Existeix avui aquesta industria
de captaires? , la resposta és sí. Només cal preguntar-li a qualsevol viatger
que tingui per costum l’ús dels
serveis de Rodalies de Renfe o de FGC ,
on cada dia comprova com apareixen els
ja, per ell, “familiars” personatges sol·licitant caritat . Qui no ha escoltat
alguna vegada : “ …perdonen las molestias, no tengo trabajo , no tengo dinero, no
tengo para leche o pan para mis hijos , …”
, “ …es triste pedir pero mas
triste es robar…” , etc. Aquest
tipus de persones , són en general, autèntics professionals que treballen en
una industria ben organitzada , operant
com una multinacional es
reparteixen entre els diferents “ clans” les zones on desenvolupar el seu lucratiu “ofici”.
Imatges consecutives : Els captaires "treballant" en una linia del Metro.
Literalment i només canviant la data de 1925 de l’article-denuncia , avui, si es publiqués , seguiria sent d’actualitat. Han passat 87 anys i malgrat els progressos
que la societat ha fet, sembla que el problema de fons que
origina aquesta realitat social no s’ha solucionat, és més, l’actual crisi
social-política-econòmica a posat de
manifest que cada dia hi ha mes
famílies que l’única sortida que troben
es exercir de captaires.
Però una cosa es exigir a les
autoritats que persegueixin la industria de captaires professionals (fenomen social que, agradi més o menys,
sempre existirà) i que històricament sempre
s’ha mogut en unes xifres
“diguem-ne tolerables “ i un altre
és no fes res davant del que actualment
esta passant en referencia a totes
les xifres estadístiques que ens indiquen un augment espectacular de
famílies que es troben dins del que es considera llindars de la pobresa. Sinó si posa remei, tot indica que va per llarg, s'estarà
posant en perill tot el complex
sistema de drets i llibertats que entre
tots tants esforços ens ha costat aconseguir. Però aquest és un altre tema que
algun dia hem parlarem. Desitgem que no es compleixi el que ja denunciava l’article de l’any
1925 , quan afirmava: “…la
mendicitat pren caràcters d’atracament...”
JOSEP BACARDIT I
SANLLEHI
Nota complementària: L’article es
va publicar el 11 de juliol del 1925 a
La Veu de Catalunya ,nº 9074 , pàgina 5.
En certa manera es pot comparar l’ambient polític-social d’aquella època
amb l’actual , on va augmentar
espectacularment l’atur i
els robatoris . El directori militar ,presidit pel General
Primo de Rivera, es va veure obligat a
fer un ambiciós programa d’infraestructures que en part va calmar el malestar
social que existia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada