Preu d’un esclau negre.

Compra feta per el rector de la parròquia de Montcada, any 1496 .

Fem copia literal del document que és custòdia a l’Arxiu Notaris de Barcelona :

“ Montcada parròquia 29 octubre de 1496 . Àpoca ( rebut) feta per Eufrarina vídua de Pere Clariana, doctor en lleys, ciutadà de Barcelona , a favor de Melcior de Vallmanya, alies Aromir, rector de la església de Santa Engràcia de Montecatano ( Montcada) per 40 lliures barcelonines , preu d’un esclau negre nascut a Portugal , anomenat Joan de 20 anys de edat aproximadament, segons escriptura de venda feta en poder del notari Pere Triter el dia present” (Document A.N.B., notari Pere Triter,lligam 8, manual 1495/96).

Llegir ara aquest document notarial ens recorda l’esclavitud , i quan ja han passat més de 500 anys pot causar certa incredibilitat per no dir sorpresa la seva lectura i costi de creure que aquestes coses passessin a …Montcada! . Doncs sí , i el va protagonitzar el rector de la parròquia de Sta. Engràcia. Aquest fet que ara seria inconcebible era … normal en aquella època ja que el “comerç d’esclaus “era una activitat “legal” i beneïda per l’Església ,estament que també se’n va beneficiar durant més de 400 anys.

Si poguéssim tornar enrere en el temps ens seria fàcil poder contestar la pregunta que molts es poden fer ara : Per què necessitava la petita parròquia de Montcada o el seu rector un esclau negre? … resposta que deixem a l’imaginari del lector . El que si ens podem imaginar és la cara de sorpresa que deurien fer , probablement, els nadius montcadencs quan van veure per primera vegada a un home esclau de color negre.

Nota complementaria : L’esclavitud és remunta a civilitzacions antiquíssimes però el descobriment d’Amèrica i la imperiosa necessitat de ma d’obra va fer de la mateixa un negoci lucratiu . El Papa Nicolau V legitimà el seu comerç amb la butlla “Divino amore communiti” (per amor diví a la comunitat) el 18 de juny del 1452. Per això el comerç d’esclaus va ser ” legal” i no causava cap escrúpol d’indole moral els seus participants .Durant el segle XV el “negoci” d’esclaus de color negre va estar majoritàriament “monopolitzat” pels portuguesos i per àrabs , posteriorment si van afegir els francesos, espanyols, anglesos, etc . L’esclavitud va quedar abolida, de forma parcial el segle XIX i definitivament a principis del XX.

Aquest “històric” document ens torna a recordar la pregunta que durant l’últim segle s’han fet molts : ¿Per què els papes de Roma no van condemnar l’esclavitud fins el segle XIX i van consentir durant quatre segles la tragèdia patida principalment per els habitants de l’Africa negre?. Fins ara ningú, mai, ha donat una explicació satisfactòria ja que costa molt justificar el que és injustificable.

Josep Bacardit i Sanllehí

Ricard Ramos Jiménez