MINES A MONTCADA... LA FEBRE DE L'OR...!

La Febre de l'Or.

Montcada va ser un dels molts pobles de Catalunya objecte també de la busca de minerals. Una autèntica "bogeria" es va escampar per tot el territori des de la meitat del segle XIX fins principis del XX.

[Mina situada entre Can Oriol i la Torre dels Conills, camí de la font del Tort. A banda esquerra apareix l'espeleòleg Joan C. Requena (foto Josep Bacardit) ]

Ho descriu molt bé Narcís Oller -escriptor i creador de la novel·la moderna en l'època de la Renaixença- en la seva obra "La Febre de l'Or" que situa en els principis del segle XX i on detalla el comportament de la societat catalana en una època de desenvolupament econòmic fruit d'un període polític "relativament" estable, anomenat La Restauració. La burgesia catalana que havia ocupat el lloc de l'aristocràcia es va llençar a una autèntica revolució industrial, es van crear empreses i societats de tots tipus com: Nuevo Vulcano -El Delfin que va ser el primer vaixell a vapor d'Espanya- La Maquinista, l'expansió del ferrocarril i el transport, la primera central tèrmica (1875), el Vapor Vell, el primer banc d'Espanya (el de Barcelona), la pesseta com moneda única (1868),etc. Aquest creixement comportava una necessitat de matèries bàsiques com el carbó (energia) i minerals de tots tipus (ferro-plom-coure) fet que va portar a buscar-los per a tot arreu emparats sota la nova Llei de Mines- que va trencar amb els privilegis reials que gaudien fins l'any 1825 i això va obrir el somni i la possibilitat perquè qualsevol podria optar a fer-se ric.

[vista d'una altra boca d'entrada d'una mina de galena situada en el camí de la Font de l'Alzina (Turó de Pollo).Probablement és una de les explotacions de la mina "Pons". foto J.C. Requena)]

Catalunya i també Espanya, va ser perforada com un formatge "gruyère" , la quantitat de "permisos anomenats pertinences" (1) va ser molt alt. A Catalunya, la xifra va superar les 30.000 sol·licituds entre el període 1840-1926, fruit d'aquesta activitat van aparèixer (2) les mines de carbó de Figols-Saldes-Cercs, les de potassa de Súria i Balsareny així com algunes de plom (Bellmunt del Priorat i Martorell), coure (Malgrat de Mar) ferro (Celrà) i un llarg etc. Moltes ja eren conegudes de la seva existència des de feia segles. L'èxit en la majoria dels intents era escàs però quan es coneixia alguna troballa la notícia corria de boca en boca fet que feia que molts (petits comerciants) es llençaven a provar sort. En aquelles dècades van aparèixer a Catalunya experts en mines que s'encarregaven de "vendre la moto" i també personal qualificat en la matèria com treballadors del País Basc, que tenien experiència en les mines de ferro de Biscaia, el costum era que si trobaven una beta important de mineral cobraven una paga doble, quan això passava cridaven "ALIRON" (3), cas que a Catalunya va passar a Sant Joan de les Abadesses i Celrà.

[Prespectiva aèria de la situació d'una mina] (foto J.C. Requena)

El terme municipal de Montcada i Reixac va experimentar algunes d'aquestes aventures, cal a dir que amb molt poca sort, la majoria van ser ruïnoses o fracassades i en tot cas molt poc rendibles, fet que feia que en poc temps s'abandonés l'explotació. Hi ha constància a Montcada l'any 1842 d'inversors que varen provar sort, desprès que prèviament haguessin sol·licitat el permís en el Govern Civil (4) el gruix és centre a l'ultima dècada del XIX i principis del segle XX, principalment a la Serralada de Marina va ser el territori escollit i concretament les rodalies del Turó del Pollo (ferro-plom-coure) així com diverses a la Vallensana i a les voreres del Besòs (Torre dels Frares, etc) fins arribar a Can Donadeu i com també en el Turó de Montcada. En el dia d'avui queden vestigis de moltes de les prospeccions que es feien a la zona.
[Una altra boca de mina]

Mostrem un llistat de la gent que va intentar trobar el seu "Dorado" , és sols un petit recull que hem trobat en els arxius generals de mines de la Generalitat i que estan dipositats en l’Arxiu Nacional de Catalunya (Sant Cugat del Vallès). així com unes dades a l'arxiu Ubach de la Fundació Cultural Montcada.

