02 de gener 2011

LA MORAL CRISTIANA A LES SALES DE CINE

ANY 1940. Quan fer-se un petó era pecat.

Aquells que segueixen o hagin llegit els últims escrits penjats en aquest bloc se n’hauran adonat que estem fent un recull de fets que van marcar a tota una època, és a dir, la generació de la postguerra.

Entre altres aspectes que incidien en aquella societat, vigilada i dirigida sota un règim dictatorial, havia un autèntic intervencionisme sobre com calia guardar la moralitat en llocs públics.Un ventall de normes que l’anomenat “Nacional Catolicismo” imposava de manera coercitiva i d’obligat compliment.

Una d’aquelles “formes reguladores”, era comportar-se en totes les expressions i formes sota l’imperi de la “moral cristiana” i concretament amb aquells locals anomenats cinemes, on presumiblement el règim, preveia que podrien realitzar-se actes “indecorosos” .

Recordem una ordre publicada el juliol de 1940 a tots els Butlletins Oficials que obligava als ajuntaments a fer-ne seguiment dels espectacles públics, com eren en aquest cas les sales de cinema. L’alcalde de Montcada senyor J. Mogas Ventura va ordenar als empresaris dels cines: Colon, “España”, etc. , això: (clicar sobre imatge) :Aquest tipus d’ordres cal emmarcar-les dins de la “creuada” que l’Església Catòlica va emprendre en finalitzar la Guerra Civil i que volia esborrar tots els signes de llibertat (per l’església era llibertinatge) que durant la República eren permesos . Va ser tant el control exercit que va arribar a un punt que semblava que qualsevol acte que es feia podria representar un “pecat” als ulls de la “moral cristiana”.
És evident, doncs, que aquestes mesures moralistes, anavem contra les parelles d’enamorats que aprofitaven la “foscor” de la sala per fer coses “immorals”, cosa que no es podia permetre ja que representaven un mal exemple per la “nova societat” que el nou règim volia implantar. Quines eren aquestes immoralitats?,doncs, a títol d’exemple i sense voler anar més enllà, podria ser uns petons o bé fer-ne unes manetes, etc.

No tenim cap constància a Montcada que s’imposés alguna multa per comportar-se contra la moral catòlica, multes que en alguns casos podrien ser fins i tot de 100 PTA d’aquell temps (uns 250 euros d’ara) .

Hi ha un exemple colpidor que ens demostra fins quin punt es va arribar: En moltes sales de ball es va penjar un cartell que recordava que ballar no és cap pecat (veure imatge a la dreta) .

La gent en general i les parelles en particular, van continuar amb la mateixa rutina, això si, ara amb més cura de no ser descoberts i per tant ja és procurava, en alguns casos d’acord amb la taquillera, per adquirir les butaques més adients on poder seguir fent el que inevitablement el cos (més ben dit les hormones) els demanava.

Un apunt final per descriure com era la societat real d’aquells anys:

Malgrat que és pregonava que tot anava bé la realitat era ben diferent. Segons el regim, Espanya era la reserva moral d’occident on el catolicisme havia triomfat i es presentava com la societat més puritana d’Europa i la realitat era molt diferent ja que era el país on havia crescut més la prostitució. La societat dels anys 40 o 50 se les inventava per poder sobreviure al bell mig d’unes condicions extremes, de penúries i de mancança de tot tipus. Una de les primeres necessitats, era el poder trobar aliments i si calia , anar al mercat negre o estraperlo. Complir amb els preceptes de la moral cristiana era per la immensa majoria de la gent, la més petita de les seves preocupacions.

Josep Bacardit Sanllehí

1 comentari:

Rodolfo Plata ha dit...

LOS VALORES SUPREMOS DE LA TRASCENDENCIA HUMANA Y LA SOCIEDAD PERFECTA QUE ORIENTAN LA ETICA Y LA MORAL DEL CRISTIANISMO LAICO, SUPERAN LOS VALORES BÍBLICOS DE LA RELIGIÓN JUDEO CRISTIANA. El cristianismo se inició como un movimiento laico. La Epístola apócrifa de los Hechos de Felipe, expone al cristianismo como continuación de la educación en los valores de la paideia griega (cultivo de sí). Que tenía como propósito educar a la juventud en la “virtud” (desarrollo de la espiritualidad mediante la práctica continua de ejercicios espirituales, a efecto de prevenir y curar las enfermedades del alma, y alcanzar la trascendencia humana) y la “sabiduría” (cuidado de la verdad, mediante el estudio de la filosofía, la física y la política, a efecto de alcanzar la sociedad perfecta). El educador utilizando el discurso filosófico, más que informar trataba de inducir transformaciones buenas y convenientes para si mismo y la sociedad, motivando a los jóvenes a practicar las virtudes opuestas a los defectos encontrados en el fondo del alma, a efecto de adquirir el perfil de humanidad perfecta (cero defectos) __La vida, ejemplo y enseñanzas de Cristo, ilustra lo que es la trascendencia humana y como alcanzarla. Y por su autentico valor propedéutico, el apóstol Felipe introdujo en los ejercicios espirituales la paideia de Cristo (posteriormente enriquecida por San Basilio, San Gregorio, San Agustín y San Clemente de Alejandría, con el pensamiento de los filósofos greco romanos: Aristóteles, Cicerón, Diógenes, Isócrates, Platón, Séneca, Sócrates, Marco Aurelio,,,), a fin de alcanzar los fines últimos de la paideia griega siguiendo a Cristo. Meta que no se ha logrado debido a que la letrina moral del Antiguo Testamento, al apartar la fe de la razón, castra mentalmente a sus seguidores extraviándolos hacia la ecumene abrahámica que conduce al precipicio de la perdición eterna (muerte espiritual)__ Es tiempo de rectificar retomando la paideia griega de Cristo (cristianismo laico), separando de nuestra fe el Antiguo Testamento y su religión basura que han impedido a los pueblos cristianos alcanzar la supra humanidad. Pierre Hadot: Ejercicios Espirituales y Filosofía Antigua. Editorial Siruela. http://www.scribd.com/doc/33094675/BREVE-JUICIO-SUMARIO-AL-JUDEO-CRISTIANISMO-