Els orígens dels hostalers de Montcada són molt antics. Ja en el segle XIV tenim bones referències històriques que existia una Pobla Vella anomenada: Santa Engràcia o Gracia consagrada a l'any 1007 , situada a prop de riu Besòs, persones erudites en història afirmen que aquesta es trobava en un lloc on avui denominem Vallensana, però antigament era coneguda com a Villa Timinum.A l'any 1381 a petició del Rector, Jurats i prohoms de Montcada (la Pobla Nova) i encapçalats per un tal Pere Riera, un adinerat hostaler, que tenia el seu hostal junt a la via romana més coneguda com a "estrata francesca" que des de la Cerdanya (passant pel Vallès i pel pla de Barcelona) es dirigia al Penedès. Doncs bé, aquests van sol.licitar al Bisbe de Barcelona llicència per trasllat la imatge de la Santa Engràcia, des de la Pobla Vella a la Nova, és a dir, a una capelleta on aquest devot hostaler va fer construir (any 1378), molt probablement a on està avui l'església parroquial de Santa Engràcia. En dita capelleta es venerava originalment a Sant Llorenç i Sant Antoni, desprès ocupà i presidir en l'altar principal la imatge de Santa Engràcia.
Durant segles els hostalers de Montcada van ser molts els que van exercir aquesta activitat a peu de carretera. Arribant al segle XX i a través de la revista satírica "Papitu", (núm. 1375 de 10 juliol de 1935) troben una anècdota protagonitzada per un capellà i un hostaler, presumiblement de Montcada, i per si havien dubtat, aquest comentari està signat per " El sacristà de Masrampinyo". I diu així:
"PARROQUIA PROPAGANDISTA
Un capellà que anava a predicar en un poble, va tenir de fer nit en el camí i s'instal.là en una posada on va èsser victima de totes les calamitats des de la indigestió del sopar fins a les xinxes.
Al dia següent, al pagar el gasto preguntà a hostaler.
- i què, va bé el negoci ?
- Ca. No, senyor! Els passen setmanes sense que vingui ni una sola persona.
- Doncs jo m'encarrego d'acreditar la casa; des d'avui imposaré de penitència a tot el que es confessi amb mi, que pasi una nit en aquesta posada,doncs això és una mena de purgatori"
Un capellà que anava a predicar en un poble, va tenir de fer nit en el camí i s'instal.là en una posada on va èsser victima de totes les calamitats des de la indigestió del sopar fins a les xinxes.
Al dia següent, al pagar el gasto preguntà a hostaler.
- i què, va bé el negoci ?
- Ca. No, senyor! Els passen setmanes sense que vingui ni una sola persona.
- Doncs jo m'encarrego d'acreditar la casa; des d'avui imposaré de penitència a tot el que es confessi amb mi, que pasi una nit en aquesta posada,doncs això és una mena de purgatori"
El sacristà de Masrampinyo
Ricard Ramos Jiménez
Ricard Ramos Jiménez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada