S’HAVIA PRACTICAT ALGUN CAS D’EXORCISME A MONTCADA I REIXAC ?
(UNA PETICIÓ D' EXORCISME DEL SEGLE XIX )
(UNA PETICIÓ D' EXORCISME DEL SEGLE XIX )
És una pregunta que sols podríem contestar si tinguéssim algun document que ho demostri. Aquest “ritua
l” era molt extens en aquell segle i particularment va créixer en els últims 25 anys ( 1875-1900) degut a l’encíclica del Papa Lleó XIII " Exorcismus in Satanam et angelos apostoticos" i no seria gens estrany que algun cas s’hagués practicat.
Hem conegut un cas d’un veí de Montcada que ho sol·licitava a fi de poder curar el seu fill.
L’home es deia Llorenç Font i va enviar un escrit el 3 de gener del 1881 al Bisbe de Barcelona Dr. Josep Mª Urquinaona demanant-li, atès que la medicina no trobava les causes de la malaltia del seu fill Bartomeu Font i Jané de 35 anys, que autoritzés al mossèn de Montcada Pbre. Feliu Font a practicar el ritual de l’Exorcisme (1), ho suplicava després d’haver provat tots els remeis tant materials com morals.
(imatge del quadre de Goya: "Sant Francesc de Borja realitzant un exorcsime")
L’escrit fou redactar per Feliu Font, titular en aquells moments de la Parròquia de Santa Engràcia, ja que l’angoixat pare no sabia escriure. La sol·licitud anava acompanyada d’un informe del metge de Montcada Dr. Josep Buxó que certificava que l’individu patia des de feia uns anys una “monomania religiosa” i d’un altre escrit del mateix mossèn que recomanava no concedir l’autorització, ja que malgrat el que es deia d’aquest individu que no era ell qui feia els actes sinó el Dimoni que el posseïa, no deixava de dir ximpleries, beneiteries, etc., l’escrit finalitzava esperant la resposta del Bisbe que segur sabia resoldre amb encert.
No tenim constància de quina va ser la resposta , però, es molt possible que no s’autoritzés.
(1) L’exorcisme és un ritual o litúrgia mitjançant el qual es pretén expulsar o destruir a uns ens sobrenatural que es considera que ha pres possessió o control de l’objecte físic o ésser viu.
Aquests ens,depenent de les creences dels implicats, poden ser dimonis, esperits malignes, bruixots, etc.
L’exorcisme és present a la major part de les grans religions, incloent el cristianisme, judaisme i islamisme . L’església catòlica va renovar i actualitzar l’any 1989 aquest acte, recomanant l’excepcionalitat en practicar aquesta litúrgia. Un dels fets més notoris i que van donar molt de si és que el Papa Joan Pau II va realitzar l’exorcisme a una dona “posseïda” en un acte de recepció de la primavera de 1982 ( fet recollit en el llibre de Memòries del Cardenal francès Jacques Martin que dóna testimoni presencial de l’acte)
Les Esglésies, en general, i particularment la cristiana recomana que s’esgotin, abans de practicar un exorcisme, totes les vies existents i en particular la psiquiatria.
Josep Bacardit
Ricard Ramos
l” era molt extens en aquell segle i particularment va créixer en els últims 25 anys ( 1875-1900) degut a l’encíclica del Papa Lleó XIII " Exorcismus in Satanam et angelos apostoticos" i no seria gens estrany que algun cas s’hagués practicat.Hem conegut un cas d’un veí de Montcada que ho sol·licitava a fi de poder curar el seu fill.
L’home es deia Llorenç Font i va enviar un escrit el 3 de gener del 1881 al Bisbe de Barcelona Dr. Josep Mª Urquinaona demanant-li, atès que la medicina no trobava les causes de la malaltia del seu fill Bartomeu Font i Jané de 35 anys, que autoritzés al mossèn de Montcada Pbre. Feliu Font a practicar el ritual de l’Exorcisme (1), ho suplicava després d’haver provat tots els remeis tant materials com morals.
(imatge del quadre de Goya: "Sant Francesc de Borja realitzant un exorcsime")
L’escrit fou redactar per Feliu Font, titular en aquells moments de la Parròquia de Santa Engràcia, ja que l’angoixat pare no sabia escriure. La sol·licitud anava acompanyada d’un informe del metge de Montcada Dr. Josep Buxó que certificava que l’individu patia des de feia uns anys una “monomania religiosa” i d’un altre escrit del mateix mossèn que recomanava no concedir l’autorització, ja que malgrat el que es deia d’aquest individu que no era ell qui feia els actes sinó el Dimoni que el posseïa, no deixava de dir ximpleries, beneiteries, etc., l’escrit finalitzava esperant la resposta del Bisbe que segur sabia resoldre amb encert.
No tenim constància de quina va ser la resposta , però, es molt possible que no s’autoritzés.
(1) L’exorcisme és un ritual o litúrgia mitjançant el qual es pretén expulsar o destruir a uns ens sobrenatural que es considera que ha pres possessió o control de l’objecte físic o ésser viu.
Aquests ens,depenent de les creences dels implicats, poden ser dimonis, esperits malignes, bruixots, etc.
L’exorcisme és present a la major part de les grans religions, incloent el cristianisme, judaisme i islamisme . L’església catòlica va renovar i actualitzar l’any 1989 aquest acte, recomanant l’excepcionalitat en practicar aquesta litúrgia. Un dels fets més notoris i que van donar molt de si és que el Papa Joan Pau II va realitzar l’exorcisme a una dona “posseïda” en un acte de recepció de la primavera de 1982 ( fet recollit en el llibre de Memòries del Cardenal francès Jacques Martin que dóna testimoni presencial de l’acte)
Les Esglésies, en general, i particularment la cristiana recomana que s’esgotin, abans de practicar un exorcisme, totes les vies existents i en particular la psiquiatria.
Josep Bacardit
Ricard Ramos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada