Antonio Correa Véglison -Governador Civil de Barcelona

Antonio Correa Véglison -Governador Civil de Barcelona (1940-1945)." El gran estraperlista"

Un governador que va visitar Montcada i Reixac quatre vegades. Un exemple representatiu de tota una època: l'Espanya Nacional-Nazista.

[...]"Vengo aquí convencido de que nadie puede oponerse ante mi, ...." .

Amb aquestes paraules, pronunciades el mes de desembre de 1940, Antonio Correa Véglison va començar el discurs de presentació a Barcelona com a nou Governador Civil. Avalat pel "cuñadisimo de Franco" Serrano Suñer, és segurament el personatge polític del franquisme que millor representa l'esperit que volia imposar el nou règim sorgit desprès de la guerra civil. Es tractava de crear una nova Espanya, basada en la fe a Déu, i a l'ordre establert, és a dir, la dictadura. Aquests valors del nou règim, en Correa es va dedicar a fons i amb contundència. Sense contemplacions i sense manies imposava el seu criteri, concretament en l'ordre públic, on va actuar amb una virulència que va alarmar fins i tot a l'alta burgesia barcelonina que l'havia rebut amb satisfacció.

L'estraperlo, la creació de grups paramilitars i espies, marcaren els seus cinc anys de mandat. Malgrat què venia de fora de Catalunya coneixia molt bé de quin peu calçava la burgesia catalana, doncs, també estava emparentat amb els Comillas-Guell, propietaris de les empreses Asland, Companyia Transmediterrània,Tabacs de Filipines, etc. Correa va controlar la distribució i venda dels productes energètics, com el petroli i el carbó (molt escàs en aquell temps) feien d'ell una mena de "virrei" al qual tothom hi tenia d'anar a sol.licitar-li favors. Per una banda aplicava unes quotes que només afavorien a uns quants i per altra banda perseguia amb mà dura els immigrants que en massa arribaven a Barcelona (on els recloïa al camp de concentració d'Horta o bé als pavellons de la Fira de Mostra de Barcelona), així com els captaires i el petit estraperlo, però creava al mateix temps les subdelegacions d'abastament de Barcelona que significava a la practica per fer l'estraperlo a gran escala.

A costa d'una immensa majoria que les van passar "canutes" (fam, miseria, privacions,etc) n'hi va haver d'altres que és van enriquir a Catalunya, entre aquests, ell mateix al ser accionista d'algunes de les empreses que, mira per on, sempre sortien beneficiades. Com a gratitud els grans beneficiats, li van regalar una gran finca rural a Canet de Mar, aquesta operació es va fer a traves d'una "estranya fundació" lligada al Monestir de Poblet, fundació que la van crear alguns industrials, principalment per hisendats agraris els quals van pagar la finca amb la cessió de cinc cèntims per quilo del preu a cobrar dels seus productes (patates, blat,ordi,etc) ,doncs, no tenien cap problema alhora de col.locar els productes en el mercat negre.

Recomano llegir el llibre de l'historiador Javier Tébar "Barcelona, anys blaus", editorial Flor del Vent que detalla àmpliament aquells anys de privacions i repressió política que representa la figura de Correa Véglison, el qual ens ho descriu com un home de pell bruna, cabell curt pentinat amb brillantina, de 36 anys, ultracatòlic, solter, misogin recalcitrant, guerrera blanca o negre, camisa blava, boina vermella i sempre acompanyat del bastó de comandament com a senyal de "ordeno i mando".

(fotografies d'autor desconegut, arxiu Fundació Cultural Montcada)

La derrota del nazisme, amb el qual va mantenir estretes relacions amb l'entramat nazi, fins i tot acabada ja la segona guerra mundial, i la necessitat de canviar per part del règim unit alguna que altra picabaralla pel tema de l'estraperlo amb el Govern de l'Estat, va fer de tot plegat que fos "desterrat" a la província de Girona on va seguir exercint el càrrec de governador Civil .

L'any 1967 va finalitzar la seva carrera política en estar implicat en un afer gris conegut com del " Crédito Popular de Catalunya" entitat financera que va fer fallida, el Tribunal Suprem el va jutjar per un delicte d'estafa.

Les imatges que pengem parlant per si soles. La primera, es veuen uns nens "brazo en alto" amb una vestimenta que ho diu tot, és de l'any 1941 i que pertanyen a la visita que va fer al barri de Collblanc (L'Hospitalet), les altres dues, són d'una de les quatre visites que va realitzar a Montcada i Reixac, concretament al barri de Terra Nostra (aleshores Santa Maria de Montcada) amb motiu de la Festa Major de l'any 1942.

Josep Bacardit Sanllehí