L’Hostal de la Torra(1) , conegut ara com Can Joanet o La Tasca , situat a la cantonada dels carrers Major/Bogatell, va ser un dels pocs hostals de Montcada i Reixac que durant la Guerra del Francès ( 1808-1814) no van patir les ires d’aquell exercit invasor que al llarg del conflicte va sotmetre el nostre poble a moltes vexacions i sacrificis de tots tipus com assassinats , violacions, robatoris i destrucció de masies o cases , algunes d’elles van ser cremades.
Recordem , segons el memorial enviat al Capità General de Catalunya al finalitzar la guerra, que la xifra d’edificis afectats va ser de 84, entre altres, l’Ermita del Turó, l’Ajuntament , l’Església de Sta. Engràcia, Can Albinyana, Can Cuiàs, Can Fontanet, Can Pla ,hostal Font Freda, Can Coll ( Indianes) ,Hostal Can Sans, etc. Pràcticament tot el poble d’alguna manera o altre va ser objecte d’alguna revenja per part del francesos, era la forma emprada a fi d’escarmentar al poble i evitar que ajudessin els escamots de guerrillers que contínuament els hostilitzaven amb l'objectiu que la zona de cruïlla de camins de Montcada no fos mai del tot controlada per l’exèrcit de Napoleó.
(Imatge de l'any 1909. Carrer Major /Bogatell on es veu l'Hostal de la Torra conegut també com Cal Passaigües )
Bé, tots no van sofrir aquest càstic, algun se’n va salvar com és el cas de l’Hostal de la Torra que va ser ocupat pels francesos i destinat a residència dels seus oficials. El lloc ,degut els "bons seveis" que oferia , va adquirir rapidament bona fama i era frecuentat també per altres "jefes militars" escampats per la zona . L’Hostal a la pràctica es va transformar en una espècie “ d’Estat Major” de l’exercit francès .
( Imatge del mateix hostal de l'any 1920. Feta quan es va asfaltar per primera vegda el carrer Major .)L’amo de l’hostal, pel que sembla deuria ser espavilat, va acceptar la situació del moment ( no li quedava més remei) ,però, va saber jugar bé les seves cartes. Escoltava el que planejaven i comprovava cada dia l’estat d’ànim d’aquells “fogosos” oficials que necessitaven demostrar a l’enemic qui era el que manava . A fi d’evitar o rebaixar l’esperit de revenja se les va enginyar per oferir un nou servei (2) a tots els seus hostatges: Va omplir cada dia l’hostal de nombroses “ dones de mala vida”(3) i que servissin per esplai i apaivagar la “fogositat” d’aquells militars .
Els "serveis patriòtics " que aquelles dones van prestar sembla que va donar el seu fruit : L’ Hostal de la Torra va ser l’únic dels existents a Montcada que va salvar-se de la seva destrucció.
Això de fer l'amor i no la guerra en aquest cas es va complir .
Josep Bacardit i Sanllehí
-----------------------------------
(1) De l’ Hostal de la Torra hi referències documentals del segle XVII, va ser conegut també com l’hostal de “cal Passaigües o de ca la Teresina de la Torra”, avui en dia el coneixem com “La Tasca o Can Joanet”.
(2) Testimoni oral que va recollir el Sr. A.Ubach l’any 1927 ( Fons Ubach- Fundació Cultural Montcada) . La nota explica que la senyora Miquela Argemí de Albareda , de 86 anys , coneguda per “ la Esmoxinada” li va explicar que la seva mare li contava , per haver sigut testimoni presencial , de l’existència d’aquelles “dones de mala vida” que van ajudar a salvar de la seva destrucció l’Hostal de la Torra .
(3) Qualificatiu de com eren considerades les dones que es dedicaven a la prostitució en aquella època . Activitat que amb diferents noms segueix ben vigent a l’actualitat .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada