Les hemeroteques de tant en tant proporcionen alguna sorpresa, com és el cas de l’escrit que un ciutadà de Montcada (1), va adreçar a un setmanari (2) amb el prec que fos publicat. L’escrit, denuncia "sense pels a la llengua", tot allò de negatiu que va significar per al nostre poble, l’època coneguda com: la Dictadura del General Primo de Rivera (3), on la manca de llibertats polítiques i la repressió del catalanisme van ser unes de les seves característiques més destacades.
Dit escrit es va enviar just després de la dimissió de Primo de Rivera, (gener del 1930), és per això que s'ha de reconèixer a l’autor de la denuncia, la seva valentia, doncs, aquell “dictador” va ser substituït per un altre, el General Berenguer que amb el vistiplau del Rei Alfons XIII, va mantenir la mateixa política repressiva.
Copiant l’estil de l’escriptor francès Emile Zolà , quan a l’any 1898 i sota el títol: “ J’acusse…!” va dirigir una carta oberta al President de la República Francesa on manifestava la injustícia que s’havia comès al militar Alfred Dreyfuss , acusat d’un crim que no va cometre. Emile Zolà , exigia responsabilitats als poders públics per haver permès aquella farsa de judici.
El veí de Montcada amb el seu particular “ACUSO” , exigia el mateix, i així es va publicar:
.jpg)
Notes :
(1)
Signa l’escrit
Adolf Masriera i Gispert i segons el
setmanari viu a Montcada . No hem pogut esbrinar a on vivia .
(2)
Publicat el 1 de març del 1930 al setmanari “ La
Campana de Gracia” , numero 3166, pàgina 3.
L’escrit d’Adolf Masriera va
tenir repercussió i va originar controvèrsies a molta de la premsa d’aquella època .
Curiosament , des de Montcada , ningú dels que eren acusats directament va dir ni mu.
(3)
Aquella
dictadura va durar sis any i mig . El
sistema monàrquic ja no tenia solucions ,
la crisi política i econòmica-recordem el crash del 29-
s’emportà per davant a Primo de Rivera i al pocs temps al
desprestigiat Rei Alfons XIII. Havia arribat l’hora del canvi de regim : La
II república .
JOSEP
BACARDIT I SANLLEHI
1 comentari:
Si, estem parlant de l'època del caciquisme. Sovint quan és parla d'aquest tema, pensem en la Espanya profunda. Però no, aquí també passava, però d'una altra manera.
Hi han anécdotes molt curioses com la de una ric montcadenc a quí anomnàven " el tio ansia" que tenia molts diners i que mai en tenia prou, sempre anava darrera de poder comprar terrenys i cases. Mig poble era seu . Va fer molts diners practicant l'usura i l'estraperlo.
El tema de l'estraperlo donaria molt de sí. Molta gent es va fer rica d'aquesta manera. Gent que van
esdevenir famílies molt "respectables".
Josep Capella
Publica un comentari a l'entrada