Les creus de terme.
Des del segle XI, la creu, més o menys monumental, va unida a les promulgacions de la Pau i la treva de Déu, situada al peu del camí, o bé a les cruïlles, o també al límit d’un terme, per a protegir els béns i les persones dels vianants i els perseguits que es refugiaran al seu redós, acollint-se al dret eclesiàstic d’asil.
(esquerra: dibuix i projecte de l'artista Walter Cots)
Reixac, una autèntica joia del romànic, on hi ha constància documental que ja era parròquia l’any 1028, si bé el segle X o més antigament , a 3 d’agost de 992 hi hagué un testament sacramental de Barceló, prevere, jurant damunt de l’altar de Sant Joan Baptista de Sant Pere de Reixac.
Segons l’acta de consagració feta pel senyor Bisbe de Barcelona Gislibert, en 28 desembre 1048, la demarcació parroquial venia compresa pels següents termes: “Pedra Rogenca, serra del Canyet, Puig Castellar, rius Besòs i Ripoll, davant de l’església de Sant Esteve, calçada romana, torrent de Canalilles, serra de l’església de Santa Perpetua, Parets Delgades, vall del mateix forn, riu Besòs i cap a la muntanya fins a la Pedra Rogenca “
(antiga postal de Reixac dels anys 60-70, on es pot veure l'actual creu de terme donació de la família Aguirre i segons treball artístic d'en Walter Cots) Fons fotogràfic R.Ramos
LA CREU DE TERME DE REIXAC
De la primitiva creu que estava situada al camí de Reixac, molt a prop de l’església de Sant Pere, no tenim informació documental que ens pugui apropar a la seva descripció artística i simbòlica, així com la seva antiguitat. Sabem que l’any que esclatà la Guerra Incivil...va ser destruïda (escapçada) com demostra la fotografia de la dreta, feta l’any 1937. Posteriorment acabada la confrontació bèl·lica una família pietosa i resident a Montcada, va oferir al Mossèn i tinent de Sant Pere de Reixac, una creu de terme, segons un document adreçat al Bisbe de Barcelona, l’any 1949, i que us transcrivim:
“El infrascrito Cura Teniente de San Pedro de Reixac, oficialato de Barcelona, a V.E.R., con el debido respeto tiene el honor de exponer:
Que habiendo ofrecido la piadosa familia Aguirre de esta ciudad una hermosa cruz de término construida por el artista don Walter Cots Figuerola, cuyo dibujo acompaña, en substitución de la que se destruyó en la pasada guerra, a V.E.R.
Suplica se digne aceptarla y bendecirla en la fecha que sea de su mayor agrado y para honor de Dios y satisfacción de esta humilde feligresía.
Es gracia que el recurrente desea merecer de V.E.R cuya vida Dios guarde muchos años.
Barcelona, San Pedro de Reixac, 27 de septiembre de 1949”.
signatura de: " Red. Mossèn Trinidad Prat "
segell de la parròquia de Reixac
Ricard Ramos
Josep Bacardit
Plànol (segle XVIII) del terme parroquial de Reixac (Arxiu de la Corona d'Aragó)
Notes:
Fons documentals: Arxiu del Bisbat de Barcelona (parròquies)
Arxiu de la Corona d'Aragó
Fotografia: autor desconegut, Fons fotogràfic R.Ramos
Des del segle XI, la creu, més o menys monumental, va unida a les promulgacions de la Pau i la treva de Déu, situada al peu del camí, o bé a les cruïlles, o també al límit d’un terme, per a protegir els béns i les persones dels vianants i els perseguits que es refugiaran al seu redós, acollint-se al dret eclesiàstic d’asil.
(esquerra: dibuix i projecte de l'artista Walter Cots)
Reixac, una autèntica joia del romànic, on hi ha constància documental que ja era parròquia l’any 1028, si bé el segle X o més antigament , a 3 d’agost de 992 hi hagué un testament sacramental de Barceló, prevere, jurant damunt de l’altar de Sant Joan Baptista de Sant Pere de Reixac.
Segons l’acta de consagració feta pel senyor Bisbe de Barcelona Gislibert, en 28 desembre 1048, la demarcació parroquial venia compresa pels següents termes: “Pedra Rogenca, serra del Canyet, Puig Castellar, rius Besòs i Ripoll, davant de l’església de Sant Esteve, calçada romana, torrent de Canalilles, serra de l’església de Santa Perpetua, Parets Delgades, vall del mateix forn, riu Besòs i cap a la muntanya fins a la Pedra Rogenca “
(antiga postal de Reixac dels anys 60-70, on es pot veure l'actual creu de terme donació de la família Aguirre i segons treball artístic d'en Walter Cots) Fons fotogràfic R.RamosLA CREU DE TERME DE REIXAC
De la primitiva creu que estava situada al camí de Reixac, molt a prop de l’església de Sant Pere, no tenim informació documental que ens pugui apropar a la seva descripció artística i simbòlica, així com la seva antiguitat. Sabem que l’any que esclatà la Guerra Incivil...va ser destruïda (escapçada) com demostra la fotografia de la dreta, feta l’any 1937. Posteriorment acabada la confrontació bèl·lica una família pietosa i resident a Montcada, va oferir al Mossèn i tinent de Sant Pere de Reixac, una creu de terme, segons un document adreçat al Bisbe de Barcelona, l’any 1949, i que us transcrivim:
“El infrascrito Cura Teniente de San Pedro de Reixac, oficialato de Barcelona, a V.E.R., con el debido respeto tiene el honor de exponer:
Que habiendo ofrecido la piadosa familia Aguirre de esta ciudad una hermosa cruz de término construida por el artista don Walter Cots Figuerola, cuyo dibujo acompaña, en substitución de la que se destruyó en la pasada guerra, a V.E.R.
Suplica se digne aceptarla y bendecirla en la fecha que sea de su mayor agrado y para honor de Dios y satisfacción de esta humilde feligresía.
Es gracia que el recurrente desea merecer de V.E.R cuya vida Dios guarde muchos años.
Barcelona, San Pedro de Reixac, 27 de septiembre de 1949”.
signatura de: " Red. Mossèn Trinidad Prat "
segell de la parròquia de Reixac
Ricard Ramos
Josep Bacardit
Plànol (segle XVIII) del terme parroquial de Reixac (Arxiu de la Corona d'Aragó)Notes:
Fons documentals: Arxiu del Bisbat de Barcelona (parròquies)
Arxiu de la Corona d'Aragó
Fotografia: autor desconegut, Fons fotogràfic R.Ramos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada