SANTA ENGRÀCIA I LA TORRE DELS FRARES (Can Vestit)

(foto: RRJ, La Torre dls Frares (Montcada) avui.

Santa Engràcia, avui patrona de Montcada, està documentada l’any 1007, això demostra que aquesta santa era venerada en un primer lloc que estava situat a prop de la Torre dels Frares i a poca distancia del riu Besòs.

La Torre dels Frares (Can Vestit) surt documentada al segle XVI, però uns vestigis arquitectònics com és la tècnica del "Opus Spicatum" en dos llenços de mur demostren que l’antiguitat de la mateixa és molt anterior. (segles XI-XII)

Dintre del recinte d’aquesta vella torre que avui, encara hi ha el lloc, on es diu que estava la capella. És de suposar que on hi ha un altar també hi ha un sant, una santa, una verge, etc.

Aprofundint en la descripció d’aquesta singular Torre, es pot observar les diferents construccions i modificacions que es van realitzar en aquesta torre-mas. Tota l’edificació està tancada per un mur, possiblement realitzat entre els segles XVI i XVII, quan la pirateria i el bandolerisme van fer que aquestes cases aïllades es protegissin. Un altre element interessant que cal destacar són els contraforts en una de les parets laterals, una construcció típica del romànic i que moltes de les cases rurals perduren al llarg de tota l’Edat Mitjana. Destaquen per últim la construcció d’alguns trossos del mur principal amb carreus ben formats i d’una factura o procedència que ens fa pensar que són procedents dels murs del desaparegut castell de Turó de Montcada . No és nou i és prou conegut que una vegada i per ordre del rei Borbònic, són enderrocats tots els castells catalans, ocasió que van aprofitar molts vilatans per poder reconstruir i reforçar amb aquestes "fermes" pedres, moltes cases de poble i de masies, que envoltaven llur castell.

MONESTIR DE SANT JERONI DE LA MURTRA

Per altra banda, el Monestir de Sant Jeroni de la Murta, era abans d’ésser lloc dels frares jerònins, "un mas" situat en territori badaloní. La propietat, segons un pergamí de l’any 1291 diu entre altres, això: "mansum vocato de la Murtra", propietat de Rigolf de San Martí, Margarida de Laceria, Pere de Sant Climent i el seu fill Jaume.
El dia 13 de gener de 1305 va rebre la visita del bisbe de Barcelona Ponç de Gualba.
L’any 1352 era concedida nova "licentia celebrandi in domo de çamurtra" és a dir, poder celebrar en aquest lloc la Santa Missa.

(foto arxiu: Monestir de Sant Jeroni de la Murtra-Badalona)

Primera qüestió a retenir: en aquest "Mas" va ser autoritzat per una primera autoritat eclesiàstica poder celebrar la Santa Missa. Però quí era el Sant o Santa que presidia, suposadament, una capella dintre d’aquest Mas?. No està prou documentat (l’any) però es diu que una capella fou construïda i dedicada al Sant Crist.

Un nou propietari l‘any 1370 apareix, es tracta d’en Bernat Coll, deu anys més tard el 3 d’octubre de 1380 la propietat passa a Pere Terre , i Joan Çafont la va comprar l’any 1390.
Joan Çafont era mestre racional de la Casa del Rei i va vendre la propietat a Joan Thomàs, era l’any 1416.

Joan Thomás de l’ordre de Sant Jeròni, era el segon Prior del Monestir del Mont Olivet de la parròquia de Sant Pere de Ribes (Comarca del Garraf).

Aquí és quan a l’any 1416 els frares jerònims es passen al "Mas de ça Murtra" aquests nous estadants hi seran fins l’any 1835. El dia de Sant Jaume d’aquell any es podia contemplar des del monestir de la Murtra, l’espectacle que oferia la crema de convents a la veïna Barcelona. L’endemà, i per ordre del Prior, els monjos fugiren tot intentant poder salvar algun objecte o llibre del monestir.

Fins aquí un resum de la història d’aquest monestir veí, i ara segur que us feu la pregunta i perquè aquesta explicació d’aquest Mas -Torre dels Frares-, Santa Engràcia i el Monestir de Sant Jeroni de la Murtra?

(Iconografia de Santa Engràcia. Una característica d'aquesta santa-màrtir és el clau clavat en el front, símbol que significa la capacitat d'obrir el tercer ull de la consciència)

Doncs bé, la Torre dels Frares (Montcada) com es sabut va ser propietat dels frares del Monestir de la Murtra, i la van ocupar durant l’existència del mateix. L’ús d’aquesta "Torre" no se sap amb exactitud, perquè la van fer servir els frares de l’ordre de Sant Jeroni, potser, i aquí llenço unes hipòtesis: podria haver estat, entre altres serveis, la veneració d'una imatge de Santa Engràcia, santa que recordem, era venerada a Saragossa pels mateixos frares. Una altre possibilitat i atès la importància protectora d'alguns sants o santes, aquesta imatge independentment de l'original (traslladada al segle XIV a Montcada) podria haver estat junt a una possible calçada, un camí de pelegrinatge situat a la banda esquerra del Besós i que venia des de Montornés, La Roca, etc. Així, doncs, els frares ocuparen la Torre per cuidar del temple de la santa o bé per auxiliar i aixoplugar als viatgers o pelegrins?. Es recorda per algun testimoni que en aquest lloc es va trobar una fita (un millar) de l'època romana, amb motiu de les obres de la depuradora que hi al davant de la Torre del Frares.

El Monestir de la Murta podria haver estat influït en la seva construcció per la presència d’aquesta imatge a Montcada, com el Monestir (cripta de la Santa) que hi ha a Saragossa i d’aquesta mateixa ordre de frares?

S’ha dit que la Torre dels Frares podria haver estat una imatge de Sant Engràcia, però no hem pogut esbrinar fins ara aquest punt, per manca de documentació que ho manifesti expressament, per contra, i gràcies a una escriptura de l’any 1064, sabem que estava situada a les portes de Vallensana, molt a prop del riu Besòs. Aquesta situació geogràfica de Santa Engràcia coincideix amb una altra ubicació en aquest lloc: la Torre dels Frares.

Cal afegir també que a Montcada, com nucli de població, venerava una altra santa com a patrona del municipi, doncs, hi ha els viatges enregistrats en els Antics Dietaris del Consell Barceloní (entre els segles XVII, XVIII, ) on algun dels Consellers de Barcelona i oficials acostumaven a visitar la baronia de Montcada cada 20 de juliol, (festivitat de Santa Margarida). Era aquesta santa, la patrona de Montcada, o bé Santa Engràcia ¿.
Per què dic això?.... Bé, anem a pams, cal una mica d’història sobre aquesta devoció dels frares jerònims a Santa Engràcia.

Santa Engràcia està representada en moltes de les iconografies amb "un clau" a la mà o bé al front, signe del seu suplici. Cal recordar que durant el seu martiri, i en veure el Governador Daciano que no es moria de les greus ferides que era sotmesa aquesta santa, va ordenar finalment, que li clavessin un clau ardent al front. Aquest darrer fet del martiriològic de la santa significà la mort.
En el lloc del seu suplici va ser inhumada junt amb 18 companys també màrtirs que l’acompanyaven en llur viatge iniciat des de terres de Portugal. Aquest lloc (Saragossa) es va convertir primer en una cripta que fou coberta en temps de Sant Brauli per un temple que va persistir fins ben entrat el segle XV, on Joan II d’Aragó va manar construir el monestir dels jerònims sobre aquest lloc, en acció de gràcies, segons és diu, per haver sanat de les cataractes que patia, passant-se pels ulls el clau que va servir d’objecte de martiri de Santa Engràcia.

(foto: antiga postal del monestir dels Jerònims de Santa Engràcia a Saragossa)

Paral.lelament cal recordar que també en el segle XV, concretament l’any 1416 a l'antic Mas de la Murta, és construeix el monestir que avui encara podem contemplar i veure part de la seva original construcció. Monestir on Joan II va romandre diverses temporades de la seva vida. Ell mateix va fer construir el refectori, cambra que avui fa la funció d’església i que és de les cambres actuals, la més antiga.

CONCLUSIONS:

Exposat fins aqui els fets històrics, com: el martiri i mort de Santa Engràcia a Saragossa; la construcció sobre la cripta de Santa Engràcia d’un Monestir dels Jerònims a la capital d’Aragó; la vinguda dels frares d’aquesta mateixa ordre a Badalona. Tot això fa pensar que aquesta arribada dels frares a Montcada (Torre dels Frares) pot haver estat per influència de la imatge i la veneració de Santa Engràcia a Montcada, situada a prop de l'antic Mas de la Murta a Badalona, lloc on van venir els frares i començà la construcció del monestir. Finalment, no hem de deixar de banda la influència de Joan II d’Aragó rei que va curar "miraculosament" de les cataractes que patia, i tot això per la intersecció "màgica" del clau de Santa Engràcia, signe inequívoc del seu martiri.

PD/ Per més informació (del mateix autor): "Quaderns" de la Fundació Cultural de Montcada, núm. 3. desembre de 2001 : "Santa Engràcia, protectora dels caminants"