ANY 1900. MONTCADA i l'ÚLTIMA "CARLINADA"

Del nostre poble va sortir l’últim intent insurreccional protagonitzat pels carlins.

Conegut pels estudiosos del carlisme com "la octubrada", va ser el cant del cigne d'aquest moviment monàrquic que tanta sang va vessar durant el segle XIX.

Els documents on ho hem pogut llegir així ho confirmen. Després de tres intents al llarg del segle XIX , tots ells amb derrotes (anys 1833-39, 1846-49, 1872-76 ) els partidaris de Don Carles VII ( pretendent a la Corona Espanyola ) van intentar aprofitar la forta crisi originada per la pèrdua de les ultimes colònies (Cuba i Filipines) per intentar protagonitzar un cop de força esperant que aquesta vegada el poble espanyol els recolzes.

La conspiració feia mesos que es preparava des del sud de França i secretament es van formar escamots de guerrillers a diferents localitats esperant el moment oportú per aixecar-se amb armes i declarar altre cop la guerra. El primer lloc on s’actuaria era a Barcelona on s’assaltaria la Caserna de les Drassanes, però abans es faria una “intentona” a Badalona. El fets varen passar així:

(text copiat del llibre : “Banderas blancas, boines rojas: Una historia del Carlismo” . escrit per Jordi Canal i Morell.)

“…En Sta. Coloma de Gramenet se organizó , conforme a lo previsto, una partida armada de unos sesenta hombres al mando del “capitán “ José Torrens( recién repatriado de Cuba) que por la vía de Montcada siguiendo el “Camino de las Estrellas” penetró en Badalona a las 8 de la tarde del 28 de octubre del 1900 e intentó sin éxito tomar la Casa Consistorial y el Cuartel de la Guardia Civil, donde la acción coordinada de los integrantes del cuerpo y de la fuerza local de Carabineros ( que habían sido avisados unos minutos antes ) los estaban esperando. El enfrentamiento duró poco tiempo pues los sorprendidos fueron ellos ya que no esperaban resistencia (eran solo 8 guardias civiles y dos carabineros), a consecuencia murió el segundo cabecilla de la partida y dos más resultaron heridos. El grupo se retiró en desbandada en dirección Montcada a la Torre del Baró ( un nido de conspiración carlista, donde se habían preparado ) propiedad de Manuel Sivatte, cuñado del dirigente regional carlista Duque de Solferino D. Manuel de Llanza y Pignatelli (1) .El grupo fuertemente perseguido se disolvió siguiendo diferentes direcciones no sin antes caer abatido el líder José Torrens. En vista del resultado desistieron las demás partidas que en teoría se habían preparado en diferentes zonas de Cataluña, Valencia, Navarra y País Vasco .”

Arran d’aquests fets el Govern Espanyol va declarar l’estat de guerra a tot el territori nacional i les garanties constitucionals van restar dos mesos suspeses. Es va obrir la corresponent investigació a fi i efecte de depurar responsabilitats, alguns dirigents polítics d'ideologia carlina van ser detinguts, altres van fugir a França i alguns es varen amagar, com Manuel Sivatte , cunyat del dirigent carlí M. de Llanza-Duc de Solferino, gran terratinent que tenia varies propietats a Montcada . El Duc, a fi d’evitar ser detingut ja que alguna evidència el senyalava , va condemnar aquell fet del qual se’n va desentendre, seguint la pauta que prèviament havia fet el pretendent a la Corona , Carles VII ( des de Venècia) el qual va negar qualsevol responsabilitat , afegint que aquells fets els van protagonitzar traïdors a la seva causa a fi de desprestigiar-lo .

Després d’uns mesos, originat des de la premsa de Madrid (2), va córrer el rumor que tot havia estat provocat per uns “especuladors” que volien que la Borsa de valors baixés la seva cotització (per por a

una nova guerra), es va insinuar que al darrera hi havia un important banquer català i un gran industrial que sembla van aprofitar aquells mesos per fer-ne importants compres de valors a un preu baix. Les acusacions anaven dirigides al banquer Manuel Girona i a la família Muntadas propietaris de la fabrica tèxtil Espanya Industrial. Malgrat la persistent campanya de premsa en contra d’ells, mai varen ser acusats, en part, perquè era difícil de demostrar la intencionalitat i al mateix temps estem parlant de M. Girona , un personatge amb el qual l’Estat l’hi era deutor d'importants xifres (recordem que va finançar part de la guerra de Cuba i Filipines).

Els carlins eren una força en franca decadència, militarment derrotada i políticament residual, tot i disposar d'un notable grau de seguidors, sobre tot terratinents que volien mantenir els seus antics privilegis. Aquest esdeveniment de l’any 1900, mal organitzat (ple d'infiltrats, alguns cridaven Visca la República! en lloc de Visca Carles VII !) , i protagonitzat a Montcada i Badalona, va significar, el definitiu tancament del cercle d'insurreccions carlistes del segle XIX ( amb més de 300.000 morts en tres guerres). S’obria una nova època on el republicanisme va deixar les “carlinades” com un vestigi del passat.

JOSEP BACARDIT I SANLLEHÍ

Notes:

(1) La família De Llanza, des de fa segles han estat terratinents. A Montcada les seves propietats anaven des de la Serralada de Marina (una bona part els pertanyia), passant pel Pla d’en Coll i part de l’actual Mas Rampinyo. Els Llanza eren reconeguts carlins i contraris a tots el governs de caire liberal .

(2) Ens trobem en uns moments on la candidatura de Solidaritat Catalana ( més tard la Lliga) era majoritària a Catalunya i reclamava poder per auto governar-se. M. Girona n’ era “ part del que la premsa de la capital es considerava “ El problema catalán”.

Fonts documentals: Hemeroteques La Vanguardia, Diari de Barcelona, Correo Catalan i Noticiero Universal . Revista” Caras y Caretas ( Buenos Aires) “. Llibres “ Banderas blancas, boinas rojas: una historia del carlismo” de Jordi Canal i Llobet i “ La razón de la fuerza: orden publico, subversión y violencia política “ de Eduardo González Calleja. Boletin Carlista de Madrid y la hemeroteca de la Biblioteca Nacional de España (anuario “El año político 1900 “ , de Fernando Soldevilla ).