És l’Acta més antiga que es conserva a l’Arxiu Municipal de Montcada i Reixac .
Recull tres reunions de la Junta Municipal(1) d’octubre i desembre de 1839 a fi d’elegir a una persona que hauria d’exercir com a Regidor Primer(2) . El Secretari municipal Sr. Andreu Planas fa constar que els 9 electors que tenien dret a vot van escollir per unanimitat al Sr. Joan Subatella el qual, pel que sembla, no n’era molt partidari d’acceptar la responsabilitat .
Per llegir-lo, cal clicar sobre la imatge.
El rerefons i potser uns dels motius principals del perquè no volia acceptar el càrrec era que ens trobàvem al final de la 1ª Guerra Carlina i a l’Estat l’hi urgia recaptar diners per a fer front a les depeses d’aquell llarg conflicte. A Montcada li corresponia aportar 28.000 rals en concepte de contribució extraordinària i l’Ajuntament n’era l’entitat que hauria de recaptar-los entre els seus habitants . En Joan Subatella ( potser era simpatitzant carlí?) si va oposar i pel que després hem pogut constatar a diferents actes municipals va aconseguir el seu objectiu . Aquella Junta Municipal que presidia com Alcalde el Sr. Josep Oller junt amb els regidors Joan Subatella, Josep Sarrà i Anton Pobla van ser destituïts el 23 de febrer del 1841 pel “Jefe Superior Politico de Barcelona” , el qual va imposar-los una multa de 1000 rals per obstaculitzar la tasca governamental . El nou Ajuntament que es va anomenar va sol·licitar una prorroga a fi i efecte de poder pagar la quantitat assignada que amb els interessos de demora ja superava els 30.000 rals (3).
Notes:
(1) Avui equivaldria a: una Junta de Govern o Ple Municipal.
(2) Ara seria considerat com: un primer Tinent d’Alcalde .(3) Tot i que es va lliurar alguna quantitat a compte, aquell deute va perdurar fins els anys 1880, posteriorment per mitjà d'un decret, va quedar anul·lat.
JOSEP BACARDIT I SANLLEHÍ
1 comentari:
Poques persones de Montcada coneixen l'existencia de les actes municipals des de la constitució de l'Ajuntament el 1839.
Es tracte segurament dels únics documents que no han estat destruits, robats o saquejats durants totes les guerres i canvis de règim des d'aleshores. Ni les guerres carlines, ni les dictadures ni la revolució anarquista dels priemrs mesos de la guerra civil van destruir aquesta documentació. Van cremar l'arxiu parroquial, van incautarse de documentació republicana i d'altres fonts escrites, però no de les actes municipals. I aixó es una sort perquè els llibres d'actes també son una font per estudiar. Tot i que sovint parlen de qüestions molt domèstiques, algunes son prou interessants per fer un seguiment a través d'aquesta font de la història de Montcada.
Josep Capella
Publica un comentari a l'entrada