Cal situar-nos en plena dictadura del General Primo de Rivera
(1923/29) , època política coneguda com la del "Directori Militar" on
es van suprimir els partits polítics, sindicats, etc. A Catalunya es va prohibir i perseguir acarnissament la llengua catalana i el seu ensenyament a les escoles,
les entitats de signe catalanista i
qualsevol símbol identitari (entre altra la senyera o la Mancomunitat de Catalunya)
de la nostra cultura.
El general Lossada va ser nomenat governador civil de
Barcelona i junt amb el general Barrera (capità general
de la regió militar) van ser els encarregats
d’aplicar les ordres que el "Directori Militar"
va imposar arreu de la geografia espanyola
i específicament de forma
calculada a Catalunya. Tant un, com
l’altre, circumstancialment i per motius
diferents, tenen el seu nom lligat a la història de Montcada.
Els fets (2) que tot seguim expliquem, encara que semblin menors o anecdòtics, no deixen de ser representatius de fins quin punt va arribar la repressió a Catalunya, són aquests:
4 de febrer del 1924. El general Lossada va imposar quatre multes a uns veïns de Montcada. Segons el governador el dia de Sant Antoni Abad , la colla dels
Tres Tombs portava quatre banderes
catalanes i per contravenir la prohibició sobre l’ús de la bandera catalana, va decidir multar amb 500 pessetes al capellà !... i a un estudiant de medicina i amb 250 pessetes els dos veïns que conduïen el carruatge. Sobre aquesta “ insòlita” sanció imposada a
un clergue, va respondre a les preguntes
dels periodistes, fen mofa: “…puede
ser que debido a esto los curas me excomulguen, però que sepan que el general
Primo de Rivera ya dijo que no se toleraria
al clero hacer política” . Era tot un avís
per a navegants.
Perquè el capellà i l’estudiant van rebre multes més elevades? , els motius, segons el general Lossada, eren que el mossèn no hauria d’haver “beneit” el carruatge i a l'estudiant per fingir que socorria, dins del carro esmentat, a un malalt. Un es pot preguntar com disposava el governador de tant detallada informació? , la resposta cal buscar-la en els habituals “estiracordetes”(3) que van aparèixer com bolets i per tal de fer mèrits eren “més papistes que el papa” , informant fil per randa del que feien els enemics del “nou regim militar”. Aquests “estiracordetes “ van militar en l’única formació política que es va autoritzar: “La Unión Patriòtica” (còpia del Fascio italià). A Montcada la va presidir l’alcalde Esteve Riera Pubill (1923/29).
Tot i que la nota no especifica els noms, creiem que es tracta del mossèn Pau Faura(de tarannà catalanista) de la parròquia de Sta. Engràcia i possiblement del jove i futur metge Josep Espinasa (l’any 1931 , alcalde de Montcada).
A dalt imatge d'octubre de l’any 1924: Presa de possessió del nou governador civil de Barcelona Sr. Milans del Bosch. D’esquerra a dreta, Alfons Sala (Pres.Mancomunitat), Carlos de Lossada (X), fins aleshores governador civil, el segueix Joaquim Milans dels Bosch i Darius Romeu ( alcalde de Barcelona) A baix:Emilio Barrera,capità general de Catalunya en aquella època.
El que segueixen aquest bloc segur que recorden, ja que n’hem fet referència
algunes vegades, al fet que
els generals Barrera i Milans del Bosch eren personatges que tot sovint ens visitaven, doncs, mantenien estretes relacions amb moltes de les
famílies que en aquella època estiuejaven a casa nostra (els Carbonell-Del Rio, Bonet, etc) . L’any 1932 el
general Barrera , arran de la temptativa
fracassada del cop d’estat contra la República coneguda com la “Sanjurjada” , sabedor que era reclamat
per la justícia es va amagar uns dies a Montcada , probablement en
alguna/es de les moltes torres propietat
de les famílies abans referides, fins que va aconseguir passar a França. Tant
ell com el seu fill de nom Alfons (personatge sinistre que va protagonitzar capítols
lamentables i criminals) , en alguns dels
seus actes tenen associat el nom al poble de Montcada i Reixac.
