El setmanari satíric “Papitu” (1) ( 1908-1937) va publicar durant moltes setmanes uns treballs dedicats a conèixer els “motius” que existien en alguns pobles de la geografia catalana . Aquests treballs eren publicats en format curt i sense cap comentari afegit . En un principi s’havia pensat només fer-ne referència a uns quants prèviament seleccionats i repartits entre les quatre províncies. L’èxit va superar les previsions inicials i davant les peticions que van rebre van decidir seguir un quan temps més publicant algunes de les moltes sol.licituds que els arribaven a la redacció.
Al nº 384 de 4 d ’abril del 1916 , van publicar el següent sobre Montcada:
Molts d'aquells motius han desaparegut, d'altres encara perduren. Al llegir de nou i recordar a un li pica la curiositat de saber quelcom més sobre el perquè se'ls anomenava així. Estic convençut que com jo hi deu haver molts que els agradaria saber a on vivia, per exemple… en Pela Cuixes … o en Peret de la Ceba , a on estava ubicada … cala Titona.
Si algú dels que segueixen aquestes pàgines tenen alguna resposta o ens poden ajudar, els estaríem molt agraïts .
Quina llàstima que ja no podem fer aquesta pregunta al nostre estimat Miquel Capella Arenas(3) , persona que era tota una experta en aquesta matèria. Alguns dels mots que apareixen al retall del setmanari, en Miquel ja en va fer referència en un seguit articles publicats a la revista "Quaderns" (2) del número 5 al 10. Treball que ara ja forma part de la memòria històrica d’aquest poble .
Josep Bacardit i Sanllehi.
Notes: (1) ”Papitu”, fou una de les publicacions més populars al Principat i creà noves fórmules dins del gènere humorístic galant, imitades per altres setmanaris. Fundat per Feliu Elias Apa el 25 de gener de 1908, intentà de combinar la crítica política i social amb l'erotisme, mantenint sempre un alt nivell artístic i literari. El seu catalanisme d'esquerra, juntament amb els acudits anticlericals que publicà, li donaren mala fama entre la burgesia. Suspès durant la Dictadura de Primo de Rivera, en 1923-26 sortí amb el títol de Pakitu. Va publicar fins el 7 de gener de 1937, amb un total de 1450 números. Els primers col·laboradors de Papitu foren Nonell, Gris, Nogués, Canals, Gargallo, Pidelaserra, Colom, Humbert, Mompou, Labarta, Aragay, Ynglada, Torné Esquius, Junoy i Smith, entre altres artistes, juntament amb escriptors com Carner, Lopez-Picó, Ramon Reventós i Bofill i Mates. La majoria utilitzaren pseudònims. Hi publicaren també Opisso, Castanys, Benigani, Roqueta, Bosch, Moreno i la majoria de dibuixants humorístics d'aquelles èpoques.
(2)” Quaderns” es una publicació editada per la Fundació Cultural Montcada que surt dos cops a l’any. Es una revista de temes de Montcada : Història, tradició, costums, anècdotes, curiositats, fotografies i tot allò que pot ser interessant.
(Foto d’en Miquel, any 2008)
1 comentari:
Gràcies pel record al meu pare en el tema dels motius de persones i cases de Montcada.
Com que vaig parlar molt amb ell d'aquest tema, recordo que jo sempre volia saber precisament quina era la familia actual d'aquestes cases i persones.
Si voleu un dia en parlem doncs potser podria contactar amb els descendents actual.
Repeteixo, moltes gràcies per la feina que feu.
Josep Capella
Publica un comentari a l'entrada