Un
exemple de la servitud de Montcada
envers Barcelona .
De tots es conegut les avantatges i els perjudicis que suposa viure tan a prop d'una gran ciutat com és Barcelona. Estem sotmesos, entre altres coses, per la nostra situació geogràfica, a moltes de les grans decisions estratègiques que sense comptar amb nosaltres, prioritzen els interessos de la gran urbs barcelonina que (en el millors dels casos son a canvi d'algunes engrunes) se imposen a qualsevol oposició frontal que es faci des del nostre petit poble.
De tots es conegut les avantatges i els perjudicis que suposa viure tan a prop d'una gran ciutat com és Barcelona. Estem sotmesos, entre altres coses, per la nostra situació geogràfica, a moltes de les grans decisions estratègiques que sense comptar amb nosaltres, prioritzen els interessos de la gran urbs barcelonina que (en el millors dels casos son a canvi d'algunes engrunes) se imposen a qualsevol oposició frontal que es faci des del nostre petit poble.
Valgui el que acabem de dir i com
exemple, l’ordre que l’any 1921 l’Ajuntament de Barcelona(1)
va enviar al de Montcada i que al comptar amb el vistiplau del Govern
Civil era d'obligat compliment. L’ordre
fa referència a la importància que tenia per
Barcelona la Mina d'Aigua de Montcada que
abastia d'aquest vital liquid a una bona part de la ciutat Comtal.
L’Ajuntament montcadenc (2) va contestar el següent:
Les condicions van
ser acceptades al moment, però altra cosa va ser el seu compliment
. Anem a pams a l’hora d'explicar que va passar :
De comú acord els dos ajuntaments
es va fixar la zona d'influència al llarg de la Sèquia Comtal
(3) i el consistori barceloní va comprar els terrenys afectats (4)
.
Al mateix temps van convertir-se en jardins públics la zona afectada? , la
resposta és no, un reiterat incompliment
que mai va ser una prioritat per
l’ens barceloní .
Bé, fent un salt en el temps i només com dada complementaria
,finalment potser si que es va complir la voluntat expressada
pels montcadencs , encara que una mica tard , ja que… al cap de 65 anys! i sense ningú recordés que era un deute
pendent , ara podem gaudir en aquelles
zones del Parc de les Aigües de
Montcada i de l’enjardinament del Rec Comtal al seu pas pel barri
Vallbona de Barcelona.
Fotos: A
dalt Parc de les Aigües, a l'esquerra i dreta respectivament la casa de la Mina
a Montcada i el Rec Comtal, al seu pas per Vallbona
En resum, ens agradi o no, hem
pagat , paguem i seguirem pagant un
elevat preu en concepte de
servitud. Avui hem recordat el que va passar l’any 1921
sobre les aigües , un altra dia ho farem
de carreteres i autopistes o de les línies ferroviàries que són també un bon exemple del peatge que suportem al conviure tan a
prop de Barcelona.
JOSEP BACARDIT I SANLLEHI
Notes :
- Antoni Martínez Domingo ( Lliga Regionalista) era l’alcalde Barcelona .
- Tomes Ricart Font , era l’alcalde Montcada i Reixac
- Els preocupava el perill ( no del Rec Comtal , en aquell temps només es feia servir per regar horts ) que es contaminessin les aigües que des de la mina de Montcada eren conduïdes per canalització subterrània fins a Barcelona pel seu consum .
- A Montcada el terratinent Josep Clavell i Montiu n'era el propietari de la majoria dels terrenys afectats . L’home , amb generositat i altruisme , va facilitar la venda de la zona afectada. Generositat i altruisme que en els fons amagava una bona contrapartida , un negoci que el va fer encara més ric . Estem parlant de la aprovació del projecte que en aquells anys es va posar en marxa: La urbanització , parcel·lació i construcció del que va ser el segon eixample de Montcada , i que ara tots coneixem com la zona de Montcada Llevant .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada