01 d’octubre 2012

El general Carlos de Lossada Canterac (1) i la repressió a la cultura catalana.

História d’uns fets que van succeir a Montcada.

Cal situar-nos  en plena dictadura del General Primo de Rivera (1923/29) , època política coneguda com la del "Directori Militar" on es van suprimir els partits polítics, sindicats, etc. A Catalunya  es va prohibir i perseguir acarnissament la    llengua catalana i el seu ensenyament a les escoles, les entitats de signe catalanista  i qualsevol símbol  identitari  (entre altra la senyera o la Mancomunitat de Catalunya)  de la nostra cultura. 
   El general  Lossada va ser nomenat governador civil de Barcelona  i  junt amb el general Barrera (capità general de la regió militar) van ser els encarregats  d’aplicar  les  ordres que el "Directori Militar" va imposar arreu de la geografia espanyola  i  específicament de forma calculada a Catalunya.  Tant un, com l’altre, circumstancialment  i per motius diferents, tenen el seu nom lligat a la història de Montcada.

Els fets (2) que tot seguim expliquem, encara que semblin menors o anecdòtics,  no deixen de ser representatius de fins quin punt va arribar la repressió a Catalunya, són aquests: 

 4 de febrer del 1924. El general Lossada  va imposar quatre  multes a uns veïns de Montcada. Segons el governador  el dia de Sant Antoni Abad , la colla dels Tres Tombs portava quatre banderes catalanes  i per contravenir  la prohibició  sobre l’ús de la bandera catalana, va  decidir multar amb 500 pessetes  al capellà !...  i a un estudiant de medicina  i amb 250 pessetes  els dos veïns que conduïen el carruatge.  Sobre aquesta “ insòlita” sanció imposada a un clergue, va respondre a les  preguntes dels periodistes, fen mofa: “…puede ser que debido a esto los curas me excomulguen, però que sepan que el general Primo de Rivera ya dijo que no se toleraria  al clero hacer  política” . Era tot un avís per a navegants.


 A Montcada una escena semblant , va originar unes insòlites sancions. La imatge correspon a la diada de Sant Antoni Abad del poble de Hostalets( any 1932) .


 Perquè el capellà i l’estudiant van rebre multes més elevades? , els motius, segons el general Lossada,  eren  que el mossèn no hauria d’haver “beneit” el carruatge  i a l'estudiant per fingir que socorria, dins del carro esmentat, a un malalt.  Un es pot preguntar com disposava el governador de tant detallada informació? , la resposta cal buscar-la  en els habituals “estiracordetes”(3) que  van aparèixer com bolets  i  per tal de  fer mèrits  eren  “més papistes que el papa” ,   informant  fil per randa del que feien els enemics del “nou regim militar”. Aquests “estiracordetes “ van militar en l’única formació política que es va autoritzar: “La Unión Patriòtica” (còpia del  Fascio italià). A Montcada la va presidir l’alcalde Esteve Riera Pubill (1923/29). 


Tot i que la nota no especifica els noms, creiem que es tracta del mossèn  Pau Faura(de tarannà  catalanista) de la parròquia de Sta. Engràcia i  possiblement  del  jove i futur  metge Josep Espinasa (l’any 1931 , alcalde de Montcada).  


El general  Carlos Lossada va exercir només un any com governador civil de la província de Barcelona (entre 1923/24), va ser substituït pel general Milans del Bosch (4) que junt, com ja hem citat abans   general Barrera, van mantenir i aplicar sense contemplacions la  política repressiva (5) que a Catalunya  va afectar a nombroses entitats  que es van veure obligades a presentar els estatuts fundacionals (ara,  escrits en castellà) i algunes van ser, per massa catalanistes, modificades  els seus objectius fundacionals.  A Montcada concretament, l’exemple mes representatiu va ser la clausura de   l’ABI  com també associacions o grups que van veure limitada o prohibida la seva activitat. 


A dalt imatge d'octubre de l’any 1924: Presa de possessió del nou governador civil de Barcelona Sr. Milans del Bosch.  D’esquerra a dreta, Alfons Sala (Pres.Mancomunitat), Carlos de Lossada (X), fins aleshores governador civil, el segueix Joaquim Milans dels Bosch i Darius Romeu ( alcalde de Barcelona) A baix:Emilio Barrera,capità general de Catalunya en aquella època.


El que segueixen aquest bloc  segur que recorden, ja que n’hem fet referència algunes vegades,  al  fet que  els  generals  Barrera i Milans del Bosch  eren personatges  que tot sovint ens  visitaven, doncs,  mantenien estretes relacions amb moltes de les famílies que en aquella època estiuejaven a casa nostra (els  Carbonell-Del Rio, Bonet, etc) . L’any 1932 el general Barrera ,  arran de la temptativa fracassada  del  cop d’estat contra la República coneguda  com la “Sanjurjada” , sabedor que era reclamat per la justícia es va amagar uns dies a Montcada , probablement en alguna/es  de les moltes torres propietat   de les famílies abans referides,  fins que va aconseguir passar a França. Tant ell com el seu fill de nom Alfons (personatge sinistre que va protagonitzar capítols lamentables i  criminals) , en alguns dels  seus actes  tenen associat el nom al poble de Montcada i Reixac.


Rafael del Rio del Val , conegut també com Marques de Casa Pinzon . Era advocat d’ofici i va ser tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona durant la Dictadura de Primo de Rivera, època que va gaudir d’un considerable poder de influencia  .Ell, junt amb el seu cosí Josep Bonet , amdos estiuejants a Montcada,  van apadrinar com alcalde de Montcada a Esteve Riera Pubill. 

No tenim constància durant el breu període que va exercir el seu mandat  que el general  Lossada  en visités alguna vegada. Però,  el destí  en aquest cas  li tenia reservat un dramàtic final  que l'uniria per sempre a Montcada.  Jubilat i amb 78 anys , als inicis de la guerra civil va ser detingut a Barcelona  per les patrulles anarquistes  el mes d’octubre del 1936 i posteriorment assassinat  en el paratge  conegut com Torre dels Pardals , lloc  situat a la  vessant del Turó a prop del cementiri de Montcada.   Els avatars de la vida ens permeten  fer un paral·lelisme   entre els  generals Lossada i Milans del Bosch,  ja que aquest últim va patir el mateix fatal destí , coincideixen les dates  i els anarquistes com autors,  amb l’única diferencia que en lloc de Montcada  va ser assassinat a les tapies del cementiri de L'Almudena a  Madrid.   En quan al general Barrera , va retornar del seu exili francès, unint-se  al bàndol nacional quan va començar la guerra civil espanyola. Va morir a Burgos l’any 1943.

Per a finalitzar afegir  que la societat catalana en general  va rebre aquell cop d’estat  amb aquell sentiment tant  català del que vol i dol. S’ha de dir que per a molts els va significar un dur i significatiu pas enrere, sobre tot al  món cultural  que per enèsima vegada va tornar a posar-se  en  prova  el sentit de resistència  que sempre ha tingut . Però,  també  és significatiu i denunciable  el silenci, per no dir complicitat  que van mantenir  molts dels polítics destacables d’aquell període  que junt amb molts industrials  ràpidament se’n va donar compte   que aquella dictadura militar el beneficiava econòmicament ja que entre altres coses posaria ordre a una societat (sobre tot la del mon del treball)  que era tot una disbauxa amb predomini de l'incontrolable i contestatari  anarquisme.  La veritat és que  aquella dictadura, malgrat un aparent  creixement econòmic  i tot el que significava  l’Exposició internacional  de l’any 1929, no va resoldre el problema de fons, tot el contrari, el va enquistar i agreujar  donant pas a la II República  i  posteriorment la fratricida  Guerra Civil .  

Notes :
1.       Carlos de Lossada y Canterac (1862-1936). De família de tradició militar , a part de la seva amistat amb el general Primo de Rivera, de la seva carrera, tot i que va participar a la guerra de Cuba i del Marroc,  no hi ha  gran cosa que sigui destacable. Va presidir unes setmanes la Mancomunitat de Catalunya.

2.       Aquesta noticia es va publicar a La Veu de Catalunya, dia 7 de febrer del 1924 , pàgina 4 del  nº 8634.

3.       Estiracordetes. És una expressió catalana  que significa: Ajudant del botxí.

4.     Joaquim Milans del Bosch i Carrió ( 1854-1936) .Pertany a una nissaga de militars. Amic també de Primo de Rivera, es va destacar quan era governador de Barcelona per la seva persecució  del catalanisme que fins i tot arribava als sermons dels capellans. A passat a la historia de Catalunya per un fet significatiu: Va ordenar clausurar el camp del Barça, perquè s’havia xiulat la Marxa Reial , provocant una onada solidaria que el va superar, sense voler  i ja per sempre  s’associa aquest club de futbol  a la dita “ més que un club”.

5.     Més de 180 entitats catalanes de tots tipus, així com una quarantena  d’alcaldes van ser, respectivament, suprimides o  cessats. La prohibició en  qualsevol acte públic  que de forma directa o indirecta expressés alguna “sospitosa”  paraula en català  es podria considerar un acte de rebel·lia.  L’himne “Els segadors “ va ser  prohibit i de retruc  la sardana “ La Santa Espina” ja que es va descobrir algunes   lletres  que aprofitaven la sardana per expressar  el sentiment de repulsa del poble envers la dictadura, això del “ Som i serem  gent catalana, tant si es vol com si no es vol “ era per ells una manifestació secessionista
Josep Bacardit i Sanllehi