14 d’abril 2011

80è. ANIVERSARI DE LA PROCLAMACIÓ DE LA II REPÚBLICA

(per poder veure més gran la imatge i llegir el contingut d'aquesta portada de L'Esguard (*) de l'any 1932, cal que "cliqueu" sobre la mateixa)


CATALUNYA I LA REPÚBLICA...
ARA, COM COMENÇA A DIR EL VELL ARTICLE, PORTADA DE L'ANTIGA REVISTA LOCAL "l'ESGUARD", PODRÍEM DIR....ARA, DESPRÉS DE 80 ANYS......



(*)
L’Esguard va nèixer a Montcada el mes d’octubre de 1932, segons la seva capçelera deia ser una “Publicació Catalana de Joventut”. L’edició d’aquest butlletí informatiu era d’un exemplar al mes, després, durant uns mesos, va tenir una periocitat quinzenal. En total es van publicar 28 números. El darrer, sortir el mes de juny de 1934. La redacció hi era al carrer Colon, 7 baixos (avui l’ABI). Aquest mitjà local d’informació va convertir-se el mes de juliol de 1933 en una publicació del Centre Nacionalista Republicà, adherit a Esquerra Republicana de Catalunya.

R.R.J.

1 comentari:

Anònim ha dit...

L'adveniment de la república, va significar a tot el país una entrada d'aire pur a nivell polític i social. També a Montcada on les festes van ser sonades.
Malauradament , la república tenia dos enemics molt poderosos : la dreta intransigent ancorada en el passat i en els privilegis de classe i l'esquerra totalitaria i utópica que volien aconseguir canviar la societat d'avui per demà.
Les bones intencions no bastaven per crear unes bases sòlides. L'extrema dreta conspiraba i els anarquistes i comunistes ( enfrontats també entre ells), només volien aconseguir la dictadura del proleteriat i l'autogestió.
Tampoc els governants van saber introduir els canvis amb prou delicadesa com per a convencer els ciutadans.
Tot i així la república va caure per un aixecament militar del tot il·legal que va propiciar una bojeria mai viscuda arreu. Un cost en vides altíssim i uns odis i rancunies que encara ara estem arrossegant i que la llei de la memòria històrica no solucionarà perquè està feta per polítics incapaços que només actuen amb finalitats electoralistes.
La única cosa bona d'aquesta llei es que tothom te dret a enterrar els seus morts i per tant primer cal trobar-los. Però no cal exigir que alguns demanin perdó perquè la culpa va ser de les generacions d'aquella época.
El meu pare, coneixia el fill d'un dels patrullers ( CNT-FAI) que va detenir el meu avi ( dies mes tard assassinat ). Mai, li va demanar responsabilitats perquè deia que ell no en tenia cap culpa.
Potser que comencem a no divagar perquè si no les conseqüencies d'aquella guerra duraran massa anys.

Josep Capella