MIQUEL POBLET ORRIOLS, ha mort aquesta matinada .

Reproduim el comunicat que ha fet la Generalitat de Catalunya . 

Dissabte 6 d’abril de 2013. Comunicat del president de la Generalitat amb motiu del traspàs de l'exciclista Miquel Poblet

• “Li hem d’agrair que hagi portat el nom de Catalunya arreu del món, al costat de l’excel·lència”

Ens ha deixat Miquel Poblet i Orriols (Montcada i Reixac, 1928 – Barcelona, 2013), una llegenda indiscutible del ciclisme català de tots els temps i un pioner d’aquest esport a nivell estatal. Poblet va ser un prodigi de la seva època, un home entregat, constant i apassionat per un esport que el va portar al cim de l’èxit professional. Avui, el país, i tot el món de l’esport, lamenta profundament la seva pèrdua, i jo, com a president de Catalunya, vull expressar en nom de tota la societat catalana el més sentit condol a la seva família i amics.

Sens dubte, Poblet va ser un esportista prodigi per la seva vàlua professional i els èxits que va recollir en la seva carrera, però també ho va ser, com a català, per aconseguir traspassar les fronteres nacionals i estatals. Per això, li hem d’agrair que hagi portat el nom de Catalunya arreu del món, al costat de l’excel·lència.

Avui, perdem un gran referent del ciclisme, però la seva brillant trajectòria ha de ser un mirall per a milers de joves que comencen una carrera en aquest i en tants d’altres esports. La força, l’entrega i la perseverança de Miquel Poblet han ser un exemple a seguir.

El ciclista montcadenc va aconseguir nombroses victòries en el seu palmarès, però va destacar especialment per convertir-se en el primer corredor a nivell estatal que va aconseguir vestir el mallot groc del Tour de França, el 1955. L’any següent, va ser el primer ciclista en sumar victòries d’etapa a les tres grans voltes: el Tour, el Giro d’Itàlia i La Volta a Espanya. També va aconseguir guanyar dues edicions del Milà-Sanremo (1957,1959); vint etapes del Giro d'Itàlia (1956-1961); tres etapes del Tour de França (1955, 1956); tres etapes de La Volta a Espanya (1956), i dues Voltes a Catalunya (1952, 1960).

Després de la seva etapa com a professional, Poblet va ser president de la Unió Esportiva Sants (1968-1971), organitzadora de la Volta a Catalunya, i de la Federació Catalana de Ciclisme (1974-1978).

La Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi l’any 2002, “en reconeixement a la projecció que ha contribuït a donar al nostre ciclisme i també a l’esport català en el seu conjunt”.

--------------------

Any 2001. Homenatge del poble de Montcada .El pavelló d'esports portarà el seu nom. 

 

Any 2002 . Rep la medalla de Sant Jordi .

------------------------------------

Descansi en pau.   

Els que fem aquest blog lamentem la seva pèrdua  i expresem el més profund condol a la familia .

 

HA MORT JOAN DALMAU (ACTOR)

Joan Dalmau, fill d'aquest poble, ha mort amb l'edat de 85 anys al poble sevillà de Coria del Río, on darrerament vivia.

Actor de teatre, de televisió  i de films com:

'Últimas tardes con Teresa', de Gonzalo Herralde, fou el bateig cinematogràfic  d'aquest intèrpret que va participar a més en altres films, com:

"Si te dicen que caí", "Susanna", " El crimen del cine Oriente",  "Secretos del corazón", "Silencio roto", "La noche del hermano", "'Vida y color" i   "La caja", entre altres pel·lícules.

Pel seu treball a "Soldados de Salamina", adaptació de la novel.la homònima de Javier Cercas que David Trueba va traslladar a fotogrames, fou  finalista als premis  Goya al Millor Actor de Repartiment.

"Los ojos de Julia" va ser la darrera pel·lícula d'en Dalmau, qui també va encarnar el pare de Ramón Sampedro en  'Mar adentro'.

Montcada, el seu poble de naixement,  ho recorda com una persona compromesa amb les reivindicacions veïnals i culturals del seu barri: Can Sant Joan. En l'àmbit local va intervenir   en nombroses obres de  teatre, entre aquestes, hem destriat  aquella que va tenir molta repercussió pel seu alt nivell  interpretatiu, un magnífic monòleg  que  molts encara recordem: " Jo vinc d'un altre temps".

Foto històrica. Any 1988 (mes de juny) . Festa de la Pau del Turó.
En Joan Dalmau (assenyalat amb una sageta) amb la seva personal manera d'actuar... assisteix com a membre promotor, junt amb Joan Bertran, Sebastià Herédia i Joan Capella, entre altres, a la celebració i descoberta d'una  escultura realitzada per Joan Capella al lloc:  "La Miranda", a prop del pic del Turó.
(fons fotogràfic i documental Ricard Ramos)

Volem expressar el nostre sincer condol als familiars i amics per aquesta sentida pèrdua.

Reposi en Pau el nostre recordat, veí i actor : Joan Dalmau.

RRJ

ENRIC SAGNIER A MONTCADA.

ELS SAGNIER

L’arquitecte Enric Sagnier Villavechia (F.F.S)

Aquests dies i durant uns mesos, a Caixa Forum s'exposa l'obra d'un insigne i important arquitecte barceloní, artífex de més de cinc-cents projectes, entre aquests alguns a Montcada.

Enric Sagnier va ser l'arquitecte de diferents edificis a Montcada, el més emblemàtic, avui desaparegut, era l'ermita del Turó. Aquesta desparició promoguda per la fàbrica Asland, va esdevenir un llarg plet promogut principalment, per la família Sagnier que eren estiuejants del nostre poble, també es van afegir altres veus, però al final, el ciment... s'imposà definitivament. Aquest conflicte s'explica fil per randa en el llibre: "La Mare de Déu del....ciment?. Llibre editat per la Fundació Cultural Montcada i el més venut a Montcada a la Festa de Sant Jordi 2.010.

La familia Sagnier varen ser el cap visible d’aquells que s’oposaven a la venda dels terrenys on s’hi venerava la Mare de Dèu del Turó.
Ells varen mantenir una postura ferma fins que, aquells que es deien amics , els van anar deixant sols. Es van sentir enganyats per l’empresa i traïts per els que havien de ser primers valedors en la defensa de l’ermita, per tot el que significava tant com a valor històric com per la fe senzilla del poble i la contrada.

Leopold Sagnier Villavechia i la seva esposa Paulina Costa es mostraren inquiets des de l’any 1916, quan s’assabentaren que la Cia. General de Asfaltos y Cementos Pòrtland SA, havia adquirit una porció important de terrenys situats a la banda esquerra del Turó llindant el terme de la seva propietat. Ells es van negar sempre a vendre malgrat rebre ofertes prou valuoses abans que esclatés el conflicte , car l’activitat industrial projectada per Asland era una amenaça per la seva finca de la Font del Ferro.

(Foto:Leopold Sagnier i la seva esposa Paulina Costa. (F.F.S.) )

L’empresa Asland continuava desenvolupant les activitats en els limits de la seva propietat però ho feien tant al limit , que quan Enric Sagnier va dibuixar el plànol topogràfic es va demostrar que envaïen la propietat de la familia Sagnier.
En aquell moment Asland va oferir una opció de compra pel terreny on s’hi emplaçava la capella. La resposta del senyor Sagnier fou contundent: La ubicació de l’ermita és intocable i si continuaven amb la mateixa actitud, es plantejarien presentar una demanda judicial.

La familia Sagnier Costa era molt visitada a la finca de Montcada. El seu status social, la bellesa del paisatge, les propietats medicinals de l’aigua ferruginosa de la font i el fet de posseïr una col.lecció de plantes de les més importants d’Espanya atreia molts visitants il.lustres i de l’alta burgesia barcelonina, així com a científics i estudiosos de la botànica.

(Foto d’Enric Sagnier amb Dolors Vidal , amb tres dels seus fills : Josep Mª, Manuel i Enric. Any 1886. (F.F.S))

L’Enric Sagnier i Villavecchia va desenvolupar una tasca immensa pel que fa a la seva professió d’arquitecte. El diseny dels edificis de la Caixa són obra d’ell, va ser molts anys arquitecte d’obres al Monestir de Montserrat, col.laborà en les reformes de la Catedral de Barcelona, el temple del Tibidabo, el Palau de Justicia, l’edifici de Duanes i fins a cinc-cents edificis a Montcada, Badalona,Caldes d’Estrac, Camprodon, Igualada, Manresa,Reus, Sabadell, Sitges, Tarragona, Vic, Vilafranca i també a Valencia, Sant Sebastià, Sevilla ... També a l’estranger, concretament a Australia.