(per veure la imatge gran, cal clicar sobre la mateixa)

Petit resum d'algunes "inversions" :

16/10/1881. Pedró Sastre Storch (a les hores regidor Ajuntament de Barcelona -Alcalde Rius i Taulet), amic del també regidor Baudili Carreras Xirinac - propietari terrenys Torre dels Frares i rodalies- va provar sort a uns 100 metros d'alçada del Turó de Montcada (2000 m2.), sol·licitud per extreure ferro, Mina "La Casualidad", paratge de la Font del Ferro, l'aventura finalitza als 10 anys i la propietat és expropiada per falta de pagament. Dades a tenir present: L'Alcalde Montcada era Josep Gelabert, governador de la província Fco. Moreu i Sánchez. També és cita a la viuda Catalina Zafortesa, Marquesa Villalonga(5), com a propietària dels terrenys que posteriorment, l'any 1915, Eusebi Güell li va comprar la propietat per fer la Fabrica de Ciment.

[Una segona vista aèria de la situació d'una mina] foto: J.C.Requena

21.12.1901. Josep Martin Omorrortu (Biscaia) prova sort en el mateix lloc, cal a dir, sense èxit. Dades a tenir en compte: És cita en el document que la zona a explorar es troba entre la Font del Ferro, el Castell de Montcada i la casa de la família Sagnier.

12.3.1902. J.D. Jener Pons (Chivert-València), vol buscar plom -galena- en el paratge Turó del Pollo (4000 m2). Cal esmentar que es coneixia l'existència d'una beta de plom, posteriorment, el mateix propietari de la zona Torre dels Frares, Baudili Carreras Xirinach, va provar d'explotar una altra beta en el paratge anomenat “obaga del Torrent de la Boga”, alguns documents l'anomenen Camí dels Minerals (que arrenca aquest camí a l'alçada de la deixalleria de Santa Coloma de Gramenet). Aproximadament, als 3 anys d'explotació, no varen resultar rendibles i finalment va fracassar . El forat original encara es pot comprovar.

[Detall topogràfic de les particions minera situada a la Torre dels Conills - Vallensana (Arxiu Nacional de Catalunya)]

6.6.1906. Els senyors Alfons Serra i Ricard Ferrer (veïns de Barcelona i de professió comerciants), tots dos reclamen tenir els drets del mateix indret, la disputa dura uns mesos, la guanya el senyor Serra desprès de demostrar que ell havia registrat i sol·licitar-la abans, sota el nom de Mina Curie. Existeix un document del notari de Barcelona Sr. Tell que demostra que el Sr. Ferrer s'havia "colat per davant" a base d'influències - un nen de 10 anys es va passar la nit fen cua per guardar-li el lloc, el document reflexa i descriu a l'administració d'aquell temps de com i que malament funcionava. El plom que es buscava no va aparèixer en les quantitats que s'esperaven.

31-5-1906. Joan Orfila Bagur sol·licita en nom de Sebastià Pons i Bedós (veí de Marsella-França) l'explotació de 200.000 m2, per cercar i explotar plom, més o menys a la mateixa zona (Turó del Pollo) el terreny pertany principalment al terme de Sta. Coloma, aquest veí francès, vist el relatiu èxit adquireix més "pertinències" al voltant de la seva mina anomenada "Mina Pons" . Aquesta explotació sembla que com a mínim va tenir un cert rendiment. Va tancar el 1915 desprès de sortir a subhasta els seus drets, resulta que feia ja 3 anys que no abonava el cànon a Hisenda. El senyor Pons va sol·licitar posteriorment 4 permisos més en els mateixos paratges, (les mines es titulaven Nova Mina Pons, Ampliació Mina Pons,Curie , etc)

2.4.1908. Lluís Argemí (comerciant de Barna) adquireix els drets de 5000 m2 en el paratge de Can Donadeu (es buscava ferro i plom ). El lloc es troba entre la carretera de la Roca i la Creu de l'ermita de Can Donadeu. Segon es pot comprovar, encara avui existeix el forat de la mina de galena. Aquest veí de Barcelona desprès de 4 mesos va sol·licitar que se li retornés la fiança de 256 pessetes, vist el poc èxit obtingut. Recordem que el valor d'ara seria més de 10.000 euros.

19.5.1910. Vicenç de la Puente, veí de Barcelona, sol·licita 20 "pertinències" en el paratge la Torre dels Conills, es busca plom sota el títol "La Voraz" , l'intent se'n va a "norris" l’any 1912. Com anècdota cal citar, ja que demostra una mica que les picabaralles entre veïns sempre han existit, així, doncs, el senyor Antoni Oriol i Ballvé, on la seva propietat és veïna a la Torre dels Conills, es queixa que la tasca d’explotar la mina pot: "perjudicar el recreo a que tiene derecho en su finca, y si la autoridad no lo evita, solicita que se le expropie el trozo que linda con la mina" . Aquest mateix paratge va ser objecte l’any 1912 d'un altre intent, ara sota el títol "La Veloz", i sol.licitat per un tal Valeriano Ruiz Guevara veí de Barcelona del carrer de Còrsega.

19.5.1920 Agustí Valentí Colom, veí de Barcelona, de professió joier, sol·licita permís per explotar (en total 250.000 m2) en la seva finca de la Vallensana d’una beta existent de mineral de plom i de ferro en el paratge Mas Filaina. L'explotació va durar 8 anys per la manca de pagament dels drets que tenia adquirits. Dades a tenir en compte: Alcalde de Montcada Tomàs Ricart, Governador província Severino Martínez Anido.

8.3.1926. Josep Carreras i Coronas, veí de Barcelona i propietari dels terrenys de la Torre dels Frares sol·licita sota el títol "Enriqueta" poder explotar una mina de plom-galena, en el paratge molt a prop de la carretera. L'extensió de 144.000 m2. Aquest fet va portar que l'Alcalde Barcelona, el Baró de Viver i la Cia General d'Aigües presentessin al·legacions ja que representava un perill que podia contaminar les aigües del Besòs. L'any 1928 va finalitzar l'aventura. L'alcalde de Montcada era Joan Mollet i governador Severino Martinez Anido.

[Jarosita, mineral trobat al Turó] foto arxiu R.Ramos

El que va passar en aquells anys és una historia que s'ha repetit al llarg dels temps: L'aspiració a voler progressar, a fer-se ric, és innat en l'ésser humà i tot unit -cal dir-ho- amb un ambient d'eufòria i un alt component de "cobdícia" que va fer la resta. La immensa majoria varen perdre molts diners i els va significar la ruïna, alguna que altra entitat de crèdit també va fer aigües. L'èxit va ser per algunes Companyies formades per capital francès i britànic que unit a famílies burgeses catalanes varen invertir molt, comprant amb antelació i amb bona informació...reserves de territoris, prèviament estudiats per geòlegs com Jaume Almera(6), que garantien una bona inversió. Les nissagues Girona- Güells- López i López , etc en varen ser algunes de les afortunades.