Rafael del Rio
del Val , conegut també com Marques de Casa Pinzon . Era advocat d’ofici i va
ser tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona durant la Dictadura de Primo
de Rivera, època que va gaudir d’un considerable poder de influencia .Ell, junt amb el seu cosí Josep Bonet , amdos estiuejants a Montcada, van apadrinar com
alcalde de Montcada a Esteve Riera Pubill.
No tenim constància durant el breu període que va exercir el seu mandat que el general Lossada en visités alguna vegada. Però, el destí en aquest cas li tenia reservat un dramàtic final que l'uniria per sempre a Montcada. Jubilat i amb 78 anys , als inicis de la guerra civil va ser detingut a Barcelona per les patrulles anarquistes el mes d’octubre del 1936 i posteriorment assassinat en el paratge conegut com Torre dels Pardals , lloc situat a la vessant del Turó a prop del cementiri de Montcada. Els avatars de la vida ens permeten fer un paral·lelisme entre els generals Lossada i Milans del Bosch, ja que aquest últim va patir el mateix fatal destí , coincideixen les dates i els anarquistes com autors, amb l’única diferencia que en lloc de Montcada va ser assassinat a les tapies del cementiri de L'Almudena a Madrid. En quan al general Barrera , va retornar del seu exili francès, unint-se al bàndol nacional quan va començar la guerra civil espanyola. Va morir a Burgos l’any 1943.
Per a finalitzar afegir que la societat catalana en general va rebre aquell cop d’estat amb aquell sentiment tant català del que vol i dol. S’ha de dir que per
a molts els va significar un dur i significatiu pas enrere, sobre tot al món cultural
que per enèsima vegada va tornar a posar-se en prova el sentit de resistència que sempre ha tingut . Però, també és
significatiu i denunciable el silenci,
per no dir complicitat que van mantenir molts dels polítics destacables d’aquell període que junt amb molts industrials ràpidament se’n va donar compte que aquella dictadura militar el beneficiava
econòmicament ja que entre altres coses posaria ordre a una societat (sobre tot
la del mon del treball) que era tot una
disbauxa amb predomini de l'incontrolable i contestatari anarquisme. La veritat és que aquella dictadura, malgrat un aparent creixement econòmic i tot el que significava l’Exposició internacional de l’any 1929, no va resoldre el problema de fons,
tot el contrari, el va enquistar i agreujar
donant pas a la II República
i posteriorment la fratricida Guerra Civil .
Notes :
1.
Carlos de Lossada y Canterac (1862-1936).
De família de tradició militar , a part de la seva amistat amb el general Primo
de Rivera, de la seva carrera, tot i que va participar a la guerra de Cuba i
del Marroc, no hi ha gran cosa que sigui destacable. Va presidir
unes setmanes la Mancomunitat de Catalunya.
2.
Aquesta noticia es va publicar a La Veu
de Catalunya, dia 7 de febrer del 1924 , pàgina 4 del nº 8634.
3.
Estiracordetes. És una expressió
catalana que significa: Ajudant del
botxí.
4. Joaquim Milans del Bosch i Carrió (
1854-1936) .Pertany a una nissaga de militars. Amic també de Primo de Rivera,
es va destacar quan era governador de Barcelona per la seva persecució del catalanisme que fins i tot arribava als
sermons dels capellans. A passat a la historia de Catalunya per un fet significatiu:
Va ordenar clausurar el camp del Barça, perquè s’havia xiulat la Marxa Reial ,
provocant una onada solidaria que el va superar, sense voler i ja per sempre s’associa aquest club de futbol a la dita “ més que un club”.
5. Més de 180 entitats catalanes de tots tipus,
així com una quarantena d’alcaldes van ser,
respectivament, suprimides o cessats. La
prohibició en qualsevol acte públic que de forma directa o indirecta expressés
alguna “sospitosa” paraula en català es podria considerar un acte de rebel·lia. L’himne “Els segadors “ va ser prohibit i de retruc la sardana “ La Santa Espina” ja que es va descobrir
algunes lletres que aprofitaven la sardana per expressar el sentiment de repulsa del poble envers la dictadura,
això del “ Som i serem gent catalana,
tant si es vol com si no es vol “ era per ells una manifestació secessionista
Josep Bacardit i
Sanllehi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada