16 de març 2012

EL TURÓ... UNA DE LES MOLTES REFERÈNCIES PUBLICADES A LA PREMSA


L'excursionisme a Montcada, durant molts anys, va ser lloc d'acollida d'aquest moviment, tan arrelat al nostre país. La nombrosa quantitat d'associacions, clubs, centres, ateneus, etc. van gaudir durant molts anys, dels encantadors paratges montcadencs, envoltats d'una natura generosa amb una rica varietat d'espècies vegetals. Així com una important quantitat de fresques i generoses fonts d'aigua, que feien les delícies dels visitants que apaivagaven la sed que duien desprès d'una bona caminada per les nostres contrades.

El Turó, oferia al visitant de motxilla, cantimplora i carmanyola, un extens espai per realitzar unes bones marxes i, com centre de referència, era pujar al Turó per gaudir d'una immensa panoràmica des d'aquella atalaia natural de quasi 300 metres d'alçada sobre el nivell del mar.

Abans d'establir-se la fàbrica de ciments es podia visitar la capella i la casa de l'ermità. Les coves del turó també eren d'obligada visita, doncs, les llegendes sobre alguna d'aquestes cavitats formades en estrats de pedra calcària, la qual cosa feien més atractives les visites. Més d'un hi feia un cop d'ull des de la boca d'entrada de la cova-avenç de Na Guilleuma, altres anàvem més lluny i baixaven uns metres avall.

Els anys 20 va esclatar a Catalunya i a Espanya, el moviment Scout, creat per Baden Powell. Moltes d'aquelles "patrulles uniformades i amb un bordó a la mà" venien amb certa freqüència a Montcada per gaudir dels nostres espais naturals, acampant o bé per realitzar sortides matinals.

És per això que la revista humorística de "L'Esquella de la Torratxa," que feina conya de tot, va publicar un comentari sobre el nostre Turó i el primer congrés "Scout" mundial a celebrar a Londres.

La vinyeta adjunta, irònicament, fa aquest comentari:

"Un congrés de "boy-scouts", a Londres...?
Com ho farem, pobres de nosaltres, que no hem passat mai del Turó de Montcada" (1)

Ricard Ramos Jiménez

Nota: (1) L'Esquella de la Torratxa" núm. 2160 de 30 de juliol de 1920

2 comentaris:

Anònim ha dit...

En llegir aquest article, m'han retornat els records de quan era joveneta, que sovint els diumenges pujàvem al Turó; dic diumenge perquè els dies de cada dia a migdia i a les 5 de la tarda tiraven les "barrinades", que també servien a forma de rellotge perquè eren puntualíssimes. Llavors era molt perillós ... el soroll que les acompanyava al final t'hi acostumaves però era com si es llancés una bomba i com que hi havia desprendiments per això hi havia perill d'apropar-s'hi. Doncs bé, quan pujavem, encara que no arribessim fins dalt de tot, era per mi imprescindible d'aturar-me a la cova de na Guilleuma i entrar-hi un trosset, recordo l'entrada tota plena d'esbarzers i sempre era com un misteri recordar la llegenda que deia que endintsant-hi anava a parar a la llera del Besòs i que per això havien resistit tant de temps de setge, perquè per la cova s'escapaven a buscar provisions. Bé, crec que tota llegenda té una bona part de realitat i n'hi ha un munt (el juliol del 1988 se'n va fer una petita edició per part de la regidoria de Cultura, amb propostes didàctiques pels nostres escolars)i sempre se'm va quedar el desig d'anar-hi més endins. Malhauradament ara ja ni l'entrada es pot veure.
Gràcies pels bocins d'història!!!
Elisa

Anònim ha dit...

Com diu la Elisa , el Turó sempre ha estat un lloc mític i entranyable pels montcadencs. Jo ja no recordo la cova, però si d'haver pujat al Turó els diumenges, aturant-nos abans a la font del ferro, tot passant primer per la vinya del Sr. Sants on encara avui hi resta la caseta on hi guardaven estris i l'abeurador per animals.
Les legendes que sentiem son les pròpies d'una muntanya amb història mil·lenaria . Una muntanya amb castell medieval i una ermita o hi havien residit membres de la familia dels Montcada . Mai es pot perdre aquesta història i cal fer el possible per salvaguardar el que resta dels llocs on va transcorrer.
Comparteixo amb la Elisa la opinió sobre la feina didàctica que cal fer sobre la història de Montcada. Si volem que quedi i que els montcadencs del futur estimin el seu poble han de saber aquestes coses.

Josep Capella