EL PRIMER ALCALDE REPUBLICÀ DE MONTCADA I REIXAC. (En record a una persona oblidada)

(Dibuix que recorda la reunió de diputats i senadors a les Corts Generals del 11 de febrer del 1873, on va proclamar-se la primera República Espanyola )

A Montcada hi ha molta gent que pensa quan es parla de la República, que el primer alcalde republicà que va dirigir l’Ajuntament del nostre poble va ser en Josep Espinasa, elegit l’any 1931 en les llistes d’ERC. Doncs no, resulta que abans ja hi va haver un d'elegit l’any 1873, quan es va instaurar per primera vegada la 1ª República Espanyola. Una República d'una curta existència (febrer de 1873 a desembre de 1874) i que va tenir 5 presidents, entre els quals dos eren catalans com Estanislau Figueras i Francesc Pi i Margall. Va ser un intent d'estructurar una Espanya Federal que donés resposta a les diverses reivindicacions territorials que existien, entre elles la catalana. Ara, en ple segle XXI, això de l’Espanya Federal a tornat a sortir i malgrat el temps que ha passat des del seu primer intent, i sense ganes de ser pessimista, tot apunta que tindrà el mateix final que l’intent del segle XIX.

(imatge de l'esquerra: Estanislau Figueras, a la dreta: Francesc Pi i Margall)

Es deia Josep Viñals Xiol i va ser elegit el 24 d’agost de 1873. L’Ajuntament el formaven: Emili Riera Camarasa i Joan Ricart Giralt com Tinents d’alcalde, Agustí Vila Llobet com a Síndic de comptes, i com a regidors els veïns; Salvador Pi Arús, Joan Sarget Casas , Joan Riera Monmany, Jaume Riera Trias i Josep Ventayol Sanfeliu.

(Signatura del primer alcalde republicà de Montcada i Reixac, segons l'acta de 20 d'agost de l'any 1873)

Una de les seves primeres decisions va ser canviar la forma de dirigir-se al veïnat , seguint el costum republicà és va imposar el mot: “ ciutadans “. Josep Viñals Xiol va ser un altre dels molts catalans que estaven convençuts que s’obria amb la proclamació de la 1ª República una nova època per Catalunya. Època que volia protagonitzar una autèntica revolució en les formes de governar que fins aleshores havien mantingut els diferents governs de la monarquia borbònica. Des de l’any 1868 amb la caiguda de la monarquia i la fugida d’Isabel II, passant pel mandat del General Prim que va nomenar a Amadeu de Savoià com Rei d’Espanya. L’assassinat de Prim , el protector d’Amadeu de Savoia, va fer que aquest renunciés al tron i davant el desprestigi i l’esgotament de les formes monàrquiques per a governar va comportar que és proclamés per primera vegada a Espanya la República , sistema que va ser majoritàriament acceptat per les forces politiques existents. Al parlament espanyol es va dir una frase que resumia l’ambient d’aquell temps : “ … la monarquia ha muerto sola , nadie la ha matado , las circunstancias han traido la República , demosle la bienvenida …”. L’experiment es va caracteritzar per una profunda inestabilitat política i social i també per la violència. Va durar 23 mesos i va fracassar entre altres causes pels conflictes (que feia temps estaven latents) i que van esclatar de cop: les reclamacions dels treballadors, la 3ª guerra carlina, el conflicte cantonal i la guerra dels 10 anys a Cuba. Els militars juntament amb les classes dominants com els terratinents, que veien perillar el seu “status” es van espantar i varen posar fi a una República que va néixer amb molt bones intencions, però que no va reeixir. Catalunya que en un principi va veure amb bons ulls l’oportunitat de reclamar els seus drets, es va quedar altra vegada sense aconseguir res i en aquest cas, cal a dir que l’ocasió era propicia, però la mateixa classe dominat que havia protagonitzat la fi de la monarquia és van tirar enrere quan van comprovar que no podien controlar les vagues i manifestacions que contínuament reclamaven una part més grossa de la riquesa que és generava a costa dels salaris baixos.


(Bandera de la Primera República Espanyola)


Josep Viñals Xiol és va agafar el càrrec amb serietat i va organitzar una milícia local per fer front als escamots carlins que contínuament instigaven a la població amb atacs i robatoris, ell junt amb molts veïns de Montcada, van acudir en defensa de la població de Caldes de Montbui que es trobava assetjada pels carlins. En el seu curt mandat destaca un enfrontament amb el mestre d’instrucció primària Josep Pasqual Vandellòs al que acusava de carlí i absolutista (dictador) i que en lloc d’ensenyar és dedicava a crear tensions. També va tenir algun “rifirafe” amb l’Esglesia on molts capellans feien omilies a favor dels carlins ja que aquests els havien promés aturar la desamortització de latifundis en poder de les ordres religioses.

Per les actes que hem pogut llegir va voler aplicar l’esperit republicà en totes les seves decisions, esperit que ell havia après de les personalitats catalanes que a Tortosa, any 1869, van proclamar el Pacte de Tortosa, un intent dels incipients republicans federals de l’antiga Corona d’Aragó (com Valentí Almirall i també Guimerà) per establir uns vincles dins d’un marc d’una Espanya Federal. Posteriorment a l’any 1873, ja en plena república, el seu primer president Estanislau Figueras va ser partidari d’aquest projecte de federalisme, cosa que li va costar la presidència. Hi ha un fet que ho recorda, es veu que Figueras , cansat d’escoltar discursos sense cap proposta seriosa per a construir l’Espanya Federal va exclamar en veu alta i en català en una sessió del Govern: “ … ja n’estic fins els collons de tots vosaltres…” i seguidament va dir que li convenia sortir a fer un passeig … va caminar fins la propera estació de ferrocarril i va pujar al primer comboi que tenia per destí França i ja no va tornar.

L’Alcalde de Montcada, a instàncies de Arturo Osma, subdelegat del Governador Civil, va ser destituït del seu càrrec el 1/6/1874 .Tot i no aceptar en un primer moment aquesta ordre va signar al cap d'unes hores l'acta . Es pot deduir per la lectura dels documents que existeixen a l’arxiu municipal que l’Alcalde de Montcada era tot un personatge singular , acostumava a finalitzar les seves intervencions amb aquestes paraules: “ ...Fora els absolutistes, fora els carlins i Visca la República Federal ...“ . Sembla, doncs, que no es deixava manipular, aquesta actitud incomodava al poder, el qual, una vegada va controlar els diversos intents secessionistes va decidir canviar els que pensaven com ell. El va substituir al front de l’Alcaldia el Sr. Jeroni Mas.

Li van obrir un expedient i entre altres coses li volien embargar els seus bens . Finalment les circumstàncies polítiques venidores van fer que tot plegat és quedés en un no res.

Fins aquí el relat d’aquest primer alcalde republicà que va dirigir els destins dels nostre poble. Era una persona de la qual no tenim més dades i per tant ignorem a on vivia i quina era la seva professió . Com a polític el seu nom ja no apareix en cap més acta de l’Ajuntament. Els cognom Viñals a Montcada és molt extens i per tant no tenim n’idea a quina branca pertany Josep Viñals Xiol.

Estaríem agraïts a qui ens pogués facilitar alguna dada novadora ja que el personatge s’ho mereix.

Moltes gràcies.

Josep Bacardit i Sanllehí