29 de desembre 2012

Exercici de l’any 1904. L’Ajuntament passava comptes .


Els veïns rebien un full explicatiu que era fàcil d’entendre  per a tothom.

 
 Avui , 108 anys després , també es segueix passant comptes,  però,   per una persona  que no sigui un especialista en la matèria  se'ns fa  molt més difícil de comprendre   les cataractes de xifres que s’exposen públicament  a l’Ajuntament . 

Abans era fàcil i senzill d' interpretar , ara tot es més complicat , en part , per les paraules plenes de tecnicismes econòmics que es fan servir  , com exemple :  “Romanent de Tresoreria”  que fan preguntar-se,  a més d’un,  que significa aquesta partida dels comptes municipals . No  seria més  entenedor seguir , en aquest cas o en altres , igual que l’any 1904  quan s’anomenava  “ Existència en caixa” (s'entenia diners "contantes y sonantes") , també  seria més senzill d’entendre sí  en lloc  de “ Capítol 1”  ( dividit en multiples partides sobre funcionaris, contractes  laborals, temporals,subtitucions, etc ) anomenar-lo  “ Salaris”  com l'any 1904, que  aleshores i ara  sabem  que significa .   

En fi , s’ha d’acceptar que els temps canvien i en política el llenguatge tècnic s’ha imposat , però,  a trets generals els nostres besavis ho entenien a la primera  , no com ara  on  moltes vegades  per a poder entendre algunes partides   necessites del servei  d’un economista  a la teva vora.  

JOSEP  BACARDIT  I  SANLLEHI 

15 de desembre 2012

Sorolls/crits . Record d’un temps d’un passat



L’Esquella de la Torratxa , any 1898.   Aquest setmanari satíric  va publicar  a l'almanac d’aquell any un escrit d’un persona  que  s’havia canviat de domicili , passant  a  viure  del Casc Antic  a l’Eixample.  L’home  valorava  en sentit positiu  el canvi , però  al mateix temps  enyorava  moltes coses  del barri on s’havia fet gran.  Entre aquestes , els tradicionals crits i sorolls  característics d’un barri conformat  per carrers  estrets  .
Fem resum  del que va escriure , on per cert  dos dels sorolls/crits  que enyorava  eren  protagonitzats per gent de Montcada i Reixac ( copia literal )

“… Quina transformació  ha representat pera mi  … deixar de sentir los sorolls atronadors de la ciutat vella , lo drinch del martell sobre l’enclusa del manyà, lo terratrèmol  dels taulons al ser descarregats davant de la porta del  fuster, y aquells rumors y crits á hora fixa que servien de rellotje als vehins:    les esquellas de les burras de la llet, la veu del home de Montcada ab los dos cantis d’aygua de la Font del Ferro carregats sobre un burret, lo característic flabiol del cedasser, lo repich del estanya paellas , l’esgarrifós accent del venedor de vinagre  qu’ espantava á las criaturas , l’espinguet de la maduxaire de Montcada, precursora del estiu, y ‘l “calentas y grossas” de la castanyera , precursora del hivern… y ‘l drapaire, y ‘l cadiraire , y també  l' esmolet de tisoras, ganivets, y ‘l home  del manubri  (music de carrer) , el burret del home que venia terrissa , cantis , plats y  ollas  y  finalment  el soroll  poc armoniós de la trompeta del agutzil … y …un concepte de veïnatge  molt diferent  de l’Eixample …”
 Sentiment  de melangia sobre unes formes i  costums que amb tota seguretat   podria compartir qualsevol  veí de Montcada  quan  , unes dècades més endavant, va constatar  també  com    desapareixien dels seus carrers els mateixos  crits i sorolls   i que ara ja formen par d’un temps d’un passat. 
 
JOSEP  BACARDIT  I  SANLLEHI 

Nota :  Lluis Labarta , il·lustrador i autor de la vinyeta  publicada a l’Esquella . Resta de fotos del blog “Badalona 1940-1980 ”

08 de desembre 2012

Tarifa de preus autobusos línia Barcelona-Montcada-Mollet



9 de març del 1933. La Companyia General d’Autobusos de Barcelona S.A. , concessionària d’aquest servei , comunicava un augment de preus  a les tarifes  fins aleshores vigents .

Ho justificava  degut a l’augment dels costos d’explotació ( carburants, primeres matèries   , impostos i salaris) .  El bitllet de mitjana va experimentar  un augment de 10 cèntims .Considerat per la majoria dels usuaris una  exageració , es van escoltar  les  paraules : “… tot puja  menys els sous,  … , a on anirem a parar! “.  Reaccions   que actualment  segueixen  repetint-se  cada vegada  que apareix  un comunicat d’aquest tipus.   En aquest sentit , podríem  afirmar  que ens trobem a l’any 1933. 
 Comunicat publicat a La Vanguardia  :


JOSEP  BACARDIT I  SANLLEHÍ