Campins (Montseny)
Aquesta estela està situada a l'església parroquial de Sant Joan en el petit
municipi de Campins (Vallès Oriental). Un altre detall d'aquesta estela són les "boles o perles" que adormen l'obra escultòrica d'aquest monument funerari.
És veritat que no hi són les dotze perles (boles) que conformen la Creu de Tolosa, això fa
pensar que aquestes han pogut estar mutilades o caigudes amb el pas del temps o
bé per altres circumstàncies que desconeixem.
 |
| (figura: l'estela descrita, on s'assenyala amb una fita , una de les "boles" o "perles" que van ser esculpides a l'interior de la Creu Tolosana.) |
Una de les maneres d'amagar el simbolisme i/o procedència del difunt/ta obeeix,
segons la nostra opinió, a la necessitat d'esquivar a la temible Inquisició, de
qualsevol signe de "catarisme" . Els càtars, encara que a Catalunya van
tenir certa tolerància per part dels comtes reis catalans, no volia dir que aquests "purs cristians"
no fossin empaitats i denunciats a les autoritats eclesiàstiques. Calia, doncs,
ser prudents i passar desapercebuts entre
la població on convivien. Com exemple del que volem dir, tenim molt bé
documentat el procés i execució del darrer "perfecte" francès: Belibastè,
el qual des de Morella va ser conduït
per engany a França, on va ser detingut, jutjat i cremar a la foguera per la
Santa Inquisició.
Ara passem a donar-vos unes dades més que hem recollit en diferents fons bibliogràfiques i arxius.
Bisbat de Barcelona
S'esmenta dintre de la bibliografia assenyalada que Lluís II el Balb, l'any
878 donà propietats al bisbe Frodoí, i en fa esment de l'església de Breda i la
de Campins. (S IX).
(Imatge de la dreta: Creu perlada de Tolosa)
L'Església de Sant Joan de Campins.
Façana actualment moderna de mig punt. Al damunt un ull de bou, amb
arquivolta, l'absis actual, hi ha la primitiva porta romànica actualment
tapiada.
La Fàbrica
És un temple on es poden observar
diferents elements arquitectònics medievals (probablement del segle XII).
Té una sola nau, orientada cap a ponent (oest) des de les reformes dutes a
terme l'any 1895.
La volta és de mig punt de canó. A la base justa del cor, és veu un arc que
degué ser l'entrada al presbiteri.
L'altar Major fou traslladat a finals del segle XIX i col.locat al
costat oposat. L'actual altar està
format per una gran pedra de granit i fa
de peu, una pica baptismal romànica (abans ubicada al pati de la rectoria.)
Hi ha constància d'altres reformes abans de l'any 1895.
El campanar – octogonal medieval.
Fa mil anys quan Campins ja existia com
a poble. Certamen no disposem de cap cens d'aquella època, però si saben
que els masos de Can Pons i de Can Vives ja hi eren l'any 1208 (Segle XIII)
Família noble i poderosa van ser els Palaus – Castell del Fluvià (a Santa
Maria de Palautordera).
Primer cens de Campins l'any 1360
Observacions d'imatges antigues que he vist: postals de l'any 1920 en el
vèrtex de la façana de l'esmentada església, on hi havia una creu llatina, per
contra, després de la Guerra Civil del 36, es va col.locar una estela discoïdal
(descrita), que ara per ara encara hi és.
En la Sagrera hi havia el vell cementiri que fou traslladat desprès al Turó
de Costa dels Prats.
També es troba en aquest municipi una ermita dedicada a Sant Guillem
d'origen desconegut.
Campins està agermanat amb un poble de França que té com a símbol la creu
Tolosana. (coincidència...?)
FONTS BIBLIOGRÀFIQUES:
(Dades biogràfiques: Juan Lopez i
Cortijo "Indrets, masos i records de Campins" Srevei de Guies Campins
any 2000. Imprés a BC N.
Monografies del Montseny/2 ja citat.
En aquest llibre es fa esment a un petit inventari de l'església de Sant
Joan de Cam pins.... "alguns objectes d'orfebreria del segle XVIII, una
pica baptismal romànica, guardada a la
rectoria a l'altra banda de la carretera de l'església.
"Retalls històrics de
Campins" Nemesio Galea i Elisabet Galea.
Síntesi històrica, geografia de les vessant vallesana i selvatana del
Montseny.. Monografies del Montseny/2. Viladrau 1987, pàg. 155 – 158.
Altres informacions
L'Església parroquial de Santa Maria de
Palautordera, porta a la façana principal dalt, al vèrtex, una creu "tolosana".
Sant Celoni
Hi era en aquest territori una Comanda dels Cavallers Hospitalaris des de 1151 fins la pèrdua l'any 1405.
Campins o "Vila Campinos" l'any 878. Sant Joan de Campins surt
documentada l'any 1231. Formava part de la demarcació de l'antic castell de Montclús.
Ricard Ramos Jiménez
5 comentaris:
N. Galea . Enhorabona .
L'any 1994 , vam publicar la primera edició del llibre " Retalls Històrics de Campins " i la segona edició el 1997 . Des de llavors hem recopilat molta més informació d'aquest municipi .
Des de setembre de 2010 i aprofitant els treballs de Recuperació que és portaven a terme als forns de ciment de campins , vam Començar a treballar per Conèixer com va ser la construcció i el funcionament dels forns .
Al març de 2012 vam treure a la llum més informació sobre " Construcció i Funcionament dels forns del Ciment de Campins " publicat en , Monografies del Montseny 28 .
