Any 1895. Així ho va fer saber el
Circ Eqüestre(1) a tots els abonats i
públic en general . Complia una ordre
governamental que havia declarat il·legal parlar en català en la majoria de centres oficials de Catalunya( jutjats, registres, correus i
telegraf,la missa , espectacles de
masses, etc) .
Any 1895. Plaça de Catalunya . A la dreta , el Circ Eqüestre , amb capacitat per a 3000 espectadors.
El setmanari satíric La Esquella
de la Torratxa(2) se’n va fer ressò publicant un article signat per A.March(3) el qual irònicament ridiculitza el sense sentit que
tenien aquelles cícliques prohibicions a la que va estar sotmesa durant segles
la llengua catalana . Cal situar
l’article dins d’un període en
que una bona part de la burgesia
catalana s’expressava públicament en castellà , entre altres
motius , com un signe de categoria i distinció
que els diferenciava de la resta de
gent ( majoritàriament treballadors, gent humil, etc) que parlaven la “vulgar”,
per ells, llengua catalana . Copiem literalment ( escrit en català antic) el treball
publicat el 30 d’agost del 1895:
--------------------------------------------
“ ¿ Qué’s pensaven vostés? ¿Qué la
llengua catalana era una cosa legal, honesta, pacífica, y que podían dir “ Déu
vos guard” , en veu alta, sense incorre en la més minima responsabilitat?. Donchs
s’equivocan.
Diumenge, al Circo Eqüestre,- ¡ al Circo Eqüestre havia de ser!- va
averiguarse que la llengua catalana està gubernativament prohibida. Aquí
no s’admet més que la llengua de badella,
la de porch… y la castellana. Un delegat del
jefe superior de la provincia va decretarho verbalment, y es de suposar que quan ell ho
va dir, los seus motius tindria.
¡ Tant que nosaltres haviam traballat, cultivant encarnissadament lo nostre
idioma , resguardantlo d’exóticas influencies y procurant que les nostras criaturas
diguessin pare y mare y ‘ls
venedors de gasseosas cridessin ¡qui
la peta!
Nulla est redemptio, es a
dir; ja estém llestos. En la pista del Circo , no gayre lluny
del lloch hont s’ensenya l’ home salvatje , s’ha pronunciat la
sentencia , y no hi ha més remey que aceptarla resignadament, so pena de ser
declarats facciosos y d’havernos d’entendre no sé si ab los tribunals ordinaris
ó ab los mossos de la Esquadra.
D’avuy endavant hi ha que atemperarse á las circunstancias y ajustar lo
nostre antich modo de ser á las conseqüencias
del decret del Circo
Eqüestre .
¿ Que ‘l lector se diu Pi,Camps, Prats, Valls ó Passarell? . Pues ja sab lo
que li toca: s’agafa l’apellido á corre-cuyta
y se’l converteix en Pardillo, Valles, Prados, Campos y Pino
. ¿ Que ‘ls ve l’idea d’anar á Montserrat? Cuydado ab manifestarho d’aquesta manera : han
de dir que van á Monteaserrado. ¿ Qué
volen indicar que á algú n’hi
falta un bull? . Diguin pura y senzillament : A fulano le falta hervir un poco.
Al principi la cosa ‘ns será una mica violenta; però á forsa de constancia
‘ns hi anirém acostumant, y es probable que ab dos ó tres dotzenas d’anys de
pràctica y uns quan càstichs aplicats oportunament als refrectaris, la llengua
catalana se ‘n haurà anat definitivament á can Pistraus, ó per dirho millor , á
casa Piso-ojales.
¡ Quín daltabaix en las nostras costums!
Tot tindrà que transformarse. Los modismes, los refrans, las frases
exclusivament nostres; fins las llosetas de mármol que hi ha á las cantonadas
dels carrers. La majoria dels noms que portan avuy , hauràn de ser cambiats . A
la memoria me ‘n venen alguns del que imperiosament ho necessitan :
Baixada de Viladecols: bajada de Villadecoles. Bondeu: Buendiós. Capellans: Clérigos. Cap del
Mon: Cabeza
del Mundo . Cendra: Ceniza.
Claveguera : Cloaca. Cotoners: Algodoneros.
Cuch: Gusano. Espolsasachs: Sacudesacos. Malcuynat : Malcocinado. Oli: Aceite. Petons : Besos. Pou de la Figuereta: Pozo del Higo pequeño. Taronjeta:
Naranjita. Tres-llits: Tres-Camas. Y altres y altres que en aquest moment no
recordo, que segurament no son pochs.
De las nostras frases vulgars y corrents
no n’ha de quedar ni una. La traducció será difícil y espinosa, però
aixís ho vol la lley… del diumenje passat, y es precis acatarla.
No per fer mèrits, sino per ajudar bonament á adelantar l’arreglo d’algunas
d’aquestas frases: Qui jemega ja ha
rebut : Quien gime ya ha recibido. Un cop fet y fet : Un golpe hecho y hecho.
Enviar algú a can Taps: Mandar alguno á casa Tapones. Mitja figa, mitj rahim : Medio higo, medio racimo. Ser un barret de riallas : Ser
un sombrero de carcajadas . Un
plora micas : Un llora pedacitos.
Plantar la bleda al clatell : Plantar la acelga al cogote.
Per riure per las butxacas: Hacer reir por los bolsillos. Tenir un cap com un tres quartans : Tener una cabeza como unos diez y siete
litros. Nens que jugan á fet: Niños que juegan á hecho . Al cap
d’avall de tot: A la cabeza de debajo de todo. Aixerit com un pèsol : Lindo como un guisante. L’esca del pecat : La yesca del pecado…
¡ Poch podia figurarse ‘l delegat del gobernador y representant seu en lo Circo
Eqüestre que la sèva inesperada
iniciativa portaría tantas y tan graciosas conseqüencias ¡.
Lo més hermós es la plàcida tranquilitat
ab que s’ha verificat la cosa . Ningú ha dir una paraula més enllà de
l’altra ; ningú ha protestat ; ningú
s’ha atrevit á posarhi ‘l més
petit reparo.
-¿ No ‘s pot enrahonar públicament en català? –s’ha dit la gent: - Bueno;
no hi enrahonarém , y llestos.
Hi ha subjectes que fins se’n alegran y ho manifestan ab un valor cívich
que ‘ls honra. – Lo castellà- diuhen
aquests- es més elegant y mes bonich que ‘l català: los diumenjes, sobre tot,
hasta sembla que muda més y dóna certa
superioritat al individuo.-
Jo, francament , no sé per quin cantó agafarho. Ja ho veig que ‘l castellà
vesteix més que ‘l català, especialmente si un te la sort d’apéndrel d’algún municipal d’aquests que rodan per
aquí; però ¡ es tan trist separarse , al
cap de tants anys, d’una llengua que un hom se’n serveix com qui diu de
naixensa!...
“ Setze jutjes menjan fetje d’un
penjat…” . ¿ Es possible que per
mor d’un capritxo gubernatiu ens veyém desde ara obligats á dir: -Diez
y seis jueces comen hígado de un ahorcado?...
A.MARCH .
---------------------------
Notes:
Circ Eqüestre : Inaugurat el 21 de maig del 1879 es va instal·lar al
centre de la Plaça de Catalunya , es va mantenir en actiu fins l’any 1895 quan
les exigències d’urbanització de la plaça el van fer desaparèixer. Malgrat ser
obert a tothom, els espectacles que
programava ple de figures de renom universal
, feien d’ell un circ de luxe , on majoritàriament el públic assistent era de famílies benestants .
La Esquella de la Torratxa : Setmanari satíric, republicà i
anticlerical, fundat a Barcelona el 5 de maig de 1872. Va acabar la seva
trajectòria al número 3.096 , que aparegué el 6 de gener de 1939.
A.March: “Pseudònim”
de Juli Francesc Gibernau( també Guivernau i Guibernau) , periodista i escriptor de la Renaixença.
JOSEP BACARDIT i SANLLEHÍ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada