Ser addicte al règim era un requisit ,entre altres , que calia tenir per a poder participar a la convocatòria.
Eren altres
temps que convé de quan en quan
recordar.
Copia literal del BOE ( Boletin Oficial del
Estado) núm. 257 de 29 d’Octubre de
1964:
No tenim constància fefaent de qui va ser l’afortunat
que guanyar el lloc de treball. Eren, com em dit abans
uns altres temps . La convocatòria va
coincidir amb una ordre(1) enviada directament a tots els Ajuntaments a la que, entre altres coses, es proposava un augment de sou dels
funcionaris públics que en línies generals ( i més concretament els policies
locals) estaven mal retribuïts . El règim volia demostrar que “ España va bien” i que calia posar fi a una irregularitat que es produïa i que era
tolerada per les autoritats locals on
molts d’aquells guàrdies locals es veien obligats a buscar-se la vida com podien,
majoritàriament una bona part tenia un treball complementari fora de l’Ajuntament. Per a situar l’època i el que passava cal recordar que per Nadal
molts d’aquells empleats públics rebien el seu “aguinaldo particular” .
Tots els que tinguin més de 50 anys
recordaran aquelles targetes que
els encarregats de netejar els carrers ( popularment “escombriaires”)o carters passaven per totes les cases desitjant-nos
unes bones festes , així com els obsequis ( com demostra la imatge) que
s’entregaven als guàrdies urbans.
(Imatge actual de policia local)
Com dada complementaria recordem que a l’any 1964 la plantilla de guàrdies locals era composta
per 1 Sergent, 2 caporals i 15 guàrdies . El sou mitja d’un guàrdia ( s’entén sense exercir càrrec de
comandament) era d’unes 30.000 ptes a
l’any (2). L’any 1965 van veure
augmentat el seu sou ( inclou tots
els complements) en quasi un 50%. L’única contrapartida va ser que la plantilla
es va reduir amb 5 números menys , passant de 15 a 10 les places que s’anomenaven fixes . La reducció
de 5 treballadors es va produir majoritàriament per
jubilacions cosa que va obligar a
l’Ajuntament a cobrir les baixes amb noves contractacions de caràcter
temporal ( amb un sou més baix) que
inevitablement al caps d’uns anys
passava de lloc de treball temporal a fixe , degut a les regularitzacions i adaptació de la plantilla a les noves
necessitats que es produïen per l’augment de la població.
(1)
Ordre del Ministeri de la Governació . Direcció General
d’Administració Local. Núm. 3 , referencia 27.386 , Secció 1 de 25 de juny de
1964. (L’ordre deixava a criteri de l’Ajuntament la seva aplicació voluntària a
partir d’aquell dia i que en tot cas
aquesta aplicació no podia superar la data
1 de gener de 1965)
(2)
El sou mig d’un peó de l’Aismalibar era d’unes 48/50.000 ptes
a l’any.
JOSEP BACARDIT
SANLLEHI.
1 comentari:
Feia temps que no entrava al blog.
Molt interessant l'article. Desitjo que penjeu més informacions, ja sé que esteu treballant en altres temes que us donen molta feina.
Ànims i endavant.
Josep Capella
Publica un comentari a l'entrada