Dibuix d'en A. Saurí Sirés (Barcelona) any 1925
[...] "Església de Sant Pere de Reixac fou consagrada el dia 5 de les kalendes de gener, de l'any 18 del rei Enric, o sia, el 27 de desembre de l'any de la Nativitat del Senyor 1049, per Gislabert, bisbe de Barcelona (1).
En els segles x i xi Reixac tenia els noms de Pasturans í Porcià; més tard adquirí el nom que avui porta. De la primitiva església es té noticia, com existent, en 992, i hi ha, un l'altar de Sant Pere o major, els dedicats a Sant Joan Baptista i a Sant Joan Apòstol.En 1028 consta com a parroquia.
En l'escriptura de consagració, de l'esmentat any 1049, es fixen els termes parroquials. Per l'interès que té el conè
ixer les primitives particularitats topogràfiques de la rodalia de Reixac, a continuació consignem quins foren els límits d'aquesta:
A Llevant, des de la Pedra Roja fins a la serra de Canyet; d'aquí, al puig Castellar i riu Besós. A Migjorn, comença al riu Besós, va de dret pel riu Ripollet i, tot passant per davant de l'església de Sant Esteve, segueix a la carretera que va de Roma a Espanya (sic); a Ponent, amb la mateixa carretera, va cap al torrent de Canalies,passa per la serra de Santa Perpètua fins a Parets Delgades; d'aquí,pel riu Besós, es dirigeix a la vall de Forn í acaba a la Pedra Roja. "
En els segles x i xi Reixac tenia els noms de Pasturans í Porcià; més tard adquirí el nom que avui porta. De la primitiva església es té noticia, com existent, en 992, i hi ha, un l'altar de Sant Pere o major, els dedicats a Sant Joan Baptista i a Sant Joan Apòstol.En 1028 consta com a parroquia.
En l'escriptura de consagració, de l'esmentat any 1049, es fixen els termes parroquials. Per l'interès que té el conè
ixer les primitives particularitats topogràfiques de la rodalia de Reixac, a continuació consignem quins foren els límits d'aquesta:A Llevant, des de la Pedra Roja fins a la serra de Canyet; d'aquí, al puig Castellar i riu Besós. A Migjorn, comença al riu Besós, va de dret pel riu Ripollet i, tot passant per davant de l'església de Sant Esteve, segueix a la carretera que va de Roma a Espanya (sic); a Ponent, amb la mateixa carretera, va cap al torrent de Canalies,passa per la serra de Santa Perpètua fins a Parets Delgades; d'aquí,pel riu Besós, es dirigeix a la vall de Forn í acaba a la Pedra Roja. "
(Imatge de l'esquerra retaule àntic de Reixac segons postal de Fototipia Thomas Barcelona)
Aquest retaule del segle XV, més un altre, són obra de l'artista Rafael Vergós, es conserven, per sort, al Museu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona)
Aquest retaule del segle XV, més un altre, són obra de l'artista Rafael Vergós, es conserven, per sort, al Museu Diocesà de l'Arquebisbat de Barcelona)
[...]"El 14 d'octubre de 1171, Guillem de Torroja, bisbe de Barcelona, cedí a la Canònica d'aquesta ciutat la parròquia de Reixac, que fou aleshores de Patronat del Capítol Catedral, corresponent a l'administració o pavordia del mes d'abril, fins a l'any 1581 en qué Gregori XIII uní l'església de Reixac al monestir de Sant Jeroni de la vall de Betlem o de la Murtra(2). En 1778, el bisbe Climent erigí en Vicaria perpètua (Rector) la parròquia de Reixac, i la tragué del domini dels frares de Sant Jeroni de la Murtra; i en 1876 passà a ésser, com avui, Tenèncía de la parròquia de Montcada.
La parroquial de Reixac havia tingut dos títols beneficials: l'un, fundat en 1309 per Ramon Riera, canonge de Barcelona, a l'altar de Sant Joan; era el presentador el propietari del mas Riera de Reixac, avui can Fontanet; i, l'altre, del 1379, sota l'advocació de Santa María, fundat per Pere Riera, hostaler de la pobla nova de Montcada (3).—P. C. i G. "
(A banda dreta, imatge antiga de la Mare de Déu de Reixac, segons una Fototipia Thomas - Barcelona) En aquesta imatge podem observar que la mà esquerra d'aquesta Mare de Déu, subjecta "una pera" (?¿ simbologia de Sant "Pere")Per veure les imatges més grans "cliqueu" sobre les mateixes.
La parroquial de Reixac havia tingut dos títols beneficials: l'un, fundat en 1309 per Ramon Riera, canonge de Barcelona, a l'altar de Sant Joan; era el presentador el propietari del mas Riera de Reixac, avui can Fontanet; i, l'altre, del 1379, sota l'advocació de Santa María, fundat per Pere Riera, hostaler de la pobla nova de Montcada (3).—P. C. i G. "
(A banda dreta, imatge antiga de la Mare de Déu de Reixac, segons una Fototipia Thomas - Barcelona) En aquesta imatge podem observar que la mà esquerra d'aquesta Mare de Déu, subjecta "una pera" (?¿ simbologia de Sant "Pere")Per veure les imatges més grans "cliqueu" sobre les mateixes.
(1) Speculum Decanatus Vallensis, p. 367 i següents (Arxiu de la Catedral de Barcelona).
(2) Arxiu Cúria Ecles. de Barcelona Vol. VII. Dotaliarum.288.- idem. Lib. I Antinquit.doc 436, fol. 165
(3) ( Les indicacions necessàries per a aquestes notes, les devem al Rvnd. Dr. Josep Mas,domer i oficial de l'Arxiu de la Seu.
(Dades i text principal segons una publicació del Centre Excursionista de Catalunya del mes de desembre de 1932 titulat: "Campanar de l'església de Sant Pere de Reixac")
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada