El fotògraf Josep Maria Pérez Molinos (Barcelona, 1921-2004) va tenir dues vides. La primera, durant la guerra. En esclatar el conflicte, el Comitè de Milícies Antifeixistes el va enviar al front d’Aragó. Amb només quinze anys i una càmera a la mà, va ser probablement el fotògraf més jove que va cobrir la guerra. A partir de 1937 va començar a col·laborar amb el diari Treball, del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
Amb l’ocupació franquista de la capital catalana comença una segona vida. Pérez Molinos és detingut i se li requisen milers de fotografies. Paradoxalment, aconsegueix una credencial del Servei Nacional de Propaganda i comença a treballar com a fotògraf oficial del governador civil de Barcelona. A final de l’any 1942 es descobreix el seu passat comunista i és obligat a abandonar la professió, a la qual no torna a dedicar-se fins al cap de més de tres dècades, mort ja el dictador.
Les fotografies que aquí s’exposen van poder ser recuperades gràcies a uns negatius que Pérez Molinos va amagar al seu domicili familiar i que no van ser descoberts fins poc abans de la seva mort, l’agost de 2004. Són un retrat excepcional fet des de primera línia que mostra els canvis profunds experimentats per la societat catalana entre els convulsos anys revolucionaris de la guerra i la instauració del terrible nou ordre franquista.
1 comentari:
Molt interessant aquesta exposició.
He pensat a vegades que segurament a Montcada existeixen també fotografies dels anys de guerra civil i també es podria fer una exposició.
Jo n'he vist algunes, però estic segur que se'n podrien trobar més. Potser algun dia podrien treballar sobre aixó.
Josep Capella
Publica un comentari a l'entrada