01 de gener 2013

A LA RECERCA DELS VESTIGIS CÀTARS A CATALUNYA


DESCOBERTA D'UNA ESTELA DISCOÏDAL EN UN POBLE DEL VALLÈS ORIENTAL (Zona del Montseny).  




(Fotografia efectuada amb teleobjectiu, doncs, l'alçada on està situada aquesta estela, no permet  veure a simple vista,  els detalls escultòrics ni l'epigrafia. Tampoc ha estat possible realitzar una foto per la banda del darrera).

DESCRIPCIÓ:

Sobre el vèrtex de l'església – parroquial es troba una estela funerària probablement entre el segle XII i XIII. La situació d'aquesta relíquia arqueològica no s'entén com pot ser en aquest lloc i encara més misteriós, on era durant el període dels anys 1915?. Segons unes  fotografies de l'època en dit vèrtex  hi havia abans  una creu llatina. Posteriorment i com a conseqüència d'una remodelació de l'esmentada església dedicada a Sant Joan,  es va posar l'estela esmentada. Avui per avui desconeixem si aquesta pertanyia o no d'un antic cementiri de la zona.
Entre la seva epigrafia i simbolisme encara sense poder desxifrar totalment, es pot  apreciar una antiga i primitiva simbologia cristiana, és a dir, el mite càtar del "Pelicà".
Segons la interpretació feta  per la Inquisició sobre el mite càtar és diu el següent:[1]

"El pelícano era un ave tan clara com el Sol y seguia al astro rey en su trayectoria. Por tanto, a menudo dejaba solos a sus crias en el nido. Fue durante su ausencia  cuando intervino la Bestia diabólica. Cuando el pelícano regresó, encontró a sus hijos despedazados. En seguida los curó y los resucitó. Pero como los pelícanos habían sido muertos y resucitados varias veces, su padre decidió un dia ocultar su luz y permanecer a su lado en las tinieblas. Cuando llegó la Bestia, la venció y la puso fuera de combate".

La creença de què el pelicà alimentava a les seves cries amb la seva pròpia carn i sang, va perdurar durant els segles medievals; per això és fàcil que es pogués establir una estreta analogia entre aquest comportament d'aquest singular animal i el sacrifici, resurrecció  de  Crist per salvar-nos.
Els càtars materialitzaven en els "perfectes" (també coneguts com els "PURS"), amb dos  dos grans valors  que encarnen la figura del pelicà: l'abnegació i el sacrifici pel seu proïsme.



(Imatge: Una de les moltes representacions d'aquest pelicà en vitralls, capitells,quadres, retaules, etc. de moltes esglésies i basíliques, especialment a França.)

Què són les esteles funeràries discoïdals?

Una de les antigues formes de senyalitzar les tombes foren les esteles funeràries discoïdals, prou comunes a les nostres comarques en època medieval i moderna i poc o gens utilitzades en el present. Com  el seu nom indica es tracta de peces tallades en pedra en forma de disc, generalment decorat, amb un peu. Emprades com a senyalització de l'emplaçament d'una sepultura, poden aportar, o no, alguna informació sobre la persona o el llinatge a partir del dibuix o motiu heràldic, etc.

Esteles medievals d'influència Occitana a Catalunya 

Segons opinions de diferents especialistes en aquesta matèria, com:  Carles de la Casa Martínez, C. Josué Simoneda, i J. Menchon de Bes, manifesten l'any 1989, que els orígens de les esteles medievals cristianes a Catalunya, deriven de la cultura Occitana, les raons on es recolzen aquests erudits estan motivades entre altres qüestions per:

·         La proliferació d'aquestes peces en les centúries dels segles XII i XIII, han estat per la forta  relació entre Catalunya i el Llenguadoc.

·         La gran participació Occitana en la repoblació de la Catalunya i Catalunya Nova.

·         La fundació de Poblet per part dels monjos de Fontfreda.

·         La relació temàtica  relacionada clarament amb Occitània,  com la Creu Comtal de Tolosa.
(imatge: Creu de Tolosa (França)

Del territori estudiat sobre la troballa i catalogació d'aquestes peces funeràries, ha estat principalment a la província de Tarragona. També podríem esmentar d'altres situades al Pallars, Ripollès, Comarca de Solsona i la Noguera, Girona i Santa Pau,  així com: en el  Bages, L'Anoia, Conca de Barberà, La Segarra i Alt Cap.

Del Vallès Oriental i Occidental, Baix Llobregat i  El Garraf, tant  sols hi ha constància (notícies)  a Rubí. [2]

La temàtica  decorativa per excel·lència, com la majoria de les esteles, és la Creu; mostrant-se també oficis, motius geomètrics, heràldics, vegetals, epigràfics, etc.

En l'estudi exhaustiu d'Eugeniusz Frankowski "Estelas Discoideas de la Península Ibérica", segons una reedició publicada  per l'Editorial Istmo (Col.legi Universitari)  l'any  1989, així com els treballs de Josep M. Gómez –Tabanera: "Mito y simbolismo de las estelas discoideas funerarias de la Península Ibérica" ; Fermí de Leizaola: "La Estelas Discoideas de Euskalerria"; Francesc  Zubiaur Carreño (Pamplona): "Estelas Discoideas de Navarra. Leo Barbé Lectoure (França): "Ante el estudio de las estelas discoideas y del simbolismo relegiosos. Cuestiones de terminologia". E. Marc Simon (Zaragoza): "Estelas discoideas aragonesas". Carles de la Casa Martinez i Josep Menchon i Bes: "Estelas Medievales en Cataluña", això com altres autors que hem pogut documentar-nos, no s'especifica, ni es fa cap ressò de la simbologia o versemblança amb  l'estela funerària trobada al Montseny, que segons la meva modesta  opinió i pel que es pot deduir del primer cop de vista sobre  l'epigrafia i el simbolisme d'aquesta, es tracta d'una estela "càtara", d'un "perfecte o una perfecta", forma com és denominava al creient càtar, així com també: "pur", "bons homes" etc. .  [3]


Resum:  Desprès d'aquestes primeres consideracions sobre aquesta descoberta arqueològica,   producte d'atzar i de la  curiositat, cal ara que els especialistes, els erudits en aquesta matèria,  aportin els seus  coneixements per catalogar acuradament aquesta peça, que de confirmar-se la seva procedència (càtara) caldria tenir cura de la seva restauració i conservació per part dels organismes del patrimoni cultural del nostre país.   

Ricard Ramos Jiménez
desembre de 2012




Notes:
[1] 
" La mitología cátara"; Jesús Ávila Granados. mr edicions Madrid 2005. 
[2]
Encara què s'ha d'esmentar que l'any 2010  en el territori del poble de Montseny es va treure d'una cabana de pastor coneguda com la Sitja del Llop,  una estela prehistòrica que feia de mur en dita cabana. Avui es troba exposada en el lloc del Mirador en el poble abans esmentat.
[3]
L'epigrafia de l'estela que estudiem,  hi ha una paraula que es pot llegir :  "munda", la qual pertany a una frasse  llatina, que diu: "Omnia munda mundis"  una dita  de tipus antimoralistica, gust fort i religiós, què traduïda  literalment significa:  "purs tot és pur" (per descomptat, per a aquells que són purs de cor i de la ment" o fins i tot d'ànima pura.

1 comentari:

Xavier ha dit...

Això és una "passada". Molt bona descoberta!