Els minerals

Montcada a banda de la febre de la mineria que a mitjans del segle XIX va desenvolupar una abundant demanda per explotar jaciments de minerals, així com mines d’aigua del propi Besòs, va tenir des d’una altra vessant, una nombrosa afició científica per conèixer els secrets de la naturalesa: la geologia, l’espeleologia, arqueologia, botànica, etc. de les terres catalanes. Així doncs, a través d’un gran nombre d’entitats excursionistes promotores d’activitats de recerca sobre la geologia del país i altres seccions com l’explotació de les cavitats subterrànies (7), va fer, tot plegat, que Montcada i les seves contrades fos visitada molt assíduament atrets per la seva proximitat de Barcelona, la verdor dels seus boscos, les fresques fonts d’aigües, l’abundo de minerals i la seva principal icona: El Turó de Montcada (296,8 metres d’alçada segons dades topogràfiques realitzades l’any 1914).

[Una de les moltes excursions realitzades a Montcada, concretament és una excursió científica recreativa al Turó de Montcada, organitzada pel Centre Valencià de BCN. Foto publicada l'any 1912 a "Mundo Gráfico"] Fons R.Ramos

Van ser organitzades un bon nombre d’excursions científiques, recollides principalment entre altres publicacions, pel butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, el Club Muntanyec Barcelonès, el butlletí sobre història natural publicat per l’Institut d’estudis Catalans, etc. Així, per exemple, trobem que l’any 1908 (9 de febrer) (8) hi ha una interessant ressenya d’una excursió geològica a Reixac, realitzada per alumnes de la càtedra de geologia dels “Estudis Universitaris Catalans” una institució genuïna de Catalunya, amb assistència d’altres acompanyants i amants d’aquesta ciència, tots ells representa i presidit per un prestigiós professor: Mossèn Norbert Font i Sagué. Durant l’excursió visiten una mina prop a Reixac, de mineral anomenat “Baritina” (9). La boca presentava 4 metres d’amplada per 9 metres d’alçada, la beta portava una orientació de NE a SE i capbussa cap a l’Est. Aquesta mina era explotada per una nova empresa catalana i la destinació del material extret era per l’industria química. Aquesta excursió a més de trobar-ne “baritina” també trobaren “fluorina” de diversos matisos, Galena, dendrites d’òxid de ferro, Espat calis, Siderosa i també alguna que altra roca amb unes incrustacions que una vegada pogueren analitzar-se al laboratori, van resultar ser un mineral denominat “Limonita”. De baixada, a la tarda, van passar pel tall obert per la via de tren de Sant Joan de les Abadesses, entre Mas Rampinyo i

[Mineral de galena procedent d'una mina de Montcada] foto: arxiu R.Ramos

Mollet, trobant-ne alguns fòssils (en terrenys de l’època miocènica), entre ells: Turritelles, Conus i Balanus. També una celebritat del món de la geologia, va ser Jaume Almera, el qual va visitar diferents vegades el nostre municipi, principalment el Turó, on va realitzar un treball geològic d’aquest singular indret. Cal destacar que la trobada de minerals d’aquest lloc ha estat molt prolífer, doncs, n’hi han una cinquantena de diferents minerals catalogats per cercadors o col.lecionistes de minerals rars.
[una mostra de mineral de Variscita] foto: revista minerals, obra citada (notes)

Sobre la variscita, mineral catalogat com a pedra preciosa, va ser descobert un important jaciment a la mateixa cantera de la cimentera Asland la qual cosa va representar aquesta troballa una de les millors variscites que, probablement, s’han trobat a Europa i, “ens atrevim a dir, a tot el món, guanyant en intensitat de color a les de Utah (EUA)” (10).

Encara avui és conegut el camí anomenat com: camí dels minerals, aquest arrenca des de Santa Coloma de Gramenet (deixalleria) i puja fins el turó del Pollo.
Ara, us donem un llistat de minerals, que no són pocs, dels quals s’han trobat a les nostres muntanyes i estudiades per especialistes del món de la mineralogia.
Entre altres, destaquem aquests: (11)

Al.lòfana, Alumohidrocalcita, Alunita, Apatita, Aragonita, Atzurita, Calcantita, Calcioferrita,
Calcita, Calcopirita, Crandal.lita, Crisocol.la, Delvauxita, Dolomita, Evansita, Fosforita, Fosfosiderita, Goethita, Grafit, Hal.loysita, Huntita, Jarosita, Koninckita, Libethenita,
Magnesita, Malaquita, Marcassita, Melanterita, Metavariscita, Montgomeryïta, Òpal, Pirita,
Pirolusita, Quars, Siderita, Strengita, Tinticita i Variscita.

Notes:
1) Pertinència: En castellà "pertenencia". És com es qualifica una àrea concreta que es vol explotar, és una mesura minera de superfície, com a norma, bastant seguida, cada pertinència ocupa 100 m2. Calia abonar prèviament 75 pts d'aquell temps (uns 3000 euros d'ara aprox). La norma a seguir era molt clara, adquiria el dret sobre el territori el primer que registrava la sol·licitud en el Govern Civil, per quantitats superiors a 40 pertinències s'abonaven 250 pts. Entre 60 i 180 dies s'havia de comunicar l'èxit o el fracàs, fet que portava l'obligació de pagar trimestralment un cànon a l'Hisendat Publica o sol·licitar la devolució de la fiança. En molts casos fracassats, el titular dels drets perdia la fiança ja que les petites mostres de mineral que sortien els feien allargar els treballs sense comunicar aquest fet a l'autoritat. La Hisenda declarava al cap d'un any la nul·litat de tots els drets del titular fet que comportava que de nou sortia al mercat.

2) La majoria d'explotacions que varen aconseguir algun fruit tenien una vida curta entre 10/15 anys, algunes van tenir un llarg període com les de Bellmunt, Celrà, Martorell que varen tancar en la dècada del 60, 70 i 80. Les de potassa continuen obertes (Balsareny) i les de carbó ja només queda la de Saldes .

3) ALIRON és la paraula que els miners bascos deien quan la sort els acompanyava. En realitat exclamaven la paraula anglesa "ALL IRON " que vol dir: " TOT FERRO". Aquesta paraula es continua exclamant quan algú té èxit. Els aficionats de l'equip de futbol Atlètic de Bilbao la tenen en molts dels seus càntics.

4) Com a governadors de la província, en destaquem els noms de Conde de Salvatierra, Ossorio, Martinez Anido, etc. Els alcaldes de Montcada eren Gelabert , Ragull, Abadal, Espinasa , Ricart, Font, etc.

5) Aquesta aristòcrata va vendre l'any 1915 el Turó de Montcada a la Família Güell que estava emparentada amb el Marques de Comillas ( Antº Lopez) i junts varen construir la Fca de Ciment Asland a l'any 1917.

6) Jaume Almera, canonge, geòleg i paleontòleg català (1845-1919) va fer diversos estudis, entre altres , sobre el Turó de Montcada i les serralades del litoral.

7) El Turó: Espeleologia i excursionisme. “Quaderns” núm. 10 Ricard Ramos Jiménez

8) “Excursió Geológica á Rexach” Butlletí núm. 8 març de 1908. Autor de la crònica Frederic Wynn Ellis.

9) Baritina: Mineral compost de sulfat de bari, generalment de color blanc, que es fa servir prinicipalment per la fabricació de pintures.

10) Revista minerals. Mineralogistes de Catalunya vol. VII núm. 1 any 1997

11) Grup Mineralògic Català. Revista “Mineralogistes de Catalunya” . Volum. VII núm. 1 any 1997.

(Treball d'investigació publicat a Quaderns núm 18)

Josep Bacardit Sanllehi
Ricard Ramos Jiménez

Agraïments:
A Joan Carles Requena (espeleòleg) i a la seva
pàgina web: www.club.telepolis.com/requena2/