La Deessa Isis abans
que la Mare de Déu del Turó, també dita: Mare de Déu del Castell de Montcada...?
Com ja havia
apuntat sobre la possibilitat que a la
muntanya del Turó de Montcada hagués estat aposentada en el seu cim o bé un
tabernacle, temple, etc. dedicat a una divinitat pagana. [1],
com per exemple Isis, una divinitat egípcia versemblant a la Mare de Déu de Montserrat, de cara i cos de color negre, que es
mostra majestàticament asseguda, amb el seu fill sobre la seva falda.
Curiosament he
trobat un diari antic de l'any 1762 [2]
que diu textualment això:
"De lo dicho, por insinuacion
de las Historias antecedentes, solo pueden convencer, que los Indegetas
Españoles, permitieron, que à Osiris, que se fingia Jupiter Sol, se le
dedicasen Aras en Monjuìch; y despues à su Muger Isis, en Moncada, à Venus en
Vendrell; a Marte Oron, en Martorell, y à la Minerva Pallas en Pallas; mas no
convencen, que interiormente creyessen los Indigetas Españoles, y si accion de
culto ellos les dieron, no passo los limites
del culto humano, que como à Vice Dioses temporales se debe à los
Princiopes, y Reyes."
Dit això, convé
aportar uns altres apunts històrics a
cura d'en Jacint Laporta, que manifesta
en l'edició de: "La Ilustració
Catalana" [3]
I que diu quelcom coincident amb l'anterior, és a dir, això:
"Se suposa que l'església de Santa Eulàlia ja existia a les darreries del segle VII i que fou
fundada per Quirze, bisbe de Barcelona,
en el lloc que ocupava un temple dedicat a Venus..."
Si lliguem
aquestes dues manifestacions històriques, cal ara contrastar-les amb el que ens
diu el nostre costumista català en Joan Amades, concretament en el seu llibre
"Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya" [4] .
Amades ens descriu
la relació entre la Mare de Déu de Montcada
(Castell) amb una altra imatge bessona i que estava situada a la Boqueria de
Barcelona, dient-nos això:
[...] "Aquesta imatge
fou trobada entre les terres remogudes per aixecar la muralla de Barcelona, a
la Rambla, el segle XIII.
Diuen que havia pertangut a
santa Eulàlia, que la va conservar en tot moment fins a l'hora del seu martiri,
executat a l'actual Pla de la Boqueria, on la imatge restà abandonada després
de traspassada a la seva possessora. Aquesta imatge protegí la santa Patrona de
Barcelona en el seu sacrifici. Per la seva intersecció, va caure una
nevada que va servir-li de vestit quan
la duien despullada al suplici. També va ser ella la que va fer fugir els
guardes que vigilaven el cos de la santa, per tal que els bons cristians
poguessin recollir-la d'amagat i donar-li la sagrada sepultura.
No sabem per quin motiu li
fou adjudicat el títol de Montcada.
Els veïns del carrer de la
Boqueria cada any anàvem col.lectivament a visitar la imatge de la Mare de Déu
de Montcada, venerada al turó del mateix nom. Anaven presidits per la imatge
del Portal, per tal que les dues imatges es veiessin, puix que, ells deien,
eren germanes."
Fins aquí la
història o llegenda del fet que a la Boqueria hi havia antigament una petita
capelleta amb la Mare de Déu de Montcada,
al mur, junt a l'entrada del
(avui) carrer de la Boqueria.
Conclusions:
La llegenda de la
trobada de la Mare de Déu del Turó de Montcada, junt al costum dels veïns de la Boqueria d'anar amb la seva
imatge mariana per visitar l'altra, la del Turó de Montcada, fet que ha estat
prou documentat, la qual cosa possibilita
la teoria de l'existència de què a dalt de Turó o bé a la cova, va existir un
culte a una Deessa pagana, com podria ser Venus o Isis (pels romans aquesta
imatge egípcia era com la Venus), o bé Ceres, etc.
Ricard Ramos Jiménez
Notes:
[1] Quadern núm. 1 "La Mare de Déu del Turó, era una verge negra ? . Ricard Ramos . desembre 2000.
Notes:
[1] Quadern núm. 1 "La Mare de Déu del Turó, era una verge negra ? . Ricard Ramos . desembre 2000.
