Enric Giralt Massó està considerat com la 1ª víctima de la Guerra Civil a Montcada i Reixac.
Sobre aquest cas, ja des d’un principi, van circular diverses versions sobre les circumstàncies de la mort d'aquest veí i treballador de l'Ajuntament. Oficialment es va fer constar que va caure lluitant contra el feixisme, però des del mateix dia es van escampar altres versions, com per exemple: que se li va disparar el fusell que duia o tambè que l’havien matat accidentalment els seus propis companys “de patrulla” la matinada del dia 20 de Juliol de 1936. Oficialment semblava que el succés havia passat a Barcelona, però altres versions de persones que encara avui ho recorden situen aquest fet a La Llagosta, Sta. Perpetua o Montornès (veure comentari del 17/7/2010 guardat a l’apartat “Etiquetes-Guerra Civil a Montcada” ).
Davant d’aquesta divisió d’opinions hem volgut investigar a diferents arxius i biblioteques a fi de trobar alguna cosa més concreta sobre aquest cas. Un ha estat trobat a la “ Causa General” (1) corresponent a Sta. Perpetua, Sant Fost i Montornès, Entre la documentació consultada hem trobat alguns testimonis que podrien referir-se al cas que estem parlant. També aportem l’explicació que ens dona l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté sobre el mateix.
El primer testimoni correspond a Josep Mª Cubill Postius, lligam número 1596 de la Causa General que amb data 22/7/1941 i fent un resum, va declarar el següent:
[...] “ Com President dels Carlins de Terrassa em vaig presentar a la Caserna de Sant Andreu el 18/7/36 a fi de col·laborar al “Glorioso Movimiento Nacional” … la tarda-nit del dia 19 , al veure que l’aixecament havia fracassat a Barcelona ens van ordenar sortir de la caserna … vaig decidir tornar camp a través a Terrassa …però a l’estació de Montcada dos individus em van detenir i portar a l’Ajuntament on vaig ser sotmès a un interrogatori per un empleat de l’Ajuntament que amb va pegar varies bufetades… retingut varies hores en una habitació des d’on s’escoltava una radio les proclames de Companys arengant a les masses…finalment a la matinada , junt amb un altre detingut a la Ctra de la Roca ,de nom Joan Riera Guardiola també requetè , van decidir traslladar-nos a la Florida , lloc on seriem afusellats … un dels dos vehicles es va avariar fent que tots anéssim al mateix vehicle… al arribar a La Florida, en plena foscor , ens van fer baixar cada un per una porta diferent , el Sr. Riera que anava un pas endavant agafat pel braç per un patruller,es va resistir produint un aldarull , fet que va confondre als del piquet que van pensar que les dues siluetes que es movien eren dels detinguts que volien fugir , van fer foc varies vegades matant al Sr. Riera i crec al patruller ja que va cridar : “ m’han matat “ . Jo em vaig tirar a terra fent-me el mort , es va acostar un d’aquells “foragits” i em va disparar a la nuca , omplin-me de sang i convençuts que m’havien matat van marxar recollint el seu patruller ... desprès de moltes peripècies vaig poder fugir del lloc….. “
El segon testimoni, es tracta de la vídua de Joan Riera Guardiola, que l’any 1944 va declarar a la Causa General. És un testimoni molt semblant al que va fer l’any 1941 en Josep Mª Cunill. L’única diferència és que la senyora no entra en detalls, ja que reconeix que la seva declaració era fruit de la conversa que va mantenir amb el Sr.Cunill, persona de tota confiança i company d'ideologia política del seu marit que també s’havia presentat a la Caserna de Sant Andreu el dia 18 de Juliol de 1936. Aquest testimoni, igual que el primer, pertany a la C.G. de Sta. Perpetua de la Moguda.
