28 d’octubre 2012

EL REC COMTAL I MONTCADA



Un exemple  de la servitud  de Montcada  envers  Barcelona .
  De tots es conegut  les avantatges  i  els perjudicis que suposa   viure tan a prop d'una gran ciutat com és Barcelona.  Estem sotmesos,  entre altres coses,  per la nostra situació geogràfica,  a moltes de les grans decisions estratègiques  que sense comptar amb nosaltres, prioritzen  els interessos de la gran urbs barcelonina  que (en el millors dels casos son  a canvi d'algunes engrunes)   se imposen a qualsevol oposició frontal  que es faci  des del nostre petit poble. 

Valgui el que acabem de dir i com exemple,  l’ordre que l’any 1921  l’Ajuntament de Barcelona(1) va enviar al de Montcada i  que al comptar amb el vistiplau del Govern Civil era d'obligat compliment. L’ordre  fa referència a la importància que tenia   per Barcelona  la Mina d'Aigua de Montcada  que abastia d'aquest vital liquid a una bona part de la ciutat Comtal.  L’Ajuntament montcadenc (2) va contestar  el següent:
 Les condicions  van ser acceptades  al moment, però  altra cosa va ser el seu compliment .  Anem a pams a l’hora d'explicar que va passar : 

De comú acord els dos ajuntaments es va fixar la zona d'influència al llarg de la Sèquia Comtal (3)  i el consistori barceloní va comprar els terrenys afectats (4) . 

Al mateix temps  van convertir-se  en jardins públics la zona afectada? , la resposta és no, un reiterat incompliment  que  mai va ser una prioritat  per  l’ens barceloní .

Bé, fent un salt en el temps  i només com dada complementaria ,finalment  potser  si que es va complir la voluntat expressada pels montcadencs , encara que una mica tard , ja que…  al cap de 65 anys!  i sense ningú recordés que era un deute pendent , ara podem gaudir   en aquelles zones  del Parc de les Aigües de Montcada  i de  l’enjardinament  del Rec Comtal al seu pas pel  barri  Vallbona de Barcelona. 
Fotos: A dalt Parc de les Aigües, a l'esquerra i dreta respectivament la casa de la Mina a Montcada   i el Rec Comtal, al seu pas per Vallbona




En resum, ens agradi o no, hem pagat ,   paguem i seguirem pagant un elevat preu  en concepte de servitud.  Avui  hem recordat el que va passar l’any 1921 sobre les aigües , un altra dia ho farem  de  carreteres i autopistes  o de les línies ferroviàries  que  són també un bon exemple  del peatge que suportem al conviure tan a prop de Barcelona. 

JOSEP BACARDIT I SANLLEHI 

Notes :

  1.    Antoni Martínez Domingo ( Lliga Regionalista) era l’alcalde Barcelona .
  2.    Tomes Ricart Font , era l’alcalde Montcada i Reixac
  3.    Els preocupava el perill   ( no del  Rec Comtal ,  en aquell temps només es feia servir per regar  horts )  que es contaminessin  les aigües que  des de la mina de Montcada  eren conduïdes per canalització subterrània  fins a Barcelona pel seu consum .
  4.   A Montcada el terratinent  Josep Clavell i Montiu  n'era el propietari de la majoria dels terrenys afectats . L’home ,   amb generositat i altruisme  ,  va facilitar  la venda de la zona afectada. Generositat i altruisme  que en els fons amagava  una bona contrapartida ,  un negoci que el va fer encara més ric . Estem parlant  de la aprovació del  projecte  que  en aquells anys  es va posar en marxa: La urbanització , parcel·lació i construcció del que va  ser el segon eixample de Montcada , i que ara tots coneixem com la zona de Montcada Llevant .