HI HA VOLUNTAT POLÍTICA PER QUÈ EXISTEIXI EL CATÀLEG DEL NOSTRE PATRIMONI?
QUÈ SE’N HA FET DEL CATÀLEG QUE ES VA PRESENTAR L’ANY 2001?
És una pregunta que de moment no té resposta.
Mentrestant, a l’espera de la mateixa, mica en mica ens anem “polint” el nostre Patrimoni Històric, Artístic i Ambiental que ens queda.
Van passant els anys i sembla que malgrat promeses electorals i treballs que s’han fet sobre la matèria, no acaba de reeixir.
Sembla que la política urbanística emprada per l’Ajuntament de Montcada en aquestes darreres dècades, és el principal escull que fa que mai s’acabi d’aprovar definitivament.
S’han fet moltes preguntes sobre el tema, tant en els Plens Municipals com escrits enviats a diferents mitjans de comunicació. De moment tot es manté aturat, i el catàleg dorm i badalla en algun calaix de l’Ajuntament.
Creiem que ja comença a ser l’hora, perquè d’una vegada per totes el nostre poble pogués disposar d'un Ca
tàleg que indiques ben clarament, quins sons els elements que cal conservar i que tothom hauria de conèixer i saber a què atenir-se. Deixem, doncs, d’una vegada per tot aquest obscurantisme que s’amaga darrera d’aquesta qüestió. Obscurantisme que és confirma cada dia més. En realitat no deixa de ser la defensa d’uns interessos de particulars (sobre tot del món immobiliari) per sobre de l’interès general, norma que haurien de seguir sempre els nostres representants polítics.
(foto: Cerveseria del carrer Montiu)
El fet puntual que en alguns casos s’hagi actuat i seguit una actuació correcta, com per exemple la rehabilitació de la Casa de les Aigües a Can Sant Joan, i un altre, encara que més qüestionable, va ser l’operació de canvi de cromos dels terrenys de l’antiga cerveseria del carrer Montiu, no treu ni compensa l’abandó que ha experimentat el nostre pat
rimoni, el qual s’hauria d’haver conservat en aquests darrers anys.
Convé que fem memòria. Per ajudar-vos, us donem a continuació una sèrie de dades cronològiques:
Arranquem de lluny amb algun exemple significatiu que ens demostra que quan topa l’interès del curt termini amb l’interès cultural, ja sabem qui hi surt perdent.
(Foto dreta: Torre Bombita)
HOSTAL SANS:
Any 1991: L’Ajuntament de Montcada sol·licita dins del P.U.O.S.C (Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat de Catalunya) dels anys 1992-1994, la subvenció de 37 milions de PTA per a condicionar l’Hostal Sans (que en aquells dies semblava que es volia destinar a un centre
cultural). La Generalitat va atorgar la quantitat de 18 milions de PTA.
Any 1994: El Ple de l’Ajuntament va aprovar el projecte Centre Activitats Hostal Sans. Projecte, que la veritat sigui dita, recorda molt poca gent.
Any 1994 : L’Ajuntament congela aquest projecte, ja que la Tresoreria Municipal necessitava els diners per pagar un altre projecte de més envergadura: La construcció del Nou Ajuntament a l’Av. de la Unitat. La Generalitat va acceptar el canvi. És a partir d’aquesta data que el destí de Can Sans queda definitivament sentenciat i condemnat a una gradual degradació.
(foto: Can Sans)
EL CATÀLEG:
Any 1995: La preocupació per la degradació del nostre Patrimoni era una constant electoral. L’Ajuntament va aprovar els actes preparatius del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Artístic i Paisatgístic, el qual suspèn per un any l’atorgament de llicències d’enderrocament de les edificacions, incloses en l’avenç de catàleg. La intenció que semblava bona, topa amb la manca de diners per poder fer front aquest ambiciós projecte.
Fem unes preguntes per si algú ens les pot contestar:
Algú coneix o va veure què es proposava en aquest avenç de catàleg? Algú sap a on es conserva aquest document?
