19 d’abril 2013

ANY 1927. MULTES A COMERCIANTS


La “picaresca” sobre  el pes , preus o qualitat dels aliments es “més vell que l’anar a peu” .

Per molt que les administracions al llarg dels  temps   han intentat controlar mitjançant lleis   i tot un reguitzell  de normatives  sancionadores ,  no han pogut acabat mai del tot  amb el problema .  L’enginy  d’alguns  ràpidament trobava la forma  com saltar-se aquest controls ( feta la llei feta la trampa) i sant tornem-hi  a ensarronar  amb els preus  , el pes  o  enganyar fent passar una cosa per altra, fet conegut   com “ donar ( o vendre) gat per llebre”. 
 Tot i que en períodes  les autoritats volguessin controlar els preus ( sobre tot en temps de la fam)  no hi havia res a fer,   ja que els botiguers o comerciants  feien el que fos  a fi d’evitar la venda del producte  a preus que hi podrien perdre diners  , em ve a la memòria  el cas( relativament fa poques dècades)  de quan el govern , malgrat l’augment preu del blat , va prohibir la pujada  de la barra de pa . Sí ,  efectivament,  la barra  va mantenir  el mateix preu anterior , però ,  en lloc d’un quilo pesava 900 grams.  Quantes vegades hem cregut que menjàvem  “llenguado” quan era “fletan” el que ens servien , per no dir  el cas de les  maduixes  quan generalment  són maduixots. 
 Com exemple d’un dels molts casos que ens recorden aquestes “picaresques “ ,n’hem recuperat un de Montcada i Reixac . Va ser publicat per  “ La Publicitat” el 11 de setembre de 1927 (1): 


 Ara  , en comparació ,   existeix un més i rigorós control ,  però,   l’Agencia Catalana del Consum ( organisme que te la competència) encara  ha de seguir imposant multes  al descobrir  que  alguns articles no compleixen  el que està anunciat a les seves etiquetes  tant pel que fa a productes  envasats  com a  la venda a granel. 

(1)   Nota complementaria :  Aquelles multes van estar originades arran d’unes inspeccions que la Junta de Proveïments  de la Diputació va fer a la comarca del Vallès. En honor a la veritat s’ha de deixar constància  que  la nostra població va ser  una de les menys sancionades en comparació  amb la resta de pobles com  Sabadell  que encapçalava la llista amb 72 multes , seguit de Terrassa amb 63 , les 18 de Cerdanyola o Ripollet amb 17 . En aquella època els Ajuntaments tenien l’obligació de disposar  dels  corresponents  pesos i mesures oficials  els quals en podien fer us qualsevol persona que ho  sol·licitava  a fi de presentar la denuncia, cosa que per cert  era  un fet  no massa habitual. 

JOSEP BACARDIT I  SANLLEHÍ