Per la seva dedicació a l’Església i per iniciativa dels Salesians, el Papa Pius XI li va concedir el títol de Marqués, l’any 1923. És l’arquitecte que té més edificis inclosos dins del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic a conservar de la ciutat de Barcelona, la majoria d’ells situats a l’Eixample. Al seu escut nobiliari imprimí la següent llegenda: “

“Dilexi decorem domus tuae “

(Senyor, vaig amar la bellesa de la teva Casa)

(Dalt a la dreta, imatge d'uns dels projectes de Sagnier -que no va tirar endavant- per construir la nova parròquia de Santa Engràcia de Montcada)

Foto de l’any 1908: Arquitectes i empresaris, al peu de la primera casa que s’havia d’enderrocar amb motiu de l’obertura de la Via Laietana. Enric Sagnier està en el centre de la imatge, escoltant les explicacions del seu amic i arquitecte Bonaventura Bassegoda. El Sr. Sagnier, per encàrrec del Banc Hispano Colonial- entitat que finançava aquelles obres -va ser l’arquitecte que va dirigir les reformes . ( F.F.S.)


Equip Montcada Post

(F.F.S) Fons fotogràfic de la Família Sagnier (cedides amb motiu de la publicació del llibre que hem esmentat)

HA MORT UN LLUITADOR DE LA CLASSE TREBALLADORA...

(FOTO: Any 1983. La Veu de Montcada núm.9)

AGUSTÍ ESCORIHUELA I SABADO, ha mort el dia 11 d'agost de 2008. Nascut a Barcelona l'any 1932. Tenia 76 anys, residia a Montcada i estava jubilat.

Petita bibliografia

Treballdor d'assegurances i sindicalista. Va començar a treballar l'any 1946 a Mutua General de Seguros. L'any 1951 va participar activament en la vaga de tranvies de la ciutat de Barcelona. L'any 1954 va ser escollit enllanç sindical i a partir dels anys seixanta fou vocal provincial del ram. Va participar en la creació de CC.OO d'Assegurances l'any 1966. Des del 1970 fins al 1975 va treballar en l'aparell de propaganda de CC.OO de Barcelona. Va ser secretari general d'assegurances el Sindical de CC.OO de Barcelona durant els anys 1978 i 1979. Va ingressar al PSUC lany 1956, i participà en la seva organització en el districte de Sant Gervasi. L'any 1979 va ser escollit regidor de l'Ajuntament de Montcada i Reixac,i entre l'any 1981 i 1983 va ser alcalde d'aquesta localitat. El 1999 era responsable polític del PSUC Viu, a Montcada i Reixac. (JTH) .(Universitat de Barcelona, publicacions de l'Abadia de Montserrat, any 2000)

Així mateix, durant els anys 70, va ser membre molt actiu del moviment veïnal. Junt amb altres veïns del barri de Terra Nostra, on vivia, i tambè participà en la creació de la nova l'Associació de Veíns de Santa Maria de Montcada. Va ser membre i cofundador de la primera cèlul.la comunista del PSUC d'aquest barri, junt amb els companys/yes: Manuel Gago, la seva companya Maribel, Antonio Gil, Mercedes López, Rafael Hurtado i Ricard Ramos. Era l'any 1974.

(fons:RRJ)

DESCANSI EN PAU EL NOSTRE AMIC, COMPANY I VEÍ.

L'OBRA D'EN MIQUEL CAPELLA i ARENAS, QUE ACTUALMENT S'EXPOSA AL MUSEU MUNICIPAL LES MALESES

AVUI, DIA 2 DE JUNY, ENS HA DEIXAT PER SEMPRE EL NOSTRE BENVOLGUT AMIC I EXCEPCIONAL VEÍ, AMANT D'AQUEST POBLE, EL SEU POBLE: MONTCADA I REIXAC
EL MEU SINCER CONDOL A LA SEVA ESPOSA, FILL JOSEP, FAMILIARS I AMICS.

DESCANSI EN PAU MIQUEL CAPELLA I ARENAS

(RRJ)

L'obra d'aquest veterà veí de tota la vida que s'estima el nostre poble, un historiador local i un home que domina l'art del maquetisme. Actualment s'exposen un conjunt de maquetes en el Museu Municipal Les Maleses. Aviat us podrem oferir des d'aquest mateix blog, la totalitat d'aquestes reproduccions (vuit en total) i les explicacions adients de l''autor. Són diferents reproduccions d' antigues ermites, i les posteriors restauracions, etc. al llarg de la seva i dilatada història, com: l'ermita de la Mare de Déu del Turó, Reixac, l'església parroquial de Santa Engràcia (diferents èpoques i construccions) i el castell de Montcada.