El 24 de Juliol del 1949 era diumenge , el dia es va despertar xafogós amb molts núvols . Cinc veins de Sabadell, després de dinar van decidir sortir d’excursió amb bicicleta fins a Montcada i Reixac , tot anava perfecte fins que passat el poble de Ripollet i en direcció a Mas Rampinyo els va sorprendre en plena carretera una tempesta de pluja acompanyada de llamps i trons. Van decidir aixoplugar-se a la pineda que envoltava la Masia de Can Castells , dos dels cinc ciclistes varen guarir-se sota el pi més gran i els altres es van escampar entre els altres pins on ja si trobaven altres persones, amb tanta mala sort que un llampec els va caure a sobre produint la mort de tres persones , les dues situades sota el pi gran van morir al moment i la tercera el dia següent a conseqüència de les ferides rebudes per l’ impacte i l’ona expansiva que el va llençar a 30 metres .
Dels infortunats excursionistes en coneixem el nom de dos , eren : Lluis Pérez Pamplona , de 31 anys , natural de Sabadell i Joan Gil Berlanga, també de 31 anys, resident a Sabadell però natural de La Unión ( Murcia) .
En quan a la identitat de la tercera persona que de moment no hem pogut confirmar, ¿ es podria tractar d’un pagès/carreter que vivia al carrer Sant Jordi de Mas Rampinyo que al bell mig de la tempesta havia escollit també refugiar-se sota els pins de Can Castell ? . Per el que hem pogut esbrinar sembla que el seu cognom era Villalonga o Vilallonga i que molts veïns del barri el recorden com el germà de la Mundeta. Agrairíem a qui ens pogués facilitar més dades sobre aquest veí de Mas Rampinyo.
Imatge de l'esquerra la pineda de Can Castells ( Foto F.Casajuana), dreta:llampec.
L’antiquíssima masia de Can Castells es trobava situada al final del carrer Industria ( actual zona del polígon Foinvasa) .Va desaparèixer l’any 1981 a conseqüència del mal anomenat progrés , una més que cal sumar a una llarga llista masos que poc a poc han seguit el mateix destí .
Per cert , ja que hem recordat el centenaris pins que l’envoltaven, aprofitem també el moment per sol·licitar a tots els amics que ens segueixen si saben quelcom més d’una, diguem-ne, “llegenda” sobre aquests singulars pins que s’ha tramés oralment entre generacions: Antigament es deia que aquella pineda era un lloc on algú/alguns suïcides escollien per a penjar-se , que hi ha de cert?
Josep Bacardit Sanllehí
i Ricard Ramos Jiménez
Nota: Fonts documental de l’Arxiu Municipal i Hemeroteques
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada