El cas del " Crimen de la calle Fuencarral -Madrid"

Aquell succés va fer que Montcada sortís a tota la premsa mundial(1).

El cas també va ser conegut popularment com “El crimen de la plancha” o “ El crimen de la criada” . Va originar rius de tinta impresa(2), ara se’n diria “una noticia mediàtica”, doncs , pràcticament va coincidir en l’època amb un altre crim fet també per una criada. Va ser objecte per la premsa d’un seguiment diari durant un any i mig, despertant la curiositat de la societat espanyola . A les autoritats espanyoles, que es trobaven en una continuada crisis política (Guerra amb el Marroc, pèrdua de les colònies, vagues, etc.), el succés i l’expectació que va aixecar aquest crim, els va venir molt bé,doncs, l’opinió pública va girar la vista cap un altre lloc(3).Va ser tractat el tema de forma exagerada originant una forta competència (4) entre els mitjans de comunicació per seguir fil per randa la notícia, tant és així que la venda de diaris va augmentar un 30% .

L’assassinat, la nit del 21 de juny de 1902 de l’acabalat Sr. Pascual Manuel Pastor que vivia al carrer Fuencarral de la capital d’Espanya va causar un gran impacte a Madrid . Des del primer moment es va sospitar que l’autor/a del crim podia ser la criada de nom Cecilia Aznar la qual havia fugit aquella mateixa nit sense deixar rastre. La premsa se’n va fer ressò explicant amb tot luxe de detalls com s’havia produït el fet. L’autora sembla que el va colpejar-los varies vegades al cap del senyor Pastor amb una planxa. L’atenció sobre el cas va fer que els rotatius de la capital es preguntessin cada dia: on es troba la Cecilia? . Van aparèixer tot un seguit de rumors dient que si l’havien vist aquí, allà, o be que es trovaba fugida a França, etc. Fins i tot el govern espanyol, presidit pel Senyor Maura hi va intervenir assegurant que l’autora del crim seria detinguda.

Cecilia Aznar Celimundi va fugir la matinada del dia 22 de juny de Madrid via Saragossa fins arribar a Barcelona on va intentar sortir del país. Finalment uns “col·laboradors interessats” li van aconsellar que viatgès a Puigcerdà lloc des d'on la ferien passar a França. Aquests col·laboradors el que van fer va ser enganyar-la ja que li van prendre bona part del botí que ella havia robat del pis del Senyor Pastor. Va ser detinguda el 9 de Juliol a Puigcerdà on va confessar ser l’autora del crim . La noticia va córrer via el telègraf i l’ordre va ser que hauria de traslladar-la a Madrid a fi de declarar davant del Jutjat. Les autoritats van intentar despistar als mitjans de comunicació, els quals aviat van descobrir que un dels punts per on era obligat passar per viatjar a Madrid era Montcada i Reixac ja que seria el lloc on es feria el canvi de línia ferroviària i així poder empalmar amb la línia en direcció Saragossa-Madrid.

La població de Montcada, aliena en la seva majoria sobre el que passava, el dia 11 i 12 de Juliol , va veure com de cop i volta van començar arribar desenes de cotxes , de periodistes, fotògrafs i de gent forana , així com la presència de molts guàrdies civils muntats a cavall . Tots volien veure la cara i conèixer a la Cecilia , tenien la intenció de poder fer fotos i parlar amb la detinguda. Finalment el dia 12 de Juliol al migdia va arribar al baixador de Montcada-Sant Joan de les Abadesses la Cecilia, era un dia que feia una calor espaterrant. La Guardia Civil que la custodiava la va conduir a peu, entre mig d’una gran expectació de centenars de veïns de Montcada que la van seguir fins l’estació de Montcada-Manresa. La Cecilia va tapar-se la cara amb un vano evitant així poder ser fotografiada. Va estar retinguda dins d’una petita habitació de l’estació unes quatre hores fins que va pujar al comboi en direcció a Madrid. Els periodistes aquell dia van fer servir tots els telèfons que existien a Montcada a fi de passar l’informació, alguns d’ells sembla que van pagar fins i tot per trobar una teulada o terrat lloc més adient per realitzar el reportatge fotogràfic. Montcada, durant uns dies va sortir a tota la premsa, no sols espanyola sinó també mundial.

(Imatge : Estació de Montcada Manresa ( 12-7-1902)

A l’arribada de la Cecilia a Madrid el dia 13 va multiplicar l’expectació, alguns diaris parlen de més de 10.000 les persones que esperaven l’arribada del tren. . Va ser un llarg procés que durar mesos, amb el qual es van exposar moltes hipòtesis i alimentar mediaticament variades càbales . El Tribunal la va sentenciar a la pena de mort . Posteriorment , degut a la pressió popular , el mes d’octubre de 1903 , el Rei Alfons XIII li va commutar la pena capital a passar 30 anys de presó.(5)

(La gent fent cua per entrar a la sala del judici. Febrer del 1903)

(1) Probablement sigui la vegada que més s’ha repetit el nom de Montcada a la premsa . Doncs, el seguiment de la notícia va durar quasi una any i mig , fent que es cités reiteradament el nostre poble quan es recordava la cronologia del cas.

(2) . S’ha de tenir present que en aquells temps no existia ni la radio ni la TV , la premsa era l’únic canal per on s’informava la gent. Durant mesos el cas va ser portada de la majoria de diaris , principalment de Madrid, però amb un fort seguiment també a la resta d’Espanya.

(3) La premsa més seria , o al menys, així ho semblava, al cap d’uns mesos va criticar aquest “fenomen” mediàtic que ells havien creat . Alguns van publicar un editorial en el qual es podia llegir ( com autocrítica) :” … Señores, ya esta bien , que es más importante , que merece más la atención del público que sigamos dedicándonos por la “plancha de Cecilia” o que nos preocupemos de los asuntos graves del país….”. El Cu-cut , seguint la seva tradició satírica va ridiculitzar el cas amb vinyetes on es deia :"... aquí va fer un pis , allà va fer un rot , aquesta és una sabata de la Cecilia, aquestes ulleres no ho són , etc. "

(4) Segons un estudi fet l'any 1985 per estudiants de periodisme , aquesta noticia i el seu seguiment es considerada com la que més pàgines va omplir la premsa espanyola fins l’any 1936 on la Guerra Civil ho va superar . Cal tenir present que el ressò va ser mundial , sobre tot a Sud-Amèrica on per exemple la revista Argentina “Caras y Caretas” va enviar 2 corresponsals un any a Espanya seguint aquell “fenòmen”.

(5) Cecilia Aznar , va ingresar a la presó de Alcalá de Henares , protagonitzantal cap d'uns anys una sonada fugida que va originar una nova polèmica . Detinguda altra vegada , va veure augmentada la seva pena de presó fins que l’amnistia general proclamada l’any 1936 va posar-la en llibertat i també a tots el presoners .

Josep Bacardit i Sanllehí.

Nota : Les fotos, per ordre 2, 3 i 4 son fetes a Montcada . La majoria de dades son extretes de la premsa antiga que es guarda a l’arxiu de la "Biblioteca Nacional de España" . D’allà també han sorgit les imatges .