És en aquest període de temps que buscant informació , arriba a les nostres mans algunes fotos antigues a part de les que ja teníem anterior ment i ens tornem a adonar, que en el vèrtex de la façana de l' esmentada església , on hi havia una creu llatina , per contra , Després de 1930 en endavant, és va col•locar una roseta . Al juny de 2013 i per causes del destí , li fem unes fotos a aquesta roseta i ens donem compte, que és una lapida funerària . Buscant informació per internet trobem per casualitat la vostra pàgina i la sorpresa és que el que busquem és una estela discoidal .
Estem buscant informació però és una mica lent , podem avançar alguna cosa sobre algunes preguntes que ja s'ha publicat en aquest bloc :
En les fotografies que disposem de la antiga Sagrera on hi havia el vell cementiri , no s'aprecia aquesta estela .
Campins està agermanat amb un poble de França que te com a símbol la creu Tolosana . ( coincidència. .. ? ) , pot ser que no ja que Campins té una ermita dedicada a Sant Guillem igual que el poble francès, i hi ha documents de la casa Pons que parlen d'aquest patró ( sant Guillem ) .
L'estela discoïdal pot pertànyer a la família Pons de Campis ja que al 1702 , el rei Felip V a els atorga als Pons el títol de ciutadans honrats de Barcelona i d'aquesta manera poden enterrar-se en el presbiteri de l'església.
Benvolgut senyor Galea,
Avui he llegit el seu comentari. Moltes gràcies.
Aquesta mancança per contestar-vos puntualment ha estat motivada perquè recentment m'han operat (pròtesis genoll)i no he pogut accedir accedir al blog.
Trobo molt adient el seu interès pel tema de Campins. Espero que noves troballes puguin afegir-se amb allò que fins ara coneixem.
Rebi una salutació ben cordial
Ricard Ramos
Mol curiós a L'església del Brull i a una pintura que fa referencia al pelicà càtar, si no vaig errat son fetes al 1935. El pot veure a l'enllaç https://db.tt/nYwveCpW
A finals de setembre de 2013, un rètol al taulell d’anuncis parroquial comunicava que l’església de Sant Joan Baptista de Campins romandria tancada a partir del diumenge 6 d’octubre de 2013, per reformes. Les obres, son dirigides per l'arquitecte Manuela Martín.
Les obres de restauració , han permès, entre moltes d’altres coses, recuperar tot un seguit d’elements que, no han tingut l'oportunitat de ser reconeguts fa molts anys . Alguns d'ells, pertanyen a un d’un dels arquitectes més destacats del Modernisme català, deixeble i col•laborador d’Antoni Gaudí, l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol i Gibert (1879-1949).
Al 1940 Mossèn Ramon Mariné es fa càrrec de l'església de Sant Joan de Campins i comencen les tasques de neteja i d’arranjament del temple, molt malmès després de la guerra civil .
La construcció per Jujol, d’una casa a Campins, Can Dot, on actualment s’ubica el Restaurant Maria Rosa, va fer retrobar-se amb un vell amic, Mn. Ramon Mariné, rector de l’església de Sant Joan Baptista, que li va demanar que l’ajudés en les tasques de recuperació de la parròquia, que havia sofert nombrosos danys . Amb el mecenatge del Sr. Dot, i la col•laboració de la gent del poble, Jujol es va bolcar amb Campins .
El que els Campinencs anomenen la creu de pedra situada a l'façana, de l'església damunt la porta d'entrada, és una talla, en forma d'una estela discoïdal (moderna) segons fonts consultades.
L'estela de Campins, tot i que en la forma externa i les seves dimensions pren com a patró les esteles discoïdals antigues, va ser realitzada entre 1940-1949.
Aquesta estela no està feta d'una sola peça, com són totes les esteles medievals, sinó que té quatre sectors adossats per tancar el cercle, com s'aprecia en la fotografia. Segurament això es va fer així per facilitar la col • locació de les boles entre els braços de la creu. El tipus d'acabat suggereix la utilització d'eines mecanitzades.
L'estil artístic de la peça no té res de romànic o gòtic, com hauria de tenir si fos dels segles XII i XIII.
Inscripció: " Pie pellicane, Iesu Domine, Me immundum munda tuo sanguine ".
És un fragment d'un dels cinc bells himnes que Sant Tomàs d'Aquino (1225-1274) composta en honor de Jesús en el Santíssim Sagrament en el Papa Urbà IV és (1261-1264) sol • licitar quan el Papa va establir per primera vegada la festa del Corpus Christi a 1264. l'himne es troba en el Missal romà com una pregària d'acció de gràcies després de missa. Es concedeix una indulgència parcial als fidels que devotament reciten aquest himne.
En resum, es tracta d'una estela discoïdal molt ben treballada, molt original i que recull diferents elements de les discoïdals antigues.
Dades biogràfiques: La mostela - la revista de Campins, nún. 41 . / Pedro Zarrabeitia Miñaur / Autor del llibre Esteles discoïdals d'Euskal Herria .
Sr. Nemesio,
He llegit amb atenció el vostre darrer comentari. Sembla que les obres realitzades darrerament a l'església de Campins ha posat llum sobre el fet de l'estela suposadament antiga i que aquesta podria ser d'una obra feta entre l'any 1940 i 1949. I jo em pregunto, si ha estat tan clarificant les noves descobertes, com no ha transcendit l'autor o autors de l'esmentada estela ?
Salutacions cordials.
Ricard Ramos
Publica un comentari a l'entrada