APEL.LES MESTRES

Quedar bé no costa res

Formes que ja no es fan servir en aquest món materialista.

Convé de tant en tant recordar aquella elegància i forma de ser dels nostres avantpassats.
Tot repassant arxius digitalitzats he trobat aquestes rimes escrites per un home de la cultura i dedicades a un amic que aquell dia li feien un homenatge. L’autor s’excusa al no poder assistir a la festa ja que es trobava delicat de salut.

La nota original es reprodueix literalment mantenint el lèxic emprat per l’autor (amb faltes d’ortografia, en aquell temps molt habitual, ja que la normalització d’en Fabra va tardar a ser acceptada per a tothom) , va ser escrita de manera improvisada i per tant sense cap correcció. La mateixa, desprèn aquella forma tant correcta (avui inexistent) i al mateix temps tant intima que mantenien entre ells aquella generació que va viure una època daurada pel que fa a les lletres i activitats artístiques, gràcies a la qual es pot afirmar que van evitar, entre altres coses, que l'idioma català desapareixes .

“El Círcol Artístic” havia organitzat un sopar homenatge a Eliseu Meifrèn ( pintor) i l’autor de la nota és Apel·les Mestres(1) que per cert la seva mort el 19 de juliol del 1936 , va passar inadvertida degut a que aquell mateix dia a Barcelona va esclatar la Guerra Civil . Així ho va escriure:

Amic Meifrèn:

"Quan un home té vuitanta anys
-i mig per afegidura-
ja te dret a que els companys,
gent de seny i de cultura,
no'l fessin anar de nit
ni'l fessin sopà a deshora,
ni qu'el privin d'anà al llit
a son degut temps i hora;
el qual seria priva'l
potser d'un boci de vida,
broma que el Codi penal
castiga per homicida
I com penso que per sort
Tots els qu'aquí us trobeu ara
em desitgeu, no la mort,
sinó alguns anys més encara,
vui creure que comprendràs
la meva discreta absència;
i que fins perdonaràs
eixa falta d'assistència;
perquè ja tens per segur
i ho he desmostrat de sobres
que, com jo, potser ningú
admira les teves obres.
Comptat doncs i rebatut,
et desitjo com suposes,
a més de molta salut,
aquelles tres bones coses,
que segon Carles tercer
son el nervi de l'Historia !
"diner, diner, més diner"....
i aqui pau i sempre gloria! "

Apel.les Mestres (Barcelona, 10 d'abril de 1935)

Josep Bacardit Sanllehí

Notes:(1)Apel·les Mestres ( Barcelona, 1854-1936), també Apeles Mestres, d’acord amb la grafia que ell mateix emprava, va ser un artista dedicat al dibuix, poesia, autor de teatre, música, il.lustració gràfica ,traducció,etc. Visqué els canvis socials i urbanístics de la ciutat, mantenint sempre les arrels culturals de la terra. Va impulsà i reivindicà la categoria artística fins aleshores poc considerada del dibuixant . La seva obra gràfica representa tota una referencia per conèixer els orígens del “còmic” . Com escriptor va conrear diversos gèneres: poesia,teatre,prosa...que sovint fusionava amb propis dibuixos. L’any 1908 va ser investit amb el títol de Mestre en Gai Saber al guanyar tres premis extraordinaris dels Jocs Florals.

Uns apunts més sobre aquest artista: Va guanyar l’Englantina dels Jocs Florals de l’any 1915 amb el poema “ Flors de Sang” (dedicat al conflicte de la primera guerra mundial) entre els quals, cal destacar els fragments de : “ NO PASSAREU!” , lema que posteriorment es fa fer famós i popular entre la població republicana durant la Guerra Civil Espanyola (1936-39).

Era fill d’en Josep Oriol Mestres, que fou arquitecte, entre altres obres (remodelació Catedral, Teatre del Liceu i un llarg etc) va construir la primera casa de l’Eixample barceloní. Aquest arquitecte, acompanyat alguna vegada pel seu fill Apel·les, va visitar moltes vegades Montcada durant el segle XIX ja que va ser ell l’encarregat de valorar les propietats eclesiàstiques que van estar sotmeses a la desamortització.

Fons documentals: Memòria Digital de Catalunya (documents gràfics).