Any 1998: L’Ajuntament aprofita el P.C.A.L. (Pla de Cooperació i Assistència Local de la Diputació de Barcelona) del bienni 1998-99 i sol·licita que s’inclogui per realitzar el Catàleg i Pla Especial Protecció Patrimoni de Montcada. La Diputació concedeix 4 milions PTA per fer aquest treball.
Anys 1999-2001: Sota la direcció de Raquel Lacuesta (Servei Patrimoni Local de la Diputació), l'historiador local Jaume Alcàazar i l’arquitecte Josep Lluís Gorina realitzen un impressionant treball de camp a Montcada i Reixac, treball que dura dos anys, consistent en repassar carrer a carrer, masia a masia i comprovar tot allò que era o tenia valor per considerar-lo digne de conservar-lo.
(foto: Torre dels Frares)
Anys 2002-2003: El treball es presenta al nostre Ajuntament amb presència del Diputat Sr. Laboria (PSC) . Son aproximadament 150 el número d’edificis o materials artístics que s’inventarien, dels quals, aproximadament, uns 80 es consideren d’important valor a conservar. El Catàleg també proposa la forma que cal actuar per aconseguir l’objectiu proposat en l’estudi.
25/10/2002: El Ple de l’Ajuntament va aprovar provisionalment el Catàleg i seguint el tràmit obligatori s’envia a la Generalitat de Catalunya per la seva aprovació definitiva. L’Alcalde Cèsar Arrizabalaga manifesta públicament, això: “ Aquest Catàleg serà una eina d’importantíssima utilitat ja que tots tindrem clar el que s’ha de fer a partir d’ara”.
1/4/2003: Cèsar Arrizabalaga dicta un decret d’Alcaldia mitjançant el qual retira el Catàleg. Els motius eren que la Generalitat, degut a uns petits canvis normatius, recomanava que es fessin unes annexes de petita importància a fi de poder-lo aprovar definitivament. L’Alcalde es va comprometre a fer-ho.
21/7/2003: El Ple de l’Ajuntament, ratifica el decret d’Alcaldia i és torna a repetir que en poc temps quedarà solucionat el tema. Malgrat aquestes declaracions, la veritat és que a la practica el Catàleg topava plenament amb la política urbanística
que es feia en aquells anys que consistia en molts casos, en operacions molt complicades i múltiples (com els afers de: Vista Rica-La Rasa, l’edifici de Font Pudenta, etc., etc.) i sigui per aquest motiu o por qualsevol altre el Catàleg va quedar hivernat, de moment, per sempre més.
(foto esquerra: Vista Rica, a la dreta: bloc Font Pudenta)
Anys 2008-2009: El regidor Climent (PSC) , es compromet a desencallar el tema. La realitat de l’any 2009 era molt diferent a la que reflectia el Catàleg a l’any 2001, calia, doncs, ser realistes i tornar a fer una revisió del que existia encara dempeus. Va sol·licitar a la Diputació l’ajuda tècnica i econòmica per poder actualitzar el Catàleg. La Diputació, d’entrada, va prometre la col·laboració, encara que no més finançaria el 50% del seu cost.
Des d'aquesta última notícia, ignorem fins ara, si s’ha fet quelcom més. El cas és que el Catàleg continua sense aprovar-se i molt ens temem que atès la crisi econòmica que ens afecta, quedi tot plegat sense fer-s'hi res, deixant-lo en mans de les circumstàncies del dia a dia, i augmentant d’aquesta manera les possibilitats de retard, abandó i oblit, factors que desgraciadament contribueixen en contra d’allò que encara tenim: el nostre ric patrimoni.
Aquesta deixadesa, perquè en el fons és això: deixadesa, ens indica que no hi ha voluntat real per agafar el toro per les banyes i posar fil a l’agulla.
O potser haurem de començar a pensar que darrera de tot això s’amaga alguna cosa més?
JOSEP BACARDIT SANLLEHÍ
RICARD RAMOS JIMÉNEZ
Juliol 2010.
Mentrestant, a l’espera de la mateixa, mica en mica ens anem “polint” el nostre Patrimoni Històric, Artístic i Ambiental que ens queda.
Van passant els anys i sembla que malgrat promeses electorals i treballs que s’han fet sobre la matèria, no acaba de reeixir.
Sembla que la política urbanística emprada per l’Ajuntament de Montcada en aquestes darreres dècades, és el principal escull que fa que mai s’acabi d’aprovar definitivament.
S’han fet moltes preguntes sobre el tema, tant en els Plens Municipals com escrits enviats a diferents mitjans de comunicació. De moment tot es manté aturat, i el catàleg dorm i badalla en algun calaix de l’Ajuntament.
Creiem que ja comença a ser l’hora, perquè d’una vegada per totes el nostre poble pogués disposar d'un Ca
tàleg que indiques ben clarament, quins sons els elements que cal conservar i que tothom hauria de conèixer i saber a què atenir-se. Deixem, doncs, d’una vegada per tot aquest obscurantisme que s’amaga darrera d’aquesta qüestió. Obscurantisme que és confirma cada dia més. En realitat no deixa de ser la defensa d’uns interessos de particulars (sobre tot del món immobiliari) per sobre de l’interès general, norma que haurien de seguir sempre els nostres representants polítics.(foto: Cerveseria del carrer Montiu)
El fet puntual que en alguns casos s’hagi actuat i seguit una actuació correcta, com per exemple la rehabilitació de la Casa de les Aigües a Can Sant Joan, i un altre, encara que més qüestionable, va ser l’operació de canvi de cromos dels terrenys de l’antiga cerveseria del carrer Montiu, no treu ni compensa l’abandó que ha experimentat el nostre pat
rimoni, el qual s’hauria d’haver conservat en aquests darrers anys.Convé que fem memòria. Per ajudar-vos, us donem a continuació una sèrie de dades cronològiques:
Arranquem de lluny amb algun exemple significatiu que ens demostra que quan topa l’interès del curt termini amb l’interès cultural, ja sabem qui hi surt perdent.
(Foto dreta: Torre Bombita)
HOSTAL SANS:
Any 1991: L’Ajuntament de Montcada sol·licita dins del P.U.O.S.C (Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat de Catalunya) dels anys 1992-1994, la subvenció de 37 milions de PTA per a condicionar l’Hostal Sans (que en aquells dies semblava que es volia destinar a un centre
cultural). La Generalitat va atorgar la quantitat de 18 milions de PTA.Any 1994: El Ple de l’Ajuntament va aprovar el projecte Centre Activitats Hostal Sans. Projecte, que la veritat sigui dita, recorda molt poca gent.
Any 1994 : L’Ajuntament congela aquest projecte, ja que la Tresoreria Municipal necessitava els diners per pagar un altre projecte de més envergadura: La construcció del Nou Ajuntament a l’Av. de la Unitat. La Generalitat va acceptar el canvi. És a partir d’aquesta data que el destí de Can Sans queda definitivament sentenciat i condemnat a una gradual degradació.
(foto: Can Sans)
EL CATÀLEG:
Any 1995: La preocupació per la degradació del nostre Patrimoni era una constant electoral. L’Ajuntament va aprovar els actes preparatius del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Artístic i Paisatgístic, el qual suspèn per un any l’atorgament de llicències d’enderrocament de les edificacions, incloses en l’avenç de catàleg. La intenció que semblava bona, topa amb la manca de diners per poder fer front aquest ambiciós projecte.
Fem unes preguntes per si algú ens les pot contestar:
Algú coneix o va veure què es proposava en aquest avenç de catàleg? Algú sap a on es conserva aquest document?
Any 1998: L’Ajuntament aprofita el P.C.A.L. (Pla de Cooperació i Assistència Local de la Diputació de Barcelona) del bienni 1998-99 i sol·licita que s’inclogui per realitzar el Catàleg i Pla Especial Protecció Patrimoni de Montcada. La Diputació concedeix 4 milions PTA per fer aquest treball.
Anys 1999-2001: Sota la direcció de Raquel Lacuesta (Servei Patrimoni Local de la Diputació), l'historiador local Jaume Alcàazar i l’arquitecte Josep Lluís Gorina realitzen un impressionant treball de camp a Montcada i Reixac, treball que dura dos anys, consistent en repassar carrer a carrer, masia a masia i comprovar tot allò que era o tenia valor per considerar-lo digne de conservar-lo.
(foto: Torre dels Frares)
25/10/2002: El Ple de l’Ajuntament va aprovar provisionalment el Catàleg i seguint el tràmit obligatori s’envia a la Generalitat de Catalunya per la seva aprovació definitiva. L’Alcalde Cèsar Arrizabalaga manifesta públicament, això: “ Aquest Catàleg serà una eina d’importantíssima utilitat ja que tots tindrem clar el que s’ha de fer a partir d’ara”.
1/4/2003: Cèsar Arrizabalaga dicta un decret d’Alcaldia mitjançant el qual retira el Catàleg. Els motius eren que la Generalitat, degut a uns petits canvis normatius, recomanava que es fessin unes annexes de petita importància a fi de poder-lo aprovar definitivament. L’Alcalde es va comprometre a fer-ho.
21/7/2003: El Ple de l’Ajuntament, ratifica el decret d’Alcaldia i és torna a repetir que en poc temps quedarà solucionat el tema. Malgrat aquestes declaracions, la veritat és que a la practica el Catàleg topava plenament amb la política urbanística
que es feia en aquells anys que consistia en molts casos, en operacions molt complicades i múltiples (com els afers de: Vista Rica-La Rasa, l’edifici de Font Pudenta, etc., etc.) i sigui per aquest motiu o por qualsevol altre el Catàleg va quedar hivernat, de moment, per sempre més.
(foto esquerra: Vista Rica, a la dreta: bloc Font Pudenta)
Anys 2008-2009: El regidor Climent (PSC) , es compromet a desencallar el tema. La realitat de l’any 2009 era molt diferent a la que reflectia el Catàleg a l’any 2001, calia, doncs, ser realistes i tornar a fer una revisió del que existia encara dempeus. Va sol·licitar a la Diputació l’ajuda tècnica i econòmica per poder actualitzar el Catàleg. La Diputació, d’entrada, va prometre la col·laboració, encara que no més finançaria el 50% del seu cost.
Des d'aquesta última notícia, ignorem fins ara, si s’ha fet quelcom més. El cas és que el Catàleg continua sense aprovar-se i molt ens temem que atès la crisi econòmica que ens afecta, quedi tot plegat sense fer-s'hi res, deixant-lo en mans de les circumstàncies del dia a dia, i augmentant d’aquesta manera les possibilitats de retard, abandó i oblit, factors que desgraciadament contribueixen en contra d’allò que encara tenim: el nostre ric patrimoni.
Aquesta deixadesa, perquè en el fons és això: deixadesa, ens indica que no hi ha voluntat real per agafar el toro per les banyes i posar fil a l’agulla.
O potser haurem de començar a pensar que darrera de tot això s’amaga alguna cosa més?
JOSEP BACARDIT SANLLEHÍ
RICARD RAMOS JIMÉNEZ
Juliol 2010.
3 comentaris:
Espai obert: www.torredelsfrares.blogspot.com
Ara ja no podrem agafar el toro per les banyes. Ens ho han prohibit.
No obstant haurem d'agafar qualsevol altre cosa per a obligar a desencallar aquest tema.
Ja sabeu el que penso al respecte. Només es pot aconseguir si es munta una plataforma, si tots anem a una .Es veu que si no es així no hi ha res a fer .
Un conegut constructor de Montcada que ha tingut una relació molt estreta amb operacions urbanísitiques dels ultims anys em va dir que si ell era capaç de aconseguir un permís per construir a llocs no massa legals i amb més alçada de la estipulada era perquè sabía molt bé a quina porta havia de trucar.
Això del catàleg del patrimoni ja es una vergonya. A les properes eleccions municipals votaré a qui prometi per escrit que el tirarà endevant. Les entitats culturals haurien de fer força i unir-se perquè pugui ser una realitat.
Josep Capella
Ja sabeu com està la masia de can Sans. Fa mesos que es va caure una part i les seves runes han tallat un carrer i l'accés d'alguns veins a l'altre part del barri. Abans hi havia uns calés asignats per la seva rehabilitació i ara no hi ha calés ni pel seu enderroc.
Publica un comentari a l'entrada