Per una catàstrofe ferroviària i per una vaga de treballadors.
Imatge : "Revista Blanco y Negro"Aquest accident es va produir a les nou de la nit del dissabte 26 d’agost de 1961. És, i esperem que continuï així, l’últim gran accident ferroviari dels molts que al llarg de 150 anys s’han produït a Montcada .
Des de el primer moment, tot apuntava a una catàstrofe de magnitud considerable pel que fa a vides humanes, finalment, el balanç va ser 5 morts i més de 50 ferits. Molts montcadencs recorden aquella nit, sobre tot els veïns propers a la línia ferroviària, on el comboi procedent de Lleida direcció a Barcelona va descarrilar a la sortida de l’estació de Montcada-Manresa a la corba del pont del carrer Major. Dos del vagons van quedar completament destrossats, un d’ells va caure al carrer Leonor, destruint una torreta del corrent elèctric, deixant a les fosques una bona part de Montcada, fet que va complicar les tasques de salvament que van durar un dia i mig.
--------------------------------------------------------------------------------------
Any 1966: Quan fer vaga era motiu d’acomiadament....
Retall del diari ABC que es va fer ressò del conflicte laboral que van protagonitzar els treballadors de la fabrica Bosuga (coneguda com Motor Ibèrica). Aquest conflicte, que afectava a una de les grans empreses del metall, es pot considerar com un dels primers desafiaments dels treballadors fets en plena dictadura del règim franquista.Malgrat que la dictadura franquista de l’època censurava aquestes notícies, doncs, presumia dels “25 años de Paz”, no li va quedar més remei que explicar a la seva manera, el que passava a Montcada. El motiu de fons era les diferències existents, alhora de pactar les bases del primer conveni col·lectiu que afectava a 770 treballadors, els quals exigien millores tant laborals com salarials. A la fabrica de Montcada els treballadors (ja feia temps que estaven en baixa productivitat ) van protagonitzar un vaga el dia 1 de juny de 1966 . L’empresa va respondre acomiadant a tots els treballadors. Finalment, després d’uns dies la “Organización Sindical” ( sindicats del règim) van intervenir imposant un "laude" que va facilitar la reincorporació de forma esglaonada dels seus empleats i que van veure millorades les seves condicions laborals.
3 comentaris:
Tot i que jo era un infant de 7 anys, recordo molt bé aquell accident ferroviari. Era una tarda d'estiu i estavem jugant al carrer. Es va sentir un soroll molt gran i estrany. La gent del carrer va correr cap a l'estació de Nord on el tren havia descarrilat. La màquina, per sort va quedar penjada al terraplè i no va caure al carrer Elionor. Si no les conseqüencies haguessin estat molt pitjors. Els vagons d'aquell tren eren de fusta, dels que tenien balconets i es van fer miques. Un episodi dràmatic del any 1961 que, un any més tard es van repatir amb les inundacions de setembre i la nevada de desembre de 1962. El que més recordo sobretot de la gent del meu carrer es la solidaritat i ajuda que en tot moment van donar als afectats.
Josep Capella
Com diu el Josep Capella, jo també me'n recordo molt bé de l'accident del tren; jo en tenia 16 d'anys i era impressionant veure el tren penjant per damunt del carrer Major, i també sé que tothom es va bellugar molt per ajudar.
El que no recordo és el "conflicte" de Bosuga, jo tinc més al cap la llarga vaga de principis dels 70... va ser força seguida pels mitjans de comunicació, suposo per l'important i massiva que va ser i també llarga; moltes famílies afectades!!!
Elisa Riera
Jo també era un infant, quan va passar l’accident del tren. El meu pare, vivíem al Carrer Torre del Sebo (davant de l'Estatita), va anar a ajudar als ferits del tren. I jo, com a tafaner, a veure que passava. Ho recordo molt bé. Teníem quatre gallines i tres conills a casa i ens ho van prendre tot. Tot Montcada es va bolcar a ajudar com podia al socórrer a la gent accidentada. Temps era temps. Després la riada, records, nit de por al Bar Petit ....... després vaig viure la tragèdia, molt i molt a prop. Veins, amics ......
Antoni Martínez
Publica un comentari a l'entrada