de devoció, tradició i veneració Mariana, la desapareguda ermita de la Mare de Déu del Castell de Montcada, aquella que no se l'endugué el vent, sinó el ciment... Aaaa¡... és clar, ara sí, ara me'n recordo, eren els anys 20, més o menys, oí?. Efectivament eren els feliços anys 20 on Montcada era tota una senyora colònia d'estiuejants, aquells que anàvem sempre, nets, polits com el "Blanco de España". Una època daurada, on la pagesia, majoritària a Montcada, convivia amb uns veïns o exemplars sortits, la majoria, de la burgesia de Barcelona. Ells van ser els que hi van posar l'ànima i les "peles" per aixecar-la de nou, doncs, estava molt enderrocada la seva capella romànica i també les restes d'un emblemàtic castell de la família dels Montcades i, que l'any 1390, passà la seva propietat als Consellers de Barcelona, per un afer entre la Mitra de Vic i la senyora que manava el castell, anomenada "donya" Guilleuma. Una dona "de armas tomar", doncs, va ser excomunicada, ep!, poca broma, això vol dir una falta molt greu envers la Santa Església.

Però anem al moll del diàleg, com i per què d'aquesta devoció a Sant Oriol.
Doncs, bé, aquest sant va realitzar un extraordinari miracle de conversió vegetal a plata, dit d'una altra manera, en termes bancaris, de canvi de valors. Tan de bo seria que en aquests difícils temps on ens ha tocat viure, poguessin existir aquesta mena de generoses i miracoloses persones que per convidar als amics i acompanyants, feien el "numeret" del "rave" convertit en monedes de plata. Cada vegada que hi penso... no poques hipoteques s'haguessin pogut pagar no en Euros sinó amb plata!. Bé, encara que no ho sembli a Montcada es va realitzar aquest miracle, millor dit dos miracles el mateix dia, un a l'Hostal Font Freda a prop del riu Ripoll, un altre a l'Hostal "La Grua" (calia tenir cura d'aparcar bé la tartana...) que por alguna raó que desconeixem, un altre mossèn situa aquest hostal de La Grua a la Parròquia de Reixac, a prop de Montcada. Sí, senyor, un miracle doble i amb un hostal que no hi teníem ni la més punyetera idea que estava situat a Reixac, sinó que aquest, segons les nostres informacions, es trobava a Montmeló. (1)

Per això és el moment de reproduir les dues versions, perquè els nostres lectors tinguin acurada constància que aquest blog no s'inventa res, en tot cas, com criatures humanes ens podem equivocar, però en aquest cas crèiem que qui ha ficat la pota, no som pas nosaltres, per això, tot seguit us transquivim textualment allò que està escrit:

"Una memòria de Sant Josep Oriol".(2)

[...] "Havent-se parlat de que en la vida de Sant Joseph Oriol, escrita pel P. Joan F. de Masdeu, se llegeix que'l venerable sacerdot lo día 2 d'Abril de 1698 obrá al Hostal de Fontfreda, dins de la parroquia de Montcada, aquell prodigi de convertir talls de rave en reials de plata, Se determinà colocar á la capella una imatge del Sant miracler ò taumaturch, mitgensant la vénia y acceptació del Emm. Cardenal Casañas, gran devot del Sant ".

Per altra banda, Mossèn Jaume Armengol, pvre., diu en el seu llibre "Els Sants Ciutadans de Barcelona"(3) , concretament explica que Sant Oriol, camí a Roma i vestit de pelegrí, el dia 2 d'abril de l'any 1698, va succeir el següent:

[...] " Durant aquest viatge, fou quan, arribat a l'hostal de La Grua, parròquia de Sant Pere de Reixac, prop de Montcada, acompanyat del seu amic Bonaventura Ballescà, convertí dues rodanxes d'un rave en monedes de ral, per pagar l'esmorzar del seu amic acompanyant, car cap dels dos no portava diners..."

Caram, amb el cost de l'esmorzar, va necessitar dues rodanxes de rave i convertir-les en monedes de ral i de plata! , per pagar la factura. Tanta plata per dos entrepans, copes i cigalons ?. Sempre eren aquests preus a Montcada o a Montmeló?

Mossèn Jaume Armengol continua dient que Sant Oriol va realitzar altres miracles...a banda dels raves (la seva millor especialitat), etc. etc., però nosaltres ho deixem aquí, doncs, seria barrejar raves amb cols.

Ricard Ramos Jiménez

Notes:
1) L’hostal de la Grua que data de l'any 1409 es trobava a la vora del camí ral de Girona, a mig quilòmetre del nucli de Montmeló, on avui hi ha el barri del Sant Crist de la Grua. Es trobava davant de la capella del Sant Crist , i sembla que acollia peregrins que feien la ruta del camí de Santiago.

(2) Nota històrica de la Mare de Déu del Castell de Montcada. Mòssen Josep Mas, prev. 1910 BCN. Tipografia Catòlica, carrer del Pi,5

(3) Els Sants Ciutadans de Barcelona" Editorial Dalmau i Jover, SA BCN 1949.

ANY 1900. MONTCADA i l'ÚLTIMA "CARLINADA"

Del nostre poble va sortir l’últim intent insurreccional protagonitzat pels carlins.

Conegut pels estudiosos del carlisme com "la octubrada", va ser el cant del cigne d'aquest moviment monàrquic que tanta sang va vessar durant el segle XIX.

Els documents on ho hem pogut llegir així ho confirmen. Després de tres intents al llarg del segle XIX , tots ells amb derrotes (anys 1833-39, 1846-49, 1872-76 ) els partidaris de Don Carles VII ( pretendent a la Corona Espanyola ) van intentar aprofitar la forta crisi originada per la pèrdua de les ultimes colònies (Cuba i Filipines) per intentar protagonitzar un cop de força esperant que aquesta vegada el poble espanyol els recolzes.

La conspiració feia mesos que es preparava des del sud de França i secretament es van formar escamots de guerrillers a diferents localitats esperant el moment oportú per aixecar-se amb armes i declarar altre cop la guerra. El primer lloc on s’actuaria era a Barcelona on s’assaltaria la Caserna de les Drassanes, però abans es faria una “intentona” a Badalona. El fets varen passar així:

(text copiat del llibre : “Banderas blancas, boines rojas: Una historia del Carlismo” . escrit per Jordi Canal i Morell.)

“…En Sta. Coloma de Gramenet se organizó , conforme a lo previsto, una partida armada de unos sesenta hombres al mando del “capitán “ José Torrens( recién repatriado de Cuba) que por la vía de Montcada siguiendo el “Camino de las Estrellas” penetró en Badalona a las 8 de la tarde del 28 de octubre del 1900 e intentó sin éxito tomar la Casa Consistorial y el Cuartel de la Guardia Civil, donde la acción coordinada de los integrantes del cuerpo y de la fuerza local de Carabineros ( que habían sido avisados unos minutos antes ) los estaban esperando. El enfrentamiento duró poco tiempo pues los sorprendidos fueron ellos ya que no esperaban resistencia (eran solo 8 guardias civiles y dos carabineros), a consecuencia murió el segundo cabecilla de la partida y dos más resultaron heridos. El grupo se retiró en desbandada en dirección Montcada a la Torre del Baró ( un nido de conspiración carlista, donde se habían preparado ) propiedad de Manuel Sivatte, cuñado del dirigente regional carlista Duque de Solferino D. Manuel de Llanza y Pignatelli (1) .El grupo fuertemente perseguido se disolvió siguiendo diferentes direcciones no sin antes caer abatido el líder José Torrens. En vista del resultado desistieron las demás partidas que en teoría se habían preparado en diferentes zonas de Cataluña, Valencia, Navarra y País Vasco .”

Arran d’aquests fets el Govern Espanyol va declarar l’estat de guerra a tot el territori nacional i les garanties constitucionals van restar dos mesos suspeses. Es va obrir la corresponent investigació a fi i efecte de depurar responsabilitats, alguns dirigents polítics d'ideologia carlina van ser detinguts, altres van fugir a França i alguns es varen amagar, com Manuel Sivatte , cunyat del dirigent carlí M. de Llanza-Duc de Solferino, gran terratinent que tenia varies propietats a Montcada . El Duc, a fi d’evitar ser detingut ja que alguna evidència el senyalava , va condemnar aquell fet del qual se’n va desentendre, seguint la pauta que prèviament havia fet el pretendent a la Corona , Carles VII ( des de Venècia) el qual va negar qualsevol responsabilitat , afegint que aquells fets els van protagonitzar traïdors a la seva causa a fi de desprestigiar-lo .

Després d’uns mesos, originat des de la premsa de Madrid (2), va córrer el rumor que tot havia estat provocat per uns “especuladors” que volien que la Borsa de valors baixés la seva cotització (per por a

una nova guerra), es va insinuar que al darrera hi havia un important banquer català i un gran industrial que sembla van aprofitar aquells mesos per fer-ne importants compres de valors a un preu baix. Les acusacions anaven dirigides al banquer Manuel Girona i a la família Muntadas propietaris de la fabrica tèxtil Espanya Industrial. Malgrat la persistent campanya de premsa en contra d’ells, mai varen ser acusats, en part, perquè era difícil de demostrar la intencionalitat i al mateix temps estem parlant de M. Girona , un personatge amb el qual l’Estat l’hi era deutor d'importants xifres (recordem que va finançar part de la guerra de Cuba i Filipines).

Els carlins eren una força en franca decadència, militarment derrotada i políticament residual, tot i disposar d'un notable grau de seguidors, sobre tot terratinents que volien mantenir els seus antics privilegis. Aquest esdeveniment de l’any 1900, mal organitzat (ple d'infiltrats, alguns cridaven Visca la República! en lloc de Visca Carles VII !) , i protagonitzat a Montcada i Badalona, va significar, el definitiu tancament del cercle d'insurreccions carlistes del segle XIX ( amb més de 300.000 morts en tres guerres). S’obria una nova època on el republicanisme va deixar les “carlinades” com un vestigi del passat.

JOSEP BACARDIT I SANLLEHÍ

Notes:

(1) La família De Llanza, des de fa segles han estat terratinents. A Montcada les seves propietats anaven des de la Serralada de Marina (una bona part els pertanyia), passant pel Pla d’en Coll i part de l’actual Mas Rampinyo. Els Llanza eren reconeguts carlins i contraris a tots el governs de caire liberal .

(2) Ens trobem en uns moments on la candidatura de Solidaritat Catalana ( més tard la Lliga) era majoritària a Catalunya i reclamava poder per auto governar-se. M. Girona n’ era “ part del que la premsa de la capital es considerava “ El problema catalán”.

Fonts documentals: Hemeroteques La Vanguardia, Diari de Barcelona, Correo Catalan i Noticiero Universal . Revista” Caras y Caretas ( Buenos Aires) “. Llibres “ Banderas blancas, boinas rojas: una historia del carlismo” de Jordi Canal i Llobet i “ La razón de la fuerza: orden publico, subversión y violencia política “ de Eduardo González Calleja. Boletin Carlista de Madrid y la hemeroteca de la Biblioteca Nacional de España (anuario “El año político 1900 “ , de Fernando Soldevilla ).

CONFERÈNCIA DE MARIUS SERRA

"LLEGIR FONT DE PLAER"

Conferència del periodista i escriptor popular MARIUS SERRA, col.laborador de TV3 en temàtica lingüística, autor d'una vasta obra literària, guardonada i traduïda varis idiomes.

COL.LOQUI AMB EL PÚBLIC ASSISTENT

Dia 20 d'octubre

Lloc: AUDITORI MUNICIPAL - Plaça de la Església - MONTCADA I REIXAC

Horari: a les 8 del vespre

Organitza: FUNDACIÓ CULTURAL MONTCADA

Imparteix: MARIUS SERRA

Preu: entrada lliure

ACTA MUNICIPAL DE L’ANY 1839

És l’Acta més antiga que es conserva a l’Arxiu Municipal de Montcada i Reixac .

Recull tres reunions de la Junta Municipal(1) d’octubre i desembre de 1839 a fi d’elegir a una persona que hauria d’exercir com a Regidor Primer(2) . El Secretari municipal Sr. Andreu Planas fa constar que els 9 electors que tenien dret a vot van escollir per unanimitat al Sr. Joan Subatella el qual, pel que sembla, no n’era molt partidari d’acceptar la responsabilitat .

Per llegir-lo, cal clicar sobre la imatge.

El rerefons i potser uns dels motius principals del perquè no volia acceptar el càrrec era que ens trobàvem al final de la 1ª Guerra Carlina i a l’Estat l’hi urgia recaptar diners per a fer front a les depeses d’aquell llarg conflicte. A Montcada li corresponia aportar 28.000 rals en concepte de contribució extraordinària i l’Ajuntament n’era l’entitat que hauria de recaptar-los entre els seus habitants . En Joan Subatella ( potser era simpatitzant carlí?) si va oposar i pel que després hem pogut constatar a diferents actes municipals va aconseguir el seu objectiu . Aquella Junta Municipal que presidia com Alcalde el Sr. Josep Oller junt amb els regidors Joan Subatella, Josep Sarrà i Anton Pobla van ser destituïts el 23 de febrer del 1841 pel “Jefe Superior Politico de Barcelona” , el qual va imposar-los una multa de 1000 rals per obstaculitzar la tasca governamental . El nou Ajuntament que es va anomenar va sol·licitar una prorroga a fi i efecte de poder pagar la quantitat assignada que amb els interessos de demora ja superava els 30.000 rals (3).

Notes:

(1) Avui equivaldria a: una Junta de Govern o Ple Municipal.

(2) Ara seria considerat com: un primer Tinent d’Alcalde .

(3) Tot i que es va lliurar alguna quantitat a compte, aquell deute va perdurar fins els anys 1880, posteriorment per mitjà d'un decret, va quedar anul·lat.

JOSEP BACARDIT I SANLLEHÍ