(foto EFE: El primer a l'esquerra, Josep Maria Solé i Sabaté, i al seu costat (amb un bastó) en Joan Riera, entre altres testimonis i amb motiu de la presentació del llibre l'any 2009 "Revolució i Esperança")
Finalment ens referim a l’insigne historiador Josep Maria Solé i Sabaté, que parla del cas en un dels seus llibres: “Revolució i Esperança”, de l’editorial Ara Llibres, presentat a finals de l’any 2009. El llibre recull un seguit de testimonis de persones que van viure aquella època. Surt un tal Joan Riera que és un nebot de Joan Riera Guardiola, l’home explica allò que va passar amb el seu oncle:
[...]”. va ser detingut a Montcada quan tornava a peu des de Barcelona cap a Montornès , de matinada el van fer “una passejada” entre Montcada i Mollet, els van fer baixar del camió i els van disparar . Un dels trets va tocar al meu oncle i va caure ,i a l’altre , la bala només li va fregar una mica el cap i es va llançar a terra . Un dels trets dels rojos , doncs, només l’havien ferit . Quan van anar a donar-los el tret de gràcia, uns companys els van dir que els deixessin estar , que ja eren morts . Així va poder salvar-se el president del Partit Carlí de Terrassa, però el meu oncle va quedar mort ...”.
Hem de tenir present que fa la declaració una persona que té 97 anys i per les explicacions que afegeix Solé i Sabaté quan diu referint-se a l'edat del Sr. Joan Riera : " em dol que no pugui explicarme mil i una cosa més a causa del triomf de l'oblit ..." donant la sensació que ja se li oblidaven molts detalls al calaix de la mèmoria .
Hem de tenir present que fa la declaració una persona que té 97 anys i per les explicacions que afegeix Solé i Sabaté quan diu referint-se a l'edat del Sr. Joan Riera : " em dol que no pugui explicarme mil i una cosa més a causa del triomf de l'oblit ..." donant la sensació que ja se li oblidaven molts detalls al calaix de la mèmoria .
Cal la possibilitat que en aquest succés hi participés l’Enric Giralt Massó? , del qual se sap una cosa certa: que va aparèixer mort el dia 20 de Juliol de 1936.
Hi ha tot un seguit de coincidències que avalen aquesta possibilitat com per exemple que era un treballador de l’Ajuntament i simpatitzant de la FAI, que moltes de les persones que van opinar en aquells dies explicaven que l’accident o el que fos la causa de la seva mort es va produir en aquella zona de Sta. Perpetua, doncs, La Florida (aleshores se’n deia Ciutat Jardí) era una barriada d’aquell poble que toca a La Llagosta, també, encara que indirectament, es pot associar el nom del Montornès, lloc on Joan Riera Guardiola tenia el domicili i segons la declaració de la seva vídua aquells patrullers que ja disposaven de la documentació del seu marit van presentar-se el mateix dia 20 de Juliol a casa seva buscant sobre tot armes i documents.
Amb referència als pobles veïns de Montcada, cal tenir en compte que l’Enric Giralt Massó va ser l’única mort d’un antifeixista ( aquesta era l’expressió que s’utilitzava en aquells dies) produïda en els primers moments d'esclatar la Guerra Civil. Aquesta dada reafirma la nostra hipòtesi que hem exposat. (2)
Fins aquí la nova aportació, fruit dels testimonis que hem trobat documentats. És a dir, la del senyor Cunill i la vídua de Joan Riera Guardiola tots dos testimonis sota jurament. La seva història ens pot semblar una mica rocambolesca o bé d'un guió de pel·lícula, però si que aporta una quantitat de dades que com a mínim, són dignes de tenir en compte.
Podria ser aquesta la veritable història del primer cas, entre les morts, que van produir-se a Montcada durant la Guerra Civil.?
Notes:
(1) La Causa General va ser un procés obert una vegada l finalitzada la Guerra Civil ( Decret del 26/4/1940) amb la intenció de depurar i castigar a tots els que varen intervenir en actes delictius comesos a tot el territori durant la dominació roja.
(2) Els dies 18,19i 20 de Juliol del 1936 hi van haver moltes morts i ferits. Deixant a banda Barcelona, tant a Montcada com els pobles del seu voltant, les morts, millor dit els assassinats varen ser tots de gent de dretes, religiosos, propietaris, etc , l’única excepció que confirma la regle és l’Enric Giralt. A partir del dia 21 en endavant ja apareixen altres casos de “patrullers” que morien “accidentalment”, eufemisme habitual amprat quan s’anunciava la mort d’un dels seus , produïdes en circumstàncies, diguem -ne... " sospitoses”.
(1) La Causa General va ser un procés obert una vegada l finalitzada la Guerra Civil ( Decret del 26/4/1940) amb la intenció de depurar i castigar a tots els que varen intervenir en actes delictius comesos a tot el territori durant la dominació roja.
(2) Els dies 18,19i 20 de Juliol del 1936 hi van haver moltes morts i ferits. Deixant a banda Barcelona, tant a Montcada com els pobles del seu voltant, les morts, millor dit els assassinats varen ser tots de gent de dretes, religiosos, propietaris, etc , l’única excepció que confirma la regle és l’Enric Giralt. A partir del dia 21 en endavant ja apareixen altres casos de “patrullers” que morien “accidentalment”, eufemisme habitual amprat quan s’anunciava la mort d’un dels seus , produïdes en circumstàncies, diguem -ne... " sospitoses”.
Josep Bacardit Sanllehí
Ricard Ramos Jiménez.
3 comentaris:
Ja hem parlat altres vegades d'aquest episodi de la guerra civil on el protagonista es l'Enric Giralt. De fet en el nº 17 de Quaderns de la Fundació ja en faig esment a reçó de l'homenatge que l'Ajuntament de Montcada li fa l'endemà de la seva mort ,convocant un ple extraodinari. Vertitablement es un de tants casos que dificilment en treurem l'aigua clara sobre les circumstàncies de la seva mort. Sabem que era de la FAI, que des del mateix moment de l'aixecament militar es va comvertir en patruller a ordres del comité , però tenim dubtes sobre la manera en que va morir.
Vaig tenir una conversa quan escribia aquell article amb un nebot seu, i
evidentment la familia sap coses sobre tot allò que vaig creure oportú no publicar per respecte als descendents del Sr. Giralt i a la seva memòria. Tot el que va passar s'ha d'entendre en un context històric molt determinat i on el fanatisme i la violencia es van apoderar de la vida quotidiana. No es pot entendre de cap més manera la destrucció, l'assassinat , la delació l'odi i la venjança.
Josep Capella
Veig que just avui fa dos mesos vaig fer el meu darrer comentari... perdoneu, però no és que oblidi aquest blog... i a més el trobo interessantíssim i continuo dient que és una llàstima que només el Josep Capella i jo en més petita escala siguem els "únics comentaristes". Gràcies amics per aquest blog i també al Josep pels comentaris i propostes; aquesta que parles de les plaques a llocs de Montcada i tot el que es refereix al patrimoni, crec que hauríem de fer una mogida d'una vegada i empényer a que es bellugui alguna cosa: ho estem perdent tot per moments i els responsables o els que podrien aturar-ho una mica, de mans plegades, els importa un "bledo".
Elisa Riera
Te raó l'Elisa referent a que els responsables els importa un "bledo".
Vaig quedar satisfet del les jornades sobre le Patrimoni del passat mes d'octubre. Però com la majoria de vegades els que han de prendre decissions no ho fan .Ara l'unic que els interessa son les eleccions municipals. Tots tenen por : els que manen tenen por a perdre escons, els socis pensen fer un grands resultats basant-se en els resultats de les autonómiques, els que van manar una època estan pensant a qui col·locar de numero 1, els que no han manat mai ni manaran ,pensen en no perdre com a mínim el que tenen. Inclus hi ha alguns que pensen que poden pujar considerablement.
Ningú no enten res, perquè la majoria només pensen en el poder i no en el poble.
Es una llàstima que siguin així. Aviat ens els trobarem pel carrer i ens saludaran efussivament com si fossin amics. Amics de uns quants dies cada quatre anys. Que errats que van. Els ciutadans son molt més inteligents i votaran allò que els sembli. A les municipals sobretot votaran a les persones i no als partits. Per tan ja cal que vagin buscant persones honrades i fermes si volen tenir uns bons resultats.Jo en conec unes quantes, poques estan en política i moltes en labors socials i culturals sense cobrar ni un duro.Simplement per amor al proïsme i al poble.
Publica un comentari a l'entrada