Acabada la Guerra, es va obrir una línia dura per depurar com calia al conjunt de mestres que van exercir el seu ministeri durant la revolució. És va iniciar amb la Llei el 28 d'agost de 1936, un mes després de la
revolta feixista. El poeta i president de la Comissió de Cultura i Ensenyança, José Maria Pemán, en una circular adreçada als vocals de les diferents
comissions depuradores, els informava de quina manera havien de treballar, dient això: (1)
[...] "El carácter de la depuración que hoy se persigue no es sólo punitivo, sino tambien preventivo"
En la mateixa línia, per si no quedava clara la quantitat de mestres que s'havien de depurar i amb contundència, hi ha unes altres paraules, encara més dures, del cap del Servei Nacional de Primera Ensenyança, recollides en el periòdic "El Correo Catalán" poc després de la caiguda de Catalunya davant l'ocupació de les tropes franquistes:
[...] " Es terminante el señor Toledo: "Seran eliminados, con serenidad pero con la màxima energía, todos auellos maestros que, al envenenar la conciencia de nuestros niños, pretendieron formar una generación al servicio del ateismo, marxismo, materialismo y antipatria, que han sido derrotados por nuestro glorioso Ejercito, a las órdenes de nuestro Caudillo" (1)
Després de cessar els mestres, se'ls va donar quinze dies per sol.licitar, a la comissió Depuradora d'Instrucció Pública, el reingrés. A la sol.licitud, havien d'adjuntar una declaració jurada amb un qüestionari amb disset preguntes. Tractàvem sobre l'activitat administrativa i política que havien dut a terme durant la seva carrera. La darrera hi deia:
[...] "indique cuanto sepa del periodo revolucionario principalmente en lo relacionado con el desenvolvimiento público y adminsitrativo del ministerio e indinque asimismo la actuación que conozca de sus compañeros"....(1)
Els mestres depurats a Montcada, van ser 20, aquests: (2)
José Duscastella Foch
Pedro Tobeñas Rodríguez
Antonio Boix Paija
Barolomé Guasch Castells
Antonio Soler Querol
Natividad Lizarraga Valleja
Emilia Mañé Ferré
Maria Aracil Revuelta
Rosario de la Cruz Forcen (3)
Filomena Lluch Angelet (veure nota)
Maria Dolores Martí Manlleu
Montserrat Hernández Tarragó
Maria Miró Verga
Mercedes Sansot Catalina
Basilisa Jarauta Magañé
Asunción Soler Lluch
Maria Garriga Cusop
Caridad López Castelló
Carmen Escodas Sas
Maria Dalais Arbiol
(1) "Els mestres de la República" Editorial Ara, Badalona 2008. Autor Raimon Portell i Salomó Marqués.
(2) Llistat de mestres a depurar, segons : "Sección Administrativa de 1ª Enseñanza de la Província de Barcelona", Causa General número 1678, expedient 1; foli 181.
(3) Rosari de la Cruz Forcen va estar jutjada i empresonada (Presó de dones de Les Corts a BCN.). Amb llibertat condicional desembre de 1941.
Nota: Sobre la fotografia. Dalt a l'esquerra, alumnes de Montcada amb la seva professora: Filomena Lluch Angelet filla del poble del Sarral (Tarragona), promoció de magisteri primari any 1933 (La Vanguardia 13/10/1933). La foto, alumnes del col.legi del carrer Major (Curs 1933-34). A la part més alta de la fotografia, començant per la banda esquerra (la tercera) és la Pepita Capdevila (d.e.p.) mare de la nostra estimada amiga i col.laboradora Elisa Riera i Capdevila.
Fons fotogràfic: donació família Jacinto López Herrero (d.e.p.).
Si voleu veure la imatge més gran "cliqueu" sobre la mateixa. Seria bo poder identificar a més alumnes que hi surten a la imatge. Us agraïm per endavant la vostra col.laboració.
Ricard Ramos Jiménez
6 comentaris:
Tinc molts i molts records i anècdotes de la meva mestra, la senyoreta Emilia, com per exemple que com que vivia davant de casa anavem cada dia juntes a l'escola i evidentment que parlàvem en català; quan erem a la cantonada de cal Patasques (l'escola era la de Sant Lluís o escales de Sant Joan, ara can Tauler) canviava i es posava a "hablar en castellano"... podeu suposar perquè, oi?. Crec que va ser per ella que vaig estudiar per ser mestre, ja de gran. També a més de fotos, tinc una placa igual, igual, que aquesta, que me la van regalar precisament uns companys mestres.
Elisa
RECORDO QUE PELS VOLTS DE L'ANY 1959 VAREM COMENÇAR EL CURS A LES "ESCUELAS NACIONALES SAN PEDRO DE REIXACH" I EM VA CRIDAR L'ATENCIÓ UNA VITRINA PLENA DE LLIBRES VELLS, ENTRE ELLS UNA "DOCTRINA" ESCRITA EN CATALÀ... EM VAREN COMENTAR "ES QUE AQUÍ ABANS HI HAVIA UN MESTRE COMUNISTA" VAIG TRIGAR ANYS A ENTENDRE EL SIGNIFICAT D'AQUESTES PARAULES..
EM SEMBLA RECORDAR QUE EL MESTRE ANTERIOR (A DON JUAN ALBARRACIN GALLARDO) ES DEIA PUJOL
Gràcies senyor Armengol, per les seves dades. Per cert, quan es refereix a les escoles de Sant Pere de Reixac( l'any 1959) suposo que el nom era "General Mola" construïts als anys 1940. Ens podria precisar això.
Rebi una salutació ben cordial.
R.Ramos
El mestre anterior al Sr.Albarracín, pare de l'actual metgesa de l'Hospital de Mollet que va portar al món al meu primer fill, li anomenavem Sr.Castillo que va estar un any com a mestre just després del Sr.Pujol, ja que era un mestre de suplència.
Curiosament el Sr.Armengol que vam coincidir junts a l'escola, crec que actualment és metge a Girona.
Manuel Flores
El Pedro Tobeñas Rodríguez y la Rosario de la Cruz Forcen eren els meus avis. L'avi va mori molt jove i l'àvia no ca deixar de ser mai mestre, i no ca deuxar msi d'ensenyar ,encara que no va poder exercir mai de mestre en una escola pública.
Publica un comentari a l'entrada