Enric Prat de la Riba, va ser el primer president de la Mancomunitat Catalana .
Havia nascut a Castellterçol el 1870 i va morir relativament jove el 1 d’agost de 1917 a la casa que l’ havia vist néixer. Patia una malaltia incurable que se l’havia agreujat des de feia mesos ( hipertiroïdisme coneguda com la malaltia de Basedow) .
Advocat i periodista, fou un dels principals artífex del ressorgiment del sentiment nacional català del segle XX.
Prat de la Riba va ser president de la Diputació de Barcelona i com a tal el 18 de juny de 1907 va fundar l’ Institut d’Estudis Catalans . Impulsà la creació de la Mancomunitat de Catalunya de la qual va ser el primer president, el 6 d’abril de 1914, fins a la seva mort.
Des del 1899 va impulsar un corrent polític catalanista, primer al Centre Nacional Català i després a la Lliga Regionalista . També és autor de l'obra referencial “La nacionalitat catalana", escrita el 1906 . També va donar suport a l'intervencionisme de la Lliga a la política espanyola; una mostra és la redacció del manifest Per Catalunya i per l'Espanya Gran (1916). I El ahorro propio de los catalanes (1916).
Prat de la Riba serví Catalunya des del "seny ordenador", conegut popularment a la resta de l'Estat com " seny català" que el portà a la creació d'un gran nombre d'infraestructures, d'institucions cíviques i culturals, malgrat les adversitats polítiques i econòmiques que hagué de suportar, així com la salut precària que li llevà la vida en plena maduresa creativa.
El 4 d’agost va ser enterrat al Cementiri de Montjuic .
Durant el trasllat del seu cos el dia 3 d’agost de 1917 des de Castellterçol a Barcelona , va rebre , de tots el pobles per on va passar la comitiva fúnebre ,un calorós comiat. L’Ajuntament de Montcada i Reixac va celebrar un ple extraordinari i va convocar a tot el poble a dir l’últim adéu a una persona que tant havia ajudat als montcadencs .
Reproduïm l’acta municipal d’aquell dia que entre altres coses recorda que gràcies a ell es va poder construir el pont sobre el riu Besòs l’any 1910 . Aquest pont és el que s’emportà la riuada del 1962 .
Acta Ajuntament de Montcada del 3 d’agost de 1917 : Presidia Tomàs Ricart , com alcalde accidental per malaltia d’Estanislau Abadal :
Havia nascut a Castellterçol el 1870 i va morir relativament jove el 1 d’agost de 1917 a la casa que l’ havia vist néixer. Patia una malaltia incurable que se l’havia agreujat des de feia mesos ( hipertiroïdisme coneguda com la malaltia de Basedow) .
Advocat i periodista, fou un dels principals artífex del ressorgiment del sentiment nacional català del segle XX.
Prat de la Riba va ser president de la Diputació de Barcelona i com a tal el 18 de juny de 1907 va fundar l’ Institut d’Estudis Catalans . Impulsà la creació de la Mancomunitat de Catalunya de la qual va ser el primer president, el 6 d’abril de 1914, fins a la seva mort.
Des del 1899 va impulsar un corrent polític catalanista, primer al Centre Nacional Català i després a la Lliga Regionalista . També és autor de l'obra referencial “La nacionalitat catalana", escrita el 1906 . També va donar suport a l'intervencionisme de la Lliga a la política espanyola; una mostra és la redacció del manifest Per Catalunya i per l'Espanya Gran (1916). I El ahorro propio de los catalanes (1916).
Prat de la Riba serví Catalunya des del "seny ordenador", conegut popularment a la resta de l'Estat com " seny català" que el portà a la creació d'un gran nombre d'infraestructures, d'institucions cíviques i culturals, malgrat les adversitats polítiques i econòmiques que hagué de suportar, així com la salut precària que li llevà la vida en plena maduresa creativa.
El 4 d’agost va ser enterrat al Cementiri de Montjuic .
Durant el trasllat del seu cos el dia 3 d’agost de 1917 des de Castellterçol a Barcelona , va rebre , de tots el pobles per on va passar la comitiva fúnebre ,un calorós comiat. L’Ajuntament de Montcada i Reixac va celebrar un ple extraordinari i va convocar a tot el poble a dir l’últim adéu a una persona que tant havia ajudat als montcadencs .
Reproduïm l’acta municipal d’aquell dia que entre altres coses recorda que gràcies a ell es va poder construir el pont sobre el riu Besòs l’any 1910 . Aquest pont és el que s’emportà la riuada del 1962 .
Acta Ajuntament de Montcada del 3 d’agost de 1917 : Presidia Tomàs Ricart , com alcalde accidental per malaltia d’Estanislau Abadal :
(per llegir cal clicar a sobre dels documents)
3 d’agost de 1917 . Imatge d’aquell dia on la població de Montcada i Reixac rendeix l’últim homenatge al President de la Mancomunitat Catalana . Lloc : Carretera de la Roca a l’alçada de la Torre dels Conills . El seguici venia de Montornès del Vallès. (Foto de la revista "Ilustració Catalana").
Josep Bacardit Sanllehí
Novembre del 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada