07 d’octubre 2012

ELS CAPTAIRES, una industria que no para de créixer.

Avui recordem un article (1)  publicat a l’any 1925 . Entre altres coses cita les línies ferroviàries que passen per Montcada com un dels llocs on aquesta “industria” s’exercia  més .


Existeix avui aquesta industria de captaires? , la resposta és sí. Només cal preguntar-li a qualsevol  viatger  que tingui per  costum l’ús dels serveis de Rodalies de Renfe o de FGC ,  on  cada dia comprova  com apareixen   els  ja,  per ell,  “familiars” personatges   sol·licitant caritat . Qui no ha escoltat alguna vegada  : “ …perdonen las molestias, no tengo trabajo , no tengo dinero, no tengo para leche o pan para mis hijos , …”  , “ …es triste  pedir pero mas triste es robar…” , etc.  Aquest tipus de persones , són en general, autèntics professionals que treballen en una industria ben organitzada  ,  operant  com una multinacional  es reparteixen entre els diferents “ clans” les zones on desenvolupar  el seu lucratiu “ofici”. 

 Imatges consecutives : Els captaires "treballant" en una linia del Metro.

 Literalment i només  canviant la data de 1925 de  l’article-denuncia ,  avui, si es publiqués ,   seguiria sent d’actualitat.  Han passat 87 anys i malgrat els progressos que  la societat  ha fet, sembla que el problema de fons que origina  aquesta realitat social  no s’ha solucionat, és més, l’actual crisi social-política-econòmica   a posat de manifest  que cada dia hi ha mes famílies  que l’única sortida que troben es exercir  de captaires.

Però una cosa es exigir a les autoritats  que persegueixin  la industria de captaires professionals  (fenomen social que, agradi més o menys, sempre existirà)  i  que històricament   sempre   s’ha mogut en unes xifres  “diguem-ne tolerables “ i un altre  és no fes res davant del que actualment  esta passant en referencia a totes  les xifres estadístiques que ens indiquen un augment espectacular de famílies que es troben dins del que es considera  llindars de la pobresa.  Sinó si posa remei, tot indica que va per llarg,  s'estarà  posant en perill  tot el complex sistema de drets i llibertats  que entre tots   tants esforços ens ha costat  aconseguir. Però aquest és un altre tema que algun dia hem parlarem. Desitgem que no es compleixi  el que ja denunciava l’article de l’any 1925  , quan afirmava:  “…la mendicitat pren caràcters d’atracament...”

JOSEP BACARDIT  I  SANLLEHI

Nota complementària: L’article es va publicar el 11 de juliol del 1925  a La Veu de Catalunya ,nº 9074 , pàgina 5.  En certa manera es pot comparar l’ambient polític-social d’aquella època amb l’actual ,  on   va augmentar  espectacularment  l’atur i els  robatoris  . El directori militar ,presidit pel General Primo de Rivera,  es va veure obligat a fer un ambiciós programa d’infraestructures que en part va calmar el malestar social que existia.