Celebrem enguany el 81è aniversari d’una de les dates més importants de la nostra història contemporània: La proclamació de la IIª República, que va suposar la lliure determinació dels homes i les dones amb la creació d’un nou règim amb tots els ingredients perquè fos definitiu: garantia d’un esdevenir de llibertat i convivència democràtica.
Deixàrem enrere segles d’autoritarisme i foscor. Reeixia el llarg treball de les classes populars per la llibertat: una lluita gloriosa i tràgica d’organització del moviment obrer en sindicats, partits, ateneus, cooperatives i escoles per assolir l’accés de tothom a la cultura i a la democràcia. Fins aleshores, les lluites dels treballadors eren aixafades per les dictadures de torn i morien els nostres joves en absurdes guerres colonialistes en profit de la saga militar, trastocada per l’ambició i beneïda per l’Església Catòlica, incrustada la seva jerarquia en l’administració i direcció de l’estat.
El nostre desenvolupament polític, econòmic i social anava cinquanta anys per darrere de les nacions de més enllà dels Pirineus quan el 14 d’abril de 1931 férem un gran pas de gegant. El poble fou el determinant que obriria les portes a la llum. El que s’havia de fer es féu, ens desempallegàrem de rèmores i atavismes i s’aprovà una Constitució que ens havia de situar al nivell de les democràcies més avançades del món. La IIª República representa per al nostre país el salt cap a la modernitat que s’havia volgut impedir durant molts anys.
La IIª República seria laica per garantir la llibertat de consciència; i per això es separava la religió de l’estat i es crearien escoles públiques. Seria igualitària per evitar el sotmetiment de cap persona; i per això les dones també votaren i s’aprovà la Llei del Divorci. Seria justa, protegiria els treballadors, i per això es féu la Reforma Agrària i es regulà la Setmana Laboral. Seria una aliança fraternal entre pobles, i per això s’aprovaren Estatuts d’Autonomia. Aquestes no foren totes les mesures, però sí les primeres i més importants que es prengueren. N’havien de seguir moltes altres.
Ja coneixem la història: ens varen impedir que aquell avenç emancipador continués. Un cop d’estat fallit i, com a conseqüència, prop de tres anys de guerra contra el feixisme de dins i de fora i gairebé quaranta anys de dictadura, reduïren a zero tot el que havíem aconseguit.
Ens cal recordar i celebrar, tot i afegint-hi pedagogia, aquella que fou la IIª República amb el ple convenciment que allò que el poble aconseguí es pot tornar a tenir enriquit i millorat, tan bon punt ens ho proposem. Celebrem, doncs, aquells dies i homenatgem les persones que van fer-ho possible.
(manifest: Amical de la República)
1 comentari:
Coincidint gairebé amb la data, només un record pel meu tiet, Diego Miñarro López, que el passat 18 d'abril va fer un any que ens va deixar. Llegint el manifest d'Amical, em sembla sentir les seves paraules gairebé alliçonadores sobre el que representava la Segona República. Ell, que n'era partidari fins al moll de l'os, membre de la lleva del biberó, testimonia encara amb el seu record tot un període de govern guiat pels ideals de justícia i progrés. El pas de la història mou peces i res pot tornar a ser exactament com abans perquè el món ja no és el mateix, però hi ha quelcom a l'ambient (més enllà d'Urdangarins, Marichalars i Borbons amb excuses de mal pagador) que sembla que, d'un moment a l'altre, el comptador s'hagi de tornar a posar a zero...
Tiet, camarada (com sempre em saludaves quan em trobaves), un record amb el cor obert de bat a bat!
Jaume Aregall
Publica un comentari a l'entrada