01 de juliol 2012

Mèxic, any 1946. Manifest de protesta enviat a les Nacions Unides .


Entre el comitè de redacció  hi havia  Alfons Boix Vallicrosa (1), militant d’ERC   que va ser alcalde de Montcada i Reixac durant la Segona República Espanyola .

Motius que van originar el document que es va redactar a Mèxic D.F.:

Una vegada finalitzada a l’any 1945  la Segona Guerra Mundial   i davant la passivitat, per no dir traïció  a la República Espanyola , que mostraven les potencies guanyadores envers la dictadura del General Franco ,   principalment  Gran Bretanya, França i EEUU, totes elles  molt més preocupades  pel  repartiment del Nou Ordre Mundial (eufemisme de  botí ) que del problema espanyol


 (Imatge de l'arribada del "Sinaia" amb refugiats  al  port de Veracruz(Méxic)

Cansats d’esperar  i   comprovar  que  Espanya era altre cop moneda de canvi  dins del repartiment de les zones de influència,  un grup de intel·lectuals republicans  espanyols  (molts d’ells catalans) van decidir agrupar-se  i  crear La Unió de Professors Universitaris  Espanyols a l’Estranger ( U.P.U.E.E.) , la majoria eren eminents catedràtics de lletres i ciències que s’havien exiliat al finalitzar la Guerra Civil Espanyola a  Mèxic, Argentina, Veneçuela o Xile.  Després de mesos de reunions i contactes a tots els  nivells , van redactar un document de denúncia  que va ser lliurat   als màxims responsables de les Nacions Unides (2) a fi de que fos llegit i debatut.

El  llarg document  es fa palès de la gran contradicció  i complicitat  que representava  el “tàcit” recolzament  que donen  les principals potencies mundials al règim feixista espanyol, us fem  un resum: 

“…la subsistencia de la dictadura española constituye una victoria del Eje …”, “ … pedimos  que se consolide en todos los lugares el triunfo de las democracias devolviendo a España el ejercicio de la libertad y la dignidad a la vida española que le fue arrebatada por la fuerza de las armas. “


Fan referència al perill  que significa un règim feixista  que ha obligat a exiliar-se, entre altres,  a una bona part de la seva  intel·lectualitat , afegint  la següent queixa :

“… La inteligencia española yace en unas vacaciones forzadas, favorecidas por incomprensible ceguera , por la complicidad internacional …” 

El document finalitza  amb una  important petició i reflexió dirigida al món: 

“… Pedimos justicia para nuestra patria … comprimiendo reflexivamente  una indignación que podria perturbar nuestra obligada serenidad de hombres de estudios…”  i segueix : “… Por imperativos morales e intelectuales , fuimos beligerantes en la guerra mundial que militarmente ha finalizado. Nuestro puesto estaba sin dudarlo junto a las democracias. Para ocuparlo dignamente no hemos omitido sacrificios , por duros y dolorosos que fueran. Nos alarma pensar que puedan ser estériles . Nos hiere como un aprobio que sean ignorados por los demás.   No quisiéramos , con nuestra conciencia de intelectuales y de españoles , limpia de toda claudicación, tener que avergonzarnos por ellos…”

A més d’Alfons Boix (imatge de l'esquerra), el document els van signar, entre altres , el Dr. Bosch Gimpera ( imatge de la dreta ) , els germans Pi Sunyer  , germans Carrasco i Formiguera,  Nicolau d’Olwer, Francisco Ayala, Jimenez Asua ,José Giral ,Dr. Alcala Zamora,Joan  Xirau, Maria Zambrano, Fdo. De los Rios … i  310 firmes més .

Per aquells que vulgui consultar tots els noms, pot cercar el butlletí que s’editava a Mèxic  “España Popular”, pàgina 5 del  numero 319 del 8 de novembre del 1946, o entrar  a l’adreça :

El document no va rebre mai cap resposta oficial , va ser ignorat. Els interessos geoestratègics de les potencies guanyadores de la Gran Guerra hi van prevaler  per sobre  de les reclamacions justes  d’un país destrossat i petit com era Espanya . Com a  pagament del “favor” ,  Franco va facilitar la instal·lació en territori espanyol  de les Bases Militars dels EEUU . La sort de la Segona República Espanyola estava sentenciada.

Notes :
(           (1 )Alfons Boix Vallicrosa  va morir a Mèxic l’any 1964 .Durant el seu exili   va exercir una gran activitat política i intel·lectual , a banda de ser farmacèutic i  professor  de química , va ser un dels impulsors de La Revista Ciència , publicació a la qual hi col·laborava  prestigioses personalitats   mundials.

          (2) Les Nacions Unides es van fundar l’any 1945. Aquesta,  amb la intenció de crear un organisme supranacional a fi d’evitar nous enfrontaments bèl·lics. La veritat és que només , a trets generals , serveix com un  lloc on els oprimits expressen les seves queixes  i en la majoria  dels casos no tenen cap  resposta efectiva.

JOSEP  BACARDIT  I  SANLLEHI

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Sí, la cojuntura internacional un cop acabada la 2 ª guerra mundial va ser molt negativa per la república espanyola a l'exili i pels exiliats arreu d'Europa i Amèrica ( on van anar a parar molts cientifics i homes de cultura).
Els interessos estratègics sobretot dels EEUU passàven per la por al comunisme i per aixó preferien sostenir règims pseudo-fexistes a Europa i América. Tanmateix cal recordar que de l'altra banda la Unió soviètica ( una altra dictadura) sostenia altres règims totalitaris.
Entre uns i altres van acabar d'espatllar el món doncs no es van barallar directament però sí indirectament a través de col·laborar armant a les parts oposades a diverses guerre .
Tot aixó va afavorir també el règim franquista que va durar quasi 40 anys.
El final ja el coneixem, va caure el comunisme i tot i rebutjar-lo per les manques de lliberats, com a mínim feia de contrapés al sistema neoliberal que ara tenim i que cada cop es més dur.
Us recomano que entreu al You Tube i busqueu la entrevista del Jaume Barberá a la Teresa Forcades amb el títol "El capitalisme no es Ètic".Programa del Canal 33 "Singulars" Interessentíssim.
Escolteu amb atenció també una canço de bressol napolitana que canta la compositora Lidia Pujol.
Preciosa.

Gràcies per aquests articles

Josep Capella

Nuri ha dit...


Alfons Boix i Vallicrosa va morir en 7 de març de 1965.