27 de febrer 2012

LA REVISTA SATÍRICA "PAPITU"


Papitu era una de les més emblemàtiques revistes de la premsa satírica catalana, editada entre el 1908 i el 1937. El seu primer director va ser Feliu Elias.

La ideologia que animà la revista era de tall nacionalista d’esquerres i anticlerical. A les seves pàgines, de gran qualitat literària i artística, hi aparegué la crítica política juntament amb un erotisme considerat a l'època pornogràfica, tot i jugar bàsicament amb els dobles sentits. Aquest erotisme i els atacs contra l’Església es van accentuar després de la dictadura de Primo de Ribera.

Les firmes que van col·laborar eren notables. Entre els escriptors podem trobar a: Francesc Pujols, Màrius Aguilar, Nogueras, Dídac Ruiz,Rafael Moragues, Alexandre Soler, Prat Gaballi, Tubau, Alfons Roure, Ferran Canyameres, Lluís Capdevila, etc.
Entre els dibuixants: Felí Elias (Apa), Nonell, Ramon Casas, Xavier Nogués (Babel), Humbert, Smith, Juan Gris, Labaria, Gargallo, Ramírez, Pidelaserra (Pius), Bon, Rull, Ricard Opisso, Benigani, Bosch, Bernard, etc.

Entre aquells col.laboradors, hi havia un que sota el pseudònim "L'espia de Masrrampinyo" o bé "Miss Masrrampinyo" va escriure diferents articles satírics sobre la societat de Montcada. Concretament i com a mostra hem recuperat de l'hemeroteca del "Papitu" de l'any 1933 mes d'abril, on sota el títol de la Torre de Don Macari, escriu "Mis Masrrampinyo" de manera humorística, una realitat on la publicació local, "L'Esguard" ja 'esmenta i publica més d'un cop, els pixums en alguns carrers de Montcada dient, això:

[...] Abans només els gossos que alçaven la cama a cada cantonada...avui la llargada del "residuo" demostra que els gossos són de dues potes.... això no és cosa nostra. Poden donar-ne referència els veïns de l'escala anomenada de "Can Pila" carrer del matadero, Passeig de Rocamora i altres... (L'Esguard novembre de 1932).

[...] A la nit continuen regant-se les cantonades: especialment la del carrer Montiu cantonada Pau Claris... proposem per a remediar-lo uns urinaris o bé unes estisores.... (L'Esguard gener 1933)

Dit això, ara cal que llegiu l'article "clicant" sobre el mateix per poder-ho veure més gran.



Ricard Ramos

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt curiós aquest article.
Quin era el carrer Pau Claris?
L'actual carrer de la Generalitat, Sant Lluis o Pascual ?
Com sempre el canvi de noms dels carrers depenent de qui mana ha estat una constant històrica.
Això es podria acabar si com bé deia el meu oncle Joan Capella, els carrers portessin noms de flors o ocells que quasi sempre son políticament correctes.

La plaça de l'església per exemple es va dir durant la república Plaça de la República i durant el franquisme plaza Jose Antonio, tot i que tothom deia plaça de l'esglesia al igual que el carrer major tothom li deia així. Doncs bé a primcipis de la democracia alguns il·luminats del PCC ( Alcalde Sr. Campos) van voler canviar el nom de la plaça de l'església perquè el nom de "església" tenia per ells connotacions indesitjables.
Fins que algú els hi va fer cinc centims d'història.

Josep Capella

Anònim ha dit...

Josep : Estic d'acord amb el teu comentari.
Sembla que finalment es va seguir el consell del teu tiet ja que es va crear una comissió a fi d'aconsellar als politics alhora de nomenar un carrer.Aquesta comissió tinc la impressió que es troba des de fa temps en una fase diguem-ne inactiva

Només, ja que fas la pregunta, afegir segons les meves notes el carrer Pau Claris és l'actual c/Generalitat. Segons consta a l'acta del 3 de juny del 1932 l'ajuntament republicà va decidir posar aquest nom al antic carrer conegut fins aleshores com Passeig de l'Estació.

J.Bacardit

Anònim ha dit...

Anava a contestar a l'amic Capella, però veig que en Bacardit ja ha contestat.
Com molt encertadament diu l'amic Capella, alguns polítics locals els hi ha faltat la sensibilitat històrica sobre allò que estan gestionant, un poble, com és el cas de Montcada, té molta història i s'ha d'estar a l'alçada amb certs canvis de noms de carrers. És veritat, per exemple, i com dius, el Mas Rampinyo, hauria estat més adient per la pròpia història que es digués Sant Pere de Reixac. A banda i com un altre exemple cal mencionar el nom d'una barriada de Mas Rampinyo, el Guru...gú ?. Qui va tenir aquesta "brillant" iniciativa ? Com és possible no tenir cura d'allò tan elemental de cercar una mica d'història del lloc on es vol posar un nou nom a un sector de la població. Jo no conec el perquè es va posar un nom amb toponímia africana.
Per acabar i per afinat una mica més sobre els diferents noms d'aquest carrer de Montcada Centre, on ara per ara és el "carrer de la Generalitat", doncs bé, aquest petit carrer era conegut antigament com carrer de " l'estació" i també el de "La Fonda (Fonda Espanya), després com diu l'amic Bacardit, durant la II República carrer de Pau Clarís i acabada la Guerra Civil, "Martires de Montcada", i després amb la democràcia, el nom que duu avui per avui. (Generalitat).
Salutacions a tots dos
Ricard Ramos

Anònim ha dit...

Aquest tema dels noms dels carrers i places segur que és més important del que sembla; precisament ahir (tot i que la majoria de conductors porten u n GPS) em preguntaven on estava determinat carrer. En donar-li la resposta vaig pensar un cop més amb el canvi de noms de carrers que es va començar fa uns 25 anys i en que es buscava a més del consens dels directament afectats, el posar noms que conservessin algun terme similar o que tinguessin un orígen o temàtica que ajudés a localitzar fàcilment l'indret on es trobava. per exemple a Can Pomada que estava als "4 vents" doncs es van buscar nom dels diferents vents de Catalunya i a la placeta se li va posar Rosa dels vents, així localitzaves de seguida la zona; o bé al polígon de la Ferreria, on començava a haver-hi ja moltes indústries, nom de diferents tipus com Vapor, Metall, Indústria el central...; a Terra Nostra que hi havia molts carrers enmig del Bosc, doncs es van buscar noms de plantes aromàtiques, com farigola, Romaní i així anar fent. M'allargaria molt més perquè aquest tema té més connotacions del que es veu a primera vista i que la comissió inicial inicial que vam ser els responsables d'anar perfilant aquest tema, a més de ser de diferents indrets, teníem molt en compte l'opinió del veïnat i una determinada lògica per "batejar-los"; malhauradament la comissió va anar minvant, en la que hi havia com diu el Josep el seu oncle, el seu pare també hi havia col·laborat, en Joan Bertran... El darrer "encàrrec" que se'ns va fer va ser la zona del Bosc d'en Vilaró. Recordo molt bé quan varem anar per primera vegada allà i ens varem adonar del "difícil" traçat dels carrers i varem proposar 2 tipus de noms als veïns, com deia per la situació enmig del bosc, varem pensar de noms de bolets o ocells; de seguida els veïns varen triar ocells. Quan al cap d'uns dies ens hi varem presentar amb la llista de noms i un pòster amb la fotografia de tots els d'aquí al voltant, amb l'ajut dels veïns els varem anar col·locant i en varem deixar 4 o 5 en reserva pels propers que s'hi poguessin posar. També, com sempre teníem en compte que el carrer principal o la plaça portés el nom que englobés com si diguessin la característica principal (recordem el que he dit de la Plaça Rosa dels Vents) i allà li pertanyia Plaça de l'Estol (que és el nom generic d'un grup d'ocells). Els veïns entusiasmats però com és recordarà, al cap de poc aquesta plaça va portar "cua"; algú va decidir posar-li el nom del que llavors era alcalde César Arrizabalaga!!! Sense més comentaris... a partir de llavors ja no se'ns ha consultat ni demanat mai més res. Quan es va fer la zona del Mas Duran, veig carrers com Av. Europa i altres que no sé d'on han sortit, suposo que deu haver estat per "interessos" com el del Bosc del Vilaró o ves a saber... ah i lo del Guru-gú, que ja ho varem dir moltes vegades,resulta que es veu que hi havia alguna família que venia de per allà baix de la zona d'Andalusia i que allà tenien aquest nom i així se'l van autoadjudicar... Crec que és una llàstima que no es continués aquell criteri inicial i que la cvomissió continués ampliant-se i nodrint-se també en cada cas específic del veïnat afectat: quan una cosa te la sents més teva ajuda a estimar-la més. M'allargaria molt més però si us interessa més informació i anècdotes ja ho sabeu.

Elisa Riera