06 d’abril 2010

LA JUSTÍCIA MUNICIPAL....


Un cas de l’any 1917 sobre una persona que volia ser Jutge Municipal de Montcada i Reixac


A Montcada hi ha constància d’un cas d’un aspirant a Jutge Municipal que en un principi va ser declarat persona “honorable” i per tant elegible, però vet aqui que l’Ajuntament li va retirar als pocs dies aquest qualificatiu, en comprovar que el que havia “certificat” no era cert.
Té cert interès llegir ara quins varen ser els motius que van fer canviar de parer a l’Ajuntament de Montcada. Estem parlant del mes de setembre de 1917.

Reproducció d’una reunió municipal que informa de l’escrit de rectificació que s’haurà d’enviar a la Diputació i perquè consti com una reclamació davant les “aspiracions d’un candidat a Jutge Municipal “ d’un individuo no considerat adequat pel càrrec:

[...]” Por la presidencia se dio cuenta de los aspirantes al cargo de Juez Municipal de esta población cuya relación se publica en el Boletín Oficial del 4 del actual mes y en el cual figura como aspirante Don Antonio Calzada Santos . Enterados los señores del Ayuntamiento y abierta la discusión sobre dicho asunto convinieron por unanimidad producir reclamación contra el expresado aspirante Sr. Calzada haciéndose las observaciones siguientes : Que el referido solicitante Sr. Calzada carece de arraigo y simpatías en la localidad; que su carácter, costumbres y trato social no le son favorables para el desempeño de un cargo tan importante como es el de Juez Municipal ; que fue detenido y encarcelado por mucho tiempo a raíz de los sucesos de Julio de 1909 (conegut com Setmana Tràgica) ; que está separado de su mujer y que según noticias que se tienen ha desempeñado las Secretarias de los Juzgados de Mollet y San Fausto de Capcentellas no habiendo quedado muy satisfechos los vecinos de dichas poblaciones de los servicios por aquel prestados puesto que tuvo que presentar la dimisión y no muy a satisfacción suya. También se acordó que el presente informe sirva de rectificación al certificado de buena conducta que le fue librado por la Alcaldía de este pueblo en el año anterior por ignorarse en aquella época los antecedentes y datos que se acaban de exponer. Moncada Setiembre de 1917...”

A Montcada, des de 1870 s’havia seguit una tradició no escrita alhora d’elegir jutge. Aquesta figura “honorifica” l’ostentava alguna persona que prèviament havia estat alcalde o regidor de l’Ajuntament. L’any 1917 (època Alcalde Estanislau Abadal) es va trencar la tradició, probablement per primera vegada i potser a conseqüència de l’error comés, doncs, es va escollir a una persona que feia poc temps que vivia al poble i que mai havia tingut responsabilitats polítiques, ens referim al senyor Celestino Aguilar , de professió farmacèutic.
Posteriorment, el referit Sr. Calzada, va ostentar un càrrec de responsabilitat dins la Junta de Sanitat de la Diputació i en certa manera es va prendre la seva revenja per informar negativament en les inspeccions sanitàries realitzades, com: col·legits, escorxador, clavegueram, etc. i que molt sovint feia al nostre poble.

El jutge municipal, en aquelles poblacions inferiors a 20.000 habitants, era nomenat per la Diputació que escollia entre una o varies ternes que se li presentaven, les quals disposaven dels informes preceptius de bona conducta per ésser elegits. Aquestos informes eren redactats per l’Ajuntament, que prèviament havia publicat un edicte on es comunicava que es procediria a l’elecció dels membres que haurien de formar el Jutjat i Tribunal Municipal (1 jutge acompanyat de dos assistents). A vegades és presentaven molts candidats, altres cops passava tot el contrari, el cas és que els que sortien elegits o designats a dit tenien l’obligació d’acceptar el càrrec. Tot i no ser remunerat sembla que el lloc acostumava a ser cobdiciós pel “petit poder” que representava aquest càrrec.

Nota complementaria:

Els Jutges de Pau varen ser creats arran de la Constitució de 1812 i fins 1870 , com norma general, ostentava el càrrec l’Alcalde. És a partir de 1870 quan es decideix separar aquesta dualitat i va passar a ser escollida una persona fora de l’àmbit polític i que posteriorment la Llei de Justícia de 1907 va reforçar en crear en cada terme municipal un doble òrgan judicial, per una banda el Jutjat Municipal i per l’altre, un Tribunal Municipal que tenia potestat d’emetre sentències, dins d’un marge limitat i que normalment girava sobre judicis verbals de qüestions inferiors a 700 rals, posteriorment fins a 8000 pessetes (ara representaria uns 30.000 euros) i sobre tot decidir en actes de conciliació entre les parts enfrontades i moltes més qüestions d’índole menor però que no deixaven de tenir importància. A partir de 1923 es varen crear els jutjats comarcals i la majoria d’afers locals varen quedar reduïts a qüestions de registre o de simple corretja de transmissió de jutjats superiors. L’elecció del jutge era, doncs, fins l’any 1923 una qüestió que malgrat les limitades competències, tenia la seva importància ja que en el fons no deixava de ser com el de 1ª instància. Montcada depenia del Jutjat Comarcal de Sabadell. S’ha de dir que aquesta experiència no va resultar satisfactòria ja que ràpidament varen sorgir casos que demostraven que la justícia no s’impartia com cal. (En aquell temps s’ha de tenir en compte, malgrat la independència que en ”teoria” tenien els jutges municipals, l’influencia del fet condicional que representaven els terratinents alhora de designar els candidats) .

Josep Bacardit

1 comentari:

Anònim ha dit...

Moltes gràcies per ampliar dia a dia el fil de la nostra història. Només permetre'm un petit afegitó ampliant una mica més aquesta informació. Tal com es diu els Jutjats eren Municipals i la figura del Jutge de Pau sorgeix del reial Decret de 22 d'octubre de 1885. El Jutge de Pau no és un professional i només té jurisdicció en el terme municipal per al qual ha estat nomenat. Els Jutges de Pau són veïns del mateix poble i generalment persones vinculades a ell. No recordo a partir de quin any, el Jutjat de Pau de Montcada va passar de dependre del de Sabadell a dependre de Cerdanyola. Teòricament la responsabilitat és per quatre anys i és l'Ajuntament que s'encarrega d'obrir la "convocatòria" per a que es puguin presentar candidats/candidates per a ser escollits pel Ple de l'Ajuntament, un cop valorades les candidatures. El que temo és que pràcticament no se n'assabenta ningú, perquè la convocatòria no es difon fora del Tauler d'anuncis.
Gràcies un cop més
Elisa