LA COVA DE LA MARE DE DÉU DEL TURÓ

Vista de la boca d'entrada a la cova de la Mare de Déu del Turó, on es pot observar que no té la reixa que desprès es va posar per protegir la imatge de la verge, on diu la tradició que aqui, en aquesta cova va ser trobada la primitiva imatge. (arxiu R.Ramos)

Aquesta imatge pertany abans de l’any 1915, doncs, Mossèn Josep Mas Pebre., escriu i diu en la Nota Històrica de la Mare de Déu del Castell de Montcada en la seva 3ª. Edició i publicada l’any 1923, entre altres, això:

“A n’aquesta,segons la pia tradició, fou trobada l’imatge de la Verge, y després, indubtablement, va servir de primitiva capella provisional.

De llavors ençà no sabèm rès de dit amagatall, però des de que la Mare de Deu torna a ser venerada al Turó se procura no sols embellir lo nou temple si que donar cada dia més gloria a la Santíssima Verge. Una de les coses efectuades a eix fi ha sigut colocar una imatge de Maria a dita còva per a perpetuar las prodigiosa troballa. En sessió celebrada per les senyores del Patronat lo 4 de Febrer de 1915 s’acordà posar una imatge de pedra de la Mare de Deu del Turó y una rexa, y en 1916 a 16 de Març se donà compte del donatiu d’una imatge. A 16 d’Agost se prengué l’acord de que fos benehida y portada ab processó a la còva. Dita sagrada imatge es donatiu de donya Paulina Costa de Sagnier en acció de gracies per un favor rebut de Maria Santíssima. L’obrà l’esculptor Enrich Clarassó, de Barcelona. Per a efectuar la benedicció donà llicencia’l señor Governador eclesiàtich don Francesch Muñoz”

Desprès, com la historia es repeteix, aquest culte marià tan fervorós, popular i tan estimat pels fidels de Barcelona i rodalies, serà substituïda anys desprès, amb l’entrada de la fàbrica de ciments del senyor i Comte Güell, per un altre culte, aquesta vegada en honor de l’especulació i dels diners. I és que la nostra desapareguda i històrica ermita estava assentada sota una gran massa de pedra calcaria de bona qualitat i amb bones perspectives per fabricar ciment. Ja se sap, quan convé, els costums són efímers i els sentiments i les devocions canvien d’escenari com de jaqueta, i és que la pela